La Moleta, o com tornar a ser un xiquet en tres hores

 

Un cop deixem el cotxe, a la mateixa àrea de la font, se’ns presenten tres itineraris diferents. El que us recomanem avui és arribar a La Moleta seguint l’itinerari anomenat 'La Vall de l’Infern' (sembla que els nostres iaios tenien fixació amb la terra dels dimonis). Seguint les indicacions cap als Plans de Rambla i la Font de la Vall de l’Infern no us podeu perdre. L’únic que s’ha de tenir en compte, una vegada hem passat per la Font de la Vall, és desviar-nos cap a l’esquerra pel que sembla una torrentera, una zona de pedres soltes, de manera que deixarem el camí principal i pujarem enlloc de planejar per la falda de la muntanya (si arribeu a veure Paüls, us l’heu saltat. Tranquils, no sou els primers a qui els passa).

 

Ara seguirem les indicacions cap a La Moleta. Fins aquí teniu dues hores aproximadament. Ara comença la diversió.

 

Per fer el cim, s’ha de fer una petita escalada ajudant-nos dels ferros i cables que s’han instal·lat per a l’ocasió. És molt més fàcil del que pareix. Un cop coronem, gaudirem d’unes vistes espectaculars de la Vall de l’Ebre i, si us animeu, podeu deixar el vostre testimoni als papers amagats al cilindre metàl·lic i fer una mica de companyia a la Senyera que oneja perennement al límit del precipici.

 

Per tornar, desfarem el camí fins la senyal que indica el camí de tornada cap a la Font Nova, que no serà ara el mateix, sinó que enlloc de rodejar, baixarem pel recte. Lògicament serà una baixada molt més pronunciada que omplirà de joventut a aquells que, amb ganes i bon calçat, es deixen endur per la gravetat i posin en pràctica la seua destresa per baixar com ho faria una cabra hispànica adolescent. Teniu 25 minuts de xalera.

 

A fer gana!