Jordi Labernia

Foto: 

Cedida
Jordi Labernia

Il·lusionista MJ: "El maquillatge no té gènere, igual que les ungles o els perfums"

El mag d’Ulldecona presenta 'Dream', el seu primer gran xou de màgia, ball i humor
Judit Monclús
,
18/01/2021
Espectacles
De vegades, un regal de Reis et pot canviar la vida. Li va passar a Jordi Labernia (Ulldecona, 1995) quan una caixa farcida de trucs de màgia que va aprendre en qüestió d’hores li va obrir les portes al món de l’il·lusionisme. Ara és l’Il·lusionista MJ i està a punt d’estrenar el seu primer gran xou, al que ha batejat amb el nom de 'Dream', l’espectacle que sempre havia somiat, i que barreja màgia, ball i humor. Les restriccions derivades de l’emergència sanitària per la covid-19 l’han fet endarrerir l’estrena -havia de ser el 23 de gener al Teatre Orfeó Montsià d’Ulldecona-, i finalment es podrà estrenar aquest dissabte 12 de juny. Labèrnia trenca estereotips de gènere i reivindica que les restriccions de la cultura haurien de ser diferents en funció de les característiques de cada territori.

- Com definiries la màgia?
És una manera d’evadir-me de tot i d’entrar en un món d’il·lusió. Tant quan la faig com quan en soc espectador, la considero una manera de desconnectar de tot el que m’envolta i d’entrar en un món on tot és possible. M’agrada, sobretot, la màgia divertida i amb tocs de molt humor. Per això, un dels meus mags de capçalera és el Mag Lari perquè, combinant la màgia i l’humor, crec que és dels millors que hi ha.

- Com arriba la màgia a la teva vida?
El dia de Reis del 2010 em van regalar una caixa de màgia i vaig córrer a tancar-me a l’habitació per començar a practicar. Després de dinar, vaig mostrar a la família els trucs que ja havia après. Més endavant, aquí al poble, a Ulldecona, vaig començar a anar a dos espais per a nens, el Lúdik i la Cuca, a fer-hi màgia. A més, una de les coses que sempre feia quan anava a Barcelona era visitar el Rei de la Màgia, que és la botiga de màgia més antiga d’Europa. Allí aprofitava que, per l’aniversari o pel sant, els meus pares em deixaven comprar un parell de trucs que anaven fent gran el meu arsenal de trucs de màgia. Sempre m’ho havia pres com una afició fins que vaig decidir que ja era el moment de crear un espectacle de gran format i em vaig embarcar en aquesta aventura que es diu 'Dream'.

  • imatge de control 1per1

 - Com dius, 'Dream' és el teu primer gran xou de màgia en què, a més, el ball entra a escena. Com ha estat el procés de creació i què hi trobarà el públic quan el vingui a veure?
Vaig decidir posar-li 'Dream', en majúscules, perquè aquest espectacle era un dels meus somnis. Sempre l’havia tingut al cap ja que m’agrada molt el xou, més enllà de la màgia. Per això, he volgut combinar-la amb la música, el ball, l’humor i la il·luminació perquè tot sigui un conjunt. Per dissenyar l’espectacle hi he dedicat temps, he anat a poc a poc. Primer vaig intentar veure quins trucs podria adquirir per aquest espectacle i com el podria dissenyar. Llavors, em vaig posar en contacte amb uns fabricants de trucs de màgia per poder-lo fer a mida. El públic que el vingui a veure hi trobarà levitacions, aparicions, metamorfosis, escapisme, focs, cartes, interacció amb el públic i molt de ball. Això últim, sobretot, perquè no volia tenir a 'Dream' només una ajudant, sinó una ballarina que, alhora, fos la meva ajudant  ja que, d’aquesta manera, els trucs vesteixen més. Així que compto amb la col·laboració de la ballarina Abril Turón.

- La interacció amb el públic és important en els espectacles de màgia. Interfereixen en l’execució dels números les mesures sanitàries derivades de la covid-19?
No interfereixen gaire. Sempre que participa algú del públic portem mascareta, mantenim distàncies i abans d’interactuar ens desinfectem les mans per poder posar fre a la covid-19.

