Jordi Príncep: "Una reproducció sempre és falsa, en canvi una recreació és singular i genuïna"

El nou director de la Festa del Mercat a la Plaça reflexiona sobre les festes de recreació històrica

Anna Zaera

05/05/2016

Fires i festes

S'apropa la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta, que se celebrarà del 13 al 15 de maig. Hem volgut parlar amb el seu nou director artístic, Jordi Príncep, per a que ens expliqui l'essència i el sentit d'aquesta festa que recrea la quotidianitat de les Terres de l'Ebre a principis de segle. En aquests dies previs, moltes associacions i entitats locals ja s'han començat a organitzar amb tallers. En l'edició del 2016 se n'han programat fins a sis: d'indumentària, de gastronomia, per a preparar la sarsuela, de cal·ligrafia modernista, d'ambientació, engalanament i aparadors, i de balls de principis de segle XX. Fet que converteix aquest esdeveniment en un espai de col·laboració ciutadana i de retrobada. En total, hem de dir que hi haurà una vuitantena de parades d’artesania, queviures i mestres artesans; dotze tavernes, espectacles de carrer i d’interior que estrenen guions i milers de persones abillades amb les vestimentes típiques de principis de segle XX.

"La recreació del passat no ha de ser recordar des d'una nostàlgia encarcarada a un antuvi oblidat, sinó una recreació, que a més de narrar un moment històric, el fa, de nou, present"

- Enguany t'estrenes com a director artístic de la Festa del Mercat a la Plaça. Quins canvis notarem?
Cadascuna de les activitats i actuacions que es duran a terme estan dissenyades per transportar-nos, fer-nos partíceps, poder mirar 100 anys enrere… És un fenomen gairebé màgic, teatral. Estic treballant conjuntament amb els professionals de les diferents àrees o regidories implicades. Per tant, és un treball en equip que estic ben segur anirà donant els seus fruits. Un punt important en què estem insistint és en el de la projecció exterior de la Festa del Mercat.

- Creus que les festes de recreació històrica encara tenen recorregut o creus que se n'ha fet una mica d'abús?
Les festes de recreació tenen sentit i recorregut si són, com és el cas, una festa de cultura popular, en el seu sentit ampli. És a dir, com aquell espai en què es pot observar com es construeix la quotidianitat. En aquest cas, la quotidianitat ebrenca dels primers anys del segle XX. És important en les festes de recreació que hi hagi, evidentment, base i fonament històric per a fer-les i, a la vegada, ser rigorosos amb aquest context històric de cara a la posada en escena.

- Quin creus que és el punt fort d'aquestes festes populars que reprodueixen altres èpoques?
Personalment m'agrada més utilitzar la paraula "recrear" que "reproduir". Una reproducció sempre és falsa, en canvi una recreació és singular i tan genuïna com allò al que al·ludeix. El punt fort de les festes de recreació històrica ha de ser necessàriament la implicació de la gent que la protagonitza. En la Festa del Mercat a la Plaça això és així: els ampostins i ampostines se sumen a fer possible que Amposta sigui durant aquests dies una ciutat de principis del segle XX. Aquesta festa de recreació històrica té, a més, dos elements que li atorguen gran rellevància i la fan singular: per una banda, el fet que el temps al que fa referència sigui un temps relativament proper. En aquest cas, és el temps dels nostres avis o besavis. Per l'altra banda, el fet que ens apropa a la idiosincràsia de tot un territori. Per aquest motiu, vam veure important afegir el subtítol "Tradició i cultura ebrenques a principis de segle XX".

- Com definiries aquesta cultura de principis de segle?
Com l'esforç i la duresa d'unes vides lligades al camp, històries plenes de gestos solidaris i fins i tot heroics, com famílies i veïns van ser capaços amb el seu treball de fer progressar i créixer un territori.

- Consideres que la recreació del passat deixa poc espai a noves formes de creació contemporània?
La creació contemporània té els seus espais i moments de visibilitat on han de poder també desenvolupar-se. I en tot cas, el diàleg de passat versus present, considerant-los com dues realitats excloents, crec que seria desencertat. De la mateixa manera que es reinterpreten els clàssics o es representen, i són sempre actuals ja que són mites universals. La recreació del passat no ha de ser recordar des d'una nostàlgia encarcarada a un antuvi oblidat, sinó una recreació, que a més de "narrar" un moment històric, el fa, de nou, present.