Poblats ibers a les Terres de l'Ebre

Foto: 

Rut Turch
Túmul de la necròpolis ibèrica del Coll del Moro (Gandesa)

Quatre poblats ilercavons per descobrir

Us proposem una ruta per saber més d'una de les cultures més dinàmiques de la nostra història
Rut Turch
,
27/08/2015
Entorn
Els ilercavons eren la tribu ibèrica que habitava a la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i la franja d’Aragó, entre els segles VI aC i I aC. Segons els arqueòlegs, aquest grup tribal tenia una de les cultures més dinàmiques dins el conglomerat ibèric perquè vivien al costat del riu Ebre. Els ilercavons situaven els seus assentaments en punts estratègics des d’on gaudien de vistes espectaculars del riu i del seu entorn. Si voleu descobrir més coses sobre els nostres avantpassats, des de Surtdecasa us hem preparat una ruta per quatre poblats ibèrics de les Terres de l’Ebre.

Sant Miquel de Vinebre

Aquest jaciment està situat sobre el turó de Sant Miquel, del qual pren el nom, al Pas de l’Ase, a 1,5 km al sud-est de Vinebre. L’assentament, datat entre l’últim quart del s.II aC i la segona meitat del s. I aC, consisteix en un complex d’estructures molt adaptades a la morfologia del terreny. El poblat ocupa una superfície de 8.000 metres quadrats i disposa de dos sistemes defensius que, segons els arqueòlegs, responen a diverses planificacions constructives en un període de temps molt curt. En referència a aquesta estructura i al lloc on està situat, segons l’arqueòloga Margarida Genera, el poblat, probablement, tenia funcions militars i comercials. Durant les excavacions s’hi van trobar monedes, ceràmiques de vernís negre, tres petites escultures antropomorfes de fang (una d’elles anomenada Dameta de Vinebre), eines i algunes peces d’una premsa de vi. 

  • imatge de control 1per1

A causa de la seva situació estratègica, el turó de Sant Miquel es va utilitzar com a punt de vigilància durant la Batalla de l’Ebre. Per aquest motiu, s’hi troben restes de trinxeres i nius de metralladores. A més a més de conèixer millor els ibers, el visitant també gaudirà d’unes vistes magnífiques del Pas de l’Ase i dels municipis de Vinebre i Ascó. 

Més informació:
Horari: per visitar el jaciment cal concertar una visita trucant a l’Ajuntament de Vinebre (977 40 57 81). 
Com arribar-hi: el turó de Sant Miquel és al costat esquerre de la carretera C-12 de Vinebre a Garcia, a l’alçada del camí de l’ermita de Sant Miquel. 

Poblat iber de Sant Miquel de Vinebre

 


El Castellet de Banyoles

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa) és un dels més importants de Catalunya. Aquest assentament ocupa una superfície de 4,4 hectàrees i es troba dalt d’un turó, des del qual s’albira una panoràmica excel·lent de la Cubeta de Móra. L’únic punt d’accés al jaciment és per l’est, ja que la resta de cares del turó donen a la vall del riu i als barrancs del Molló i de Banyoles. 

  • imatge de control 1per1

Només arribar, el visitant es trobarà amb les restes de dues torres pentagonals, úniques en tot el món ibèric, ja que són pròpies de l’arquitectura hel·lènica. Segons els arqueòlegs, aquestes torres no només complien una funció defensiva, sinó que també constituïen un element de prestigi, degut a la seva monumentalitat. Un cop passades les torres, s’hi troben les restes d’alguns edificis, però no serà fins més al fons on el visitant trobarà la zona més excavada. Una gran part del poblat encara està per excavar. 

Des del descobriment del jaciment l’any 1912, els arqueòlegs han dut a terme diverses excavacions en les quals han trobat diversos objectes: monedes, arracades, una parella de bous de bronze, etc. No obstant això, la descoberta més important va ser l’any 1927 quan van trobar el Tresor de Tivissa format per peces de plata: quatre pàteres, onze vasos i un braçalet. Actualment, aquest tresor forma part de l’exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona. 

Degut al seu posicionament estratègic, de la mateixa manera que passa amb el jaciment de Sant Miquel, aquest emplaçament ha estat reutilitzat en altres èpoques històriques: durant l’Edat Mitjana, s’hi troben les restes d’un petit castell medieval anomenat Castellet de Banyoles, del qual el jaciment en pren el nom; i també s’hi poden observar vestigis de la Guerra Civil (restes de trinxeres). 

