Punt de sortida, el Toscà (1)

El Toscà, a banda de ser un dels racons de somni dels Ports, és també un punt des d’on agafar moltes rutes i senders diferents. El creua el GR-171 i, molt prop en direcció Oest, trobem el GR7. Es poden fer sortides a mida de cada u, però en vull compartir dues, que si bé són llarguetes i una mica exigents, valen molt la pena. A més, es poden agafar com a referència d’altres variants que, amb un bon mapa, es poden dissenyar fàcilment. Avui, la primera:

 

Deixant el cotxe al Toscà, agafem el caminet que surt de davant la petita ermita (si mirem a les fonts, està just a la vora del llindar), veureu uns indicadors. Entrareu a la petita colònia del Toscà, amb dues dotzenes de cases. Passeu pel porxo d’una d’elles i busqueu l’indicador del carrer “San Blas” i seguiu-lo costa amunt. Al final veureu les primeres marques del GR-171. Si no us heu equivocat, agafareu una sendera direcció Sud. Seguint les marques pintades, no us podeu perdre. Si no hi ha núvols, gaudireu d’una vista espectacular durant un bon tros i, si n’hi ha, les formes fantasmals no us faran dir allò de “quin dia més dolent mos hem trobat”, i serà una bona oportunitat per treure la càmera de fotos i obtenir unes imatges poc habituals.

 

Aquesta part no té res de pla, farem pujada-baixada-pujada... i així fins a arribar a la colònia dels Ports, la part més edificada de les nostres muntanyes. Encara per aquí, seguint el GR-171, seguim les indicacions fins arribar al Refugi de Caro (UEC) on podrem omplir el dipòsit amb un bon esmorzar. Fins aquí, entre 2h 30m i 3h.

 

Ara, agafarem el GR-7, just des del costat del refugi. Aquesta part està també molt ben senyalitzada, a més de les indicacions del GR, per les marques blaves que indiquen que aquest és un tram de la travessia 'Estels del Sud'. Anirem en direcció Nord, per terreny més pla al principi, més accidentat després.

 

Per tornar cap al Toscà, només hem de tenir un compte un punt: aproximadament cap a les 5h de recorregut, veurem que el camí forma una “T”. Les indicacions del GR-7 us porten cap a l’esquerra, però nosaltres hem d’anar cap a la dreta. Sabreu segur que és aquest punt perquè uns metres després trobarem, en una roca petita i pintat toscament, la indicació del Toscà i una fletxa que indica costa avall. No us preocupeu massa, si us el salteu ho sabreu perquè trobareu el segon refugi de la UEC. Si el veieu, heu de desfer el camí uns 10 minuts. A partir d’aquí, una baixada molt llarga i amb grans còdols us torna a les fonts del principi.

 

Tot i semblar una ruta llargueta (que ho és, nosaltres la vam fer en 6 hores i mitja), és molt agraïda, anireu per molts tipus de terreny, veureu moltes parts de la muntanya, veureu a vista d’ocell un tancat amb dotzenes de bous, torrents d’aigua (no deixeu de visitar la Font del Bosc Negre durant l'última baixada), i no oblideu mirar de tant en tant al cel!

 

A fer gana!