Surtdecasa Ebre
,
19/12/2017
Família

Els 5 tipus de joguines dels iaios del Montsià

Fins el 4 de febrer el Museu de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara acull l’exposició taller didàctic 'Els joguets dels iaios'
Joguines dels iaios

Foto: 

Surtdecasa
Una mostra de les joguines dels nostres iaios
Sabeu com eren les joguines dels nostres iaios i iaies? El Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta, recupera la memòria popular del patrimoni lúdic infantil de la comarca del Montsià per donar a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets més populars de la primera meitat del segle XX. L’exposició inclou una vuitantena de joguets que van sortir d'un treball de camps amb persones de més de 70 anys de tots els pobles de la comarca. Hi haurà tallers didàctics adreçats als xiquets i xiquetes de Santa Bàrbara, Alcanar, Les Cases d’Alcanar, Godall, Sant Jaume d’Enveja, Masdenverge i Sant Carles de la Ràpita que complementaran l'exposició. Hem parlat amb la tècnica d'etnologia del Museu de les Terres de l'Ebre, Carme Queralt, per explicar d'on sortien les joguines dels nostres avantpassats.

1. Les joguines fetes amb matèries naturals
La majoria dels xiquets i xiquetes vivien en entorns rurals, això suposava que part de la seva imaginació s'enfoqués a veure quin partit podien treure de la natura -fulles, llavors, fusta, flors- com també dels animals -sobretot ossos o esquelets de petits rosegadors o insectes-. A l'exposició podrem veure barallugues fetes en diferents elements com, per exemple, una gla, o fetes amb taps de botella o taps de suro perquè poguessin girar bé. També era habitual anar a buscar els ossets a la carnisseria. Per exemple, ossos de la ròtula dels corders del genoll que es feien servir com a daus. També es feien diferents tipus de barques i vaixells amb materials com escorça escorça de pi o la closca blanca interna de les sèpies. També feien castanyoles fetes amb closques de petxina, flautes fetes amb canyes.

2. Les joguines fetes amb objectes quotidians
La reutilització d'objectes d'ús quotidià per donar-los un nou ús, la capacitat d'enginy i la descoberta de nous jocs, era una font de possibilitats enorme. S'utilitzaven materials que normalment es tenien a totes les cases com botons, cordes, fils, llaunes o paper de diari... En aquest cas, l'exposició demostra clarament la divisió entre les joguines que eren considerades masculines i femenines, en una època on la diferència de rols era molt binària. Les xiquetes feien diferents objectes brodant amb fils de color, també feien cistelletes o paraigüets. Els nois acostumaven a fer objectes com io-ios amb botons d'abric o patacons -una peça més o menys quadrada feta amb un parell de bocins de cartolina o de cartó de tal manera que quedin les dues cares diferents i poder distingir el davant del darrere - un joc que després desembocaria amb el que es va conèixer com a tazos.

3. Les joguines fetes pels artesans locals
Els artesans locals també eren uns grans proveïdors de joguines. De la mateixa manera que feien objectes per a la gent gran també les adaptaven en miniatura. Per exemple, els terrissaires de la Galera feien obreta per a jugar a cuinetes. O el granerer d'Amposta feia petites graneres a mida per a jugar. Els fusters feien pales per a jugar a bòlit o també fabricaven diàbolos o trompitxols... Hi havia un gabier a Santa Bàrbara que feia gàbies per als tords i també les construïa en petit. A més, les llatadores del Mas de Barberans feien cistells o cabassets perquè els menuts poguessin jugar a reproduir la vida quotidiana.

4. Les joguines industrials
Les joguines industrials estaven només a l'abast de les famílies locals més benestants, ja que la majoria de famílies tenien una economia de subsistència. A principis del segle XX es va començar a desenvolupar la indústria de les joguines i algunes famílies en compraven a les grans ciutats. Les titelles de cartó, les planxes de ferro, l'obra de cuina d'alumini, els trens, o, fins i tot, els projectors de cinema. Així com abans la majoria de joguines tenien com a objectiu aprendre alguna cosa o reproduir la vida dels adults, a partir de mitjans de segle, ja comença a entendre's aquest àmbit com un espai exclusivament per a la diversió, fet que va encaminar aquest camp al consum.

5. Les joguines a la societat de masses
A mitjans de segle s'introdueix també una de les nines més famoses de la història, la nina Pepona. La societat de masses dona peu també a l'homogeneització de les joguines, fins i tot seguint tendències internacionals. A Europa les nines van ser una manera de potenciar els suposats anhels maternals de les xiquetes que cuidaven, vestien i pentinaven aquestes nines de drap amb cabell de llana. Aquesta nina seria l'origen de moltes grans sagues de nines que tindrien els fills dels anys setanta i vuitanta - com ara la Barbie o el Baby Feber-.

Exposició 'Els joguets dels iaios'
Del 16 de desembre al 4 de febrer
Santa Bàrbara

Etiquetes

També et pot interessar