Més informació
Horari: el poblat està obert i es pot visitar tots els dies de l’any a qualsevol hora. 
Visites guiades: L’Oficina de Turisme de Tivissa (tel.977 41 75 51 o turisme@tivissa.altanet.org) i l’empresa de turisme cultural Ilercavònia Culture (tel. 626 10 34 77 o ilercavonia.culture@gmail.com) ofereixen visites guiades .  
Com arribar-hi: el Castellet de Banyoles es troba a 6 km de Tivissa, al km 23 de la carretera comarcal C-44 que va de Tivissa a Móra la Nova.

Poblat iber del Castellet de Banyoles

 


El Coll del Moro

El poblat del Coll del Moro (Gandesa) és un dels pocs jaciments ibèrics de Catalunya dels quals es pot visitar la necròpolis i també compta amb el trull de vi més antic del Principat. Aquest assentament està format per un recinte fortificat i una necròpolis d’incineració amb tres zones d’enterrament. Dins del recinte fortificat s’hi troba una gran torre el·líptica situada al punt més alt del jaciment. A més a més, en les recents excavacions, els arqueòlegs han descobert un complex artesanal on s’hi duien a terme activitats manufactureres del sector primari, tèxtils i de producció de vi, tal i com demostra la troballa d’un cub que hauria estat un trull de vi. L’any passat, el mateix equip d’arqueòlegs (Universitat de Barcelona i Institut Català d'Arqueologia Clàssica) va trobar un fortí romà al mateix emplaçament. 

La necròpolis està constituïda per un conjunt d’estructures tumulars. El túmuls són unes construccions circulars i quadrades de pedres cobertes de terra i distingides amb  una estela funerària. A l’interior d’aquestes estructures s’hi dipositava les urnes que contenien les cendres del difunt i, a més, també s’hi guardava algunes de les possessions de la persona enterrada. No tots els túmuls són iguals, n’hi ha de mides diferents. La mida varia en funció de la classe social a la qual pertanyia el mort. 

Des d’aquest punt hi ha vistes de gran part de la Terra Alta, per aquest motiu, tal i com també va succeir amb els altres dos jaciments esmentats, l’emplaçament va ser reutilitzat durant la Guerra Civil. El general Franco va dirigir la tercera ofensiva contra els republicans des d’aquest lloc l’any 1938.

Més informació
Horari: cal concerta la visita posant-se en contacte amb l’Oficina de Turisme de Gandesa (tel. 977 42 09 10 o turisme.gandesa@altanet.org).
Com arribar-hi: cal afagar la carretera N-420 de Gandesa en direcció a Terol. El jaciment està situat passat el km 797.

Túmul de la necròpolis ibèrica del Coll del Moro

 


La Moleta del Remei

El jaciment de la Moleta del Remei (Alcanar) rep aquest nom del turó homònim on està situat, al vessant sud de la Serra del Montsià. Aquest poblat és de planta ovalada i disposa de dos carrers estructurats de forma concèntrica. A més a més, el jaciment conserva les restes de la muralla que l’envolten completament i algunes torres. Les cases són de planta rectangular i es troben adossades a la muralla. No solament s’hi han trobat habitatges, sinó que també s’han descobert diverses construccions que corresponen a graners. Per aquest fet i per la seva estructura defensiva, els arqueòlegs han determinat que en aquest poblat hi habitaven cabdills de la tribu que vigilaven els excedents de la zona, majoritàriament cereals, per intercanviar-los per productes de luxe (olives, vi…) amb els grecs i els fenicis. 

A més, a la Moleta del Remei hi ha una reproducció d’una casa ibèrica construïda amb les mateixes tècniques que empraven els ibers. D’aquesta manera, el visitant entén millor com vivien i la distància, de diversos milers d’anys que els separa, es fa més curta.  No obstant això, si es vol veure els materials trobats en aquest assentament, cal desplaçar-se al Centre d’interpretació de la cultrua dels Ibers, a Alcanar, o al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta. 

Més informació
Horari: de juliol a setembre, dissabtes i diumenges, de 17 a 20h; i d’octubre a juny, diumenges, d’11 a 14h. 
Com arribar-hi: situat al km 2 de la Carretera Alcanar-Ulldecona.

   

A

També et pot interessar