“Volem saber com interaccionaven aquestes primeres societats agrícoles amb el riu”

- Quin balanç feu de les prospeccions?
Roger: Creiem que els resultats han estat positius, ja que s’han pogut documentar una sèrie de punts d’expectativa arqueològica (PEA), ja sigui perquè s’hi ha trobat una concentració important de materials arqueològics en superfície o per les pròpies característiques de l’indret (balmes i trinxeres).
Ricard: Cal tenir en compte que es tracta d’una zona on fins ara no s’hi havia detectat cap tipus d’evidència que pogués fer pensar en una ocupació d’època neolítica i, per tant, el nostre objectiu principal era localitzar els PEA i realitzar diversos sondejos per tal de verificar la proposta. A dia d’avui, doncs, amb tot el material i dades estudiats, hem pogut determinar 23 PEA que inclouen balmes, trinxeres i punts amb concentracions de material. En conseqüència, seguint els plantejaments inicials, es realitzaran diversos sondejos a mesura que vagi avançant el projecte.

- Com decidiu on aneu a prospectar?
Roger: És un treball previ de recerca de tot l’equip, sobretot a partir de la Carta Arqueològica de la Generalitat que inclou tots els jaciments que hi ha registrats. Després, també hi ha una part de venir al mateix poble, una vegada has vist com està distribuïda la zona fixes els punts d’interès. També és important parlar amb la gent del poble.
Ricard: Sí, en general, intentem preguntar a la gent del poble. La majoria de persones, sobretot els caçadors, coneixen molt bé el terme. També ens basem amb treballs fets que hi ha de la zona. En aquest cas concret, ens ha estat d’ajuda un treball de recerca que va fer una noia d’aquí Flix, la Berta Treig Carranza, sobre les coves. El seu treball és des d’un punt de vista antropològic, però ja ens ha permès situar diversos punts en el mapa.

- Per què investigueu en aquesta zona?
Ricard: És fruit de la línia d'investigació del propi laboratori on estem, el Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani i el Pròxim Orient (GRAMPO). Com que ara al Pròxim Orient no hi podem anar, es continua investigant amb els materials disponibles, però no al terreny. De moment, el treball de camp està una mica aturat. Llavors, ens hem centrat amb la línia d’investigació del Mediterrani. A més a més, al director del projecte, el Dr. Miquel Molist, sempre li ha interessat investigar la zona de l'Ebre i ara és el moment també, perquè hi ha dues persones que som de l'Ebre al grup de recerca.

-Abans em comentàveu que de Flix a Móra no hi ha res...
Roger: En general, pel que fa a les Terres de l'Ebre, a nivell de neolític hi ha un buit important. Es coneixen i s’han estudiat jaciments com el Barranc d'en Fabra o la Cova del Vidre, que són ben coneguts. Però donada l’entitat d’un riu com l’Ebre, el nombre de jaciments dels que es té notícia és bastant reduït. Això pot ser producte de que realment no hi ha res o que s'ha destruït tot, sigui per l'activitat agrícola o sigui per l'erosió. O sinó, que també és molt probable, que no hi ha hagut una investigació directa. No hi ha hagut massa interès en aquesta zona.

-Concretament, què esteu cercant?
Ricard: Com interaccionaven aquestes primeres societats agrícoles amb el riu, amb un de tant important i principal com és l'Ebre. I no es tracta només de l'Ebre, sinó també dels seus afluents. Per això, hem fet servir també els afluents per limitar la zona de prospecció. Es probable que els pròxims anys la zona es vagi ampliant, a mesura que anem avançant el projecte.

-Com és que heu començat per Flix i no pel Molló?
Roger: Principalment, perquè a la zona de Flix no es coneixia cap jaciment del neolític, hi ha un buit per omplir. També és una forma d’entrar en contacte directe amb el terreny abans de començar a excavar.
Ricard: Sempre va millor fer un primer any de prospecció. Perquè si en la prospecció, com aquest és el cas, es detecten punts arqueològicament interessants, sempre de cara a altres anys, es pot anar adequant el programa d'actuacions. Llavors, considerem que en general és millor primer prospectar i després dedicar-te a l'excavació.

-Quan iniciareu l'excavació al Molló?
Roger: Bé, pel que fa l’excavació del jaciment del Molló, cal dir que si bé formem part de l’equip de treball que s’encarregarà de realitzar l’excavació, en principi nosaltres no assumirem les tasques de direcció. No obstant, està previst que es dugui a terme una campanya d’excavacions durant l’estiu del 2016, amb dates concretes encara per fixar.

-Abans també m’heu explicat que esteu cercant la relació entre el jaciment del Molló i els possibles assentaments d’aquí Flix...
Ricard: Si trobéssim un jaciment prehistòric a Flix que poguéssim relacionar-lo amb el Molló seria perfecte. Amb cronologies semblants, pots establir certes comparacions a diferents nivells: organització social, organització del territori o contacte entre els dos grups.

-En aquella època devia ser lluny, no?
Ricard: No creguis, si veiessis els moviments de població neolítics... Trobes material provinent d'una zona com podria ser el sud de França i t'ho estàs trobant aquí. Clar, els materials no es mouen sols. Hi havia contacte.
Roger: De moviment n'hi havia moltíssim i està ben documentat. Són distàncies que ens semblen molt grans, però en realitat no són res. Com que nosaltres ho fem tot en cotxe, dóna la sensació que estarà molt lluny, però en realitat, una jornada de camí normal quan fas el camí de Santiago està sobre els 30 km i no és res excessiu.

-Ricard, què ha suposat per a tu treballar al teu poble? I per tu, Roger, treballar a les Terres de l'Ebre?
Ricard: No és el primer cop que treballo en un projecte arqueològic a Flix tot i que sí que és el primer cop que assumeixo les tasques de direcció. Al 2009, vaig estar de voluntari en l’excavació de la necròpolis ibèrica de Sebes i al 2010, crec, vaig excavar al Molí d’Oriol. Sempre és una experiència molt gratificant treballar a casa ja que coneixes el territori i coneixes la gent.
Roger: Bé, venint del sud de l’Ebre i tenint de company de feina a Ricard, Flix és pràcticament com una segona casa. D’altra banda també vaig estar treballant de voluntari fa uns anys a Tivissa, al Castellet de Banyoles, a més d’altres zones, ja fora de les Terres de l’Ebre i, igual que Ricard, suposo que coincidim en que quan treballes per a la teua gent la experiència sempre és millor.