- Abans deies que un dels teus referents és el Mag Lari. La personalitat del mag es converteix en una carta de presentació o, fins i tot, en una declaració de principis. N’hi ha de més foscos i enigmàtics i altres de més alegres i divertits. Com forges la teva i amb quina intenció?
Una de les coses que vaig decidir és aprofitar l’exposició al públic i el micròfon per, a través del meu personatge, transmetre un missatge social. Per això, he volgut que el personatge de l’il·lusionista MJ adquirís alguns aspectes personals meus, com és el tema del maquillatge o de les ungles, i aprofitar per enviar un missatge: no hi ha coses de nens o de nenes. El maquillatge no té gènere, igual que les ungles o els perfums. Les olors no tenen sexe. A partir d’aquí, creo el personatge amb molt d’humor.

 

Jordi Labernia I Foto: Cedida
- S’ha de tenir algun do especial per fer màgia, més enllà de l’habilitat per executar els trucs a la perfecció?
Sempre he dit que qualsevol pot fer màgia si té temps per dedicar-s’hi perquè bàsicament són moltes hores d’assaig i de pràctica. Tot i això, hi haurà gent que tindrà habilitat amb les mans i ho farà amb menys temps. Tampoc crec que tothom pugui fer-ho de cara al públic. Necessites unes classes d’interpretació per saber connectar amb el públic i això ja no arriba per part de tothom.

 - En el teu cas, t’has format per ser mag o ets totalment autodidacte?
M’he creat de manera autodidacta però he fet algunes classes. Fa uns mesos, per exemple, vaig assistir a una masterclass al Rei de la Màgia de Barcelona de cartomància. Després, per sort, una de les meves altres grans passions ha estat el teatre. He fet molt teatre i també em vaig formar com a actor durant els tres anys que vaig estar vivint a Barcelona.

  • imatge de control 1per1

- La màgia és l’espectacle que reparteix il·lusió a grans i petits en parts iguals?
Sí, sempre he dit que abasta tot el públic. En gaudeixen públics de totes les edats. És una cosa que enganxa tinguis l’edat que tinguis. A tots ens encanta somiar i il·lusionar-nos.

- La pandèmia ha afectat especialment de manera negativa el món cultural. Quina creus que seria la recepta màgica per curar el sector de les conseqüències que està patint?
Confiar una mica més en la cultura. Han volgut restringir-la d’una manera molt extrema però després s’ha demostrat en tots els actes que s’han fet que la cultura és segura. També m’agradaria fer una reflexió: vaig veure un tuit en què una persona es queixava que s’havia de quedar tancada al seu poble on hi conviuen mil habitants però que la gent que viu a Barcelona es podia moure per una ciutat on en viu més d’un milió i mig. Em va fer reflexionar sobre el tema de les Terres de l’Ebre i en aquest aspecte crec que ens podrien deixar interactuar una mica més entre nosaltres. A Barcelona, amb els teatres oberts, tenen un ventall de públic molt més gran que jo no podré tenir pel tema de les restriccions.

- Retornant al món de la màgia, quin és el truc que més t’ha impactat?
És un del Mago Pop, Antonio Díaz. L’he vist un parell de cops per televisió i trenca tots els esquemes. Amb objectes i paraules que diu el públic totalment a l’atzar, el Mago Pop desapareix i es teletransporta a un dels llocs que li havia dit una de les persones del públic. En un dels programes es teletransportava a Nova York i recollia un hot dog per a una persona del públic que li havia demanat i es tornava a teletransportar al plató amb al mòbil que li havia agafat a una persona del públic abans de marxar, amb el qual s’enviava la ubicació d’on havia estat al seu, que el tenia aquesta persona. Em vaig quedar sense paraules.

- I quin és el que t’agradaria fer o pel qual voldries que se’t recordés?
Soc una persona que sempre somia i pensa en gran, que crec que és el que s’ha de fer. No ens hem de conformar amb el que tenim. En aquest sentit, sempre he pensat un xou de l’estil dels que es fan a Las Vegas per poder fer màgia amb un cos de ballarins, música en directe i trucs d’alt nivell en què fer aparèixer helicòpters o motos, i gent que desapareix de l’escenari i apareix entre el públic. És un dels meus somnis. El Mag Lari va fer un espectacle que es deia ‘Splenda’ que s’assembla al que m’agradaria fer a mi.

Més informació: 

A

També et pot interessar