Roser Regolf
,
14/10/2019
Fires i festes

Marc Jornet: "Recrear els fets en clau teatral ens dóna un punt de vista diferent de les altres fires medievals"

La 5a edició de 'La farsa de Gandesa' torna a la capital terraltina, els dies 19 i 20 d'octubre
Marc Jornet a La farsa de Gandesa.

Foto: 

Cedida
La farsa de Gandesa.
La capital de la Terra Alta es va convertir, fa cosa de 700 anys, en l'epicentre de reunió de les corones d'Aragó, Catalunya i Castella per celebrar l'enllaç entre Jaume de Catalunya i Aragó i la princesa Leonor de Castella. Un matrimoni concertat que, si no fos perquè el nuvi va fugar-se deixant a tots bocabadats, hagués quedat en una simple anècdota històrica. Avui aquells fets es coneixen com 'La Farsa de Gandesa', una història real convertida en una recreació que trasllada durant un cap de setmana la capital de la Terra Alta al segle XIV. Hem parlat el director d'escena de 'La farsa de Gandesa', Marc Jornet (Gandesa, 1973) per saber què és el que podrem veure.
"Realment aquestes coses et fan pensar si ser monjo era una excusa o no. Per això es parla de la seva possible homosexualitat, que com a càrrec polític important havia d'amagar"

- Enguany se celebren els 700 anys d'aquella boda frustrada. Què teniu preparat per a l'ocasió?
Com cada any, tot gira al voltant de les representacions teatrals: de la cort catalana, de la cort castellana i del casament. Llavors també hi ha la desfilada dels soldats, els nobles i els eclesiàstics, que és impressionant de veure i que aquest any serà el diumenge. I com a novetat, enguany afegim 'La taverna de la farsa', una representació que farem dissabte al tardet i que vol mostrar què es comentava aquells dies als locals de l'època.

Serà una forma de mostrar, per primer cop, com ho van viure els terraltins. 
Fins ara explicàvem el què i el perquè des del punt de vista del rei i les reines i ara, en canvi, volem recrear com va viure la gent del carrer una cosa tan extraordinària com aquella. És molt divertit perquè, tot i respectar al màxim els fets històrics, aquí s'utilitzarà un llenguatge més col·loquial i gandesà. I tot això, complementat amb el mercat de productes quilòmetre zero, ens aportarà un nou punt de vista molt important, que és el de qui realment vivia i treballava a Gandesa durant tot l'any.

- Com va sorgir la idea de recrear l'esdeveniment?
L'any 2003 vam crear un grup de teatre sota el nom de 'La farsa de Gandesa' amb la idea que, algun dia, poguéssim recrear aquest fet que trobàvem bastant curiós. Com la majoria de grups de teatre, tot va començar amb uns recursos precaris i, tot i que la motivació principal era 'La farsa', vam anar fent altres coses. Fins que, un dia, els astres es van alinear i vam conèixer al director artístic Antonio Belart, que també és de Gandesa. Ell ens va donar una mica l'empenta per tirar endavant.  

La celebració és també una forma d'aportar turisme de qualitat i que es conegui la història local.
Sí, entre els principals objectius hi ha donar a conèixer aquest fet tan curiós i, com a excusa, el patrimoni local, el paisatge, el vi... Crear un reclam perquè la gent vulgui venir a veure què fem i com ho fem. A més, tenim la sort de poder recrear els fets en llocs ­­com la portalada romànica i el Palau del Castellà­­, que els protagonistes de fa 700 anys van fer servir i que avui són joies del nostre patrimoni. 

- Són cinc anys celebrant 'La farsa'. Com ha evolucionat?
Ha sigut com un coet. Hem anat cap amunt i amb molta força. Quan comença una cosa nova tothom està a l'expectativa a veure com anirà, però com que ho hem fet amb molt de rigor històric i amb l'ajuda de l'Antonio Belart tot ha anat rodat. A més, recrear els fets en clau teatral ens dóna un punt de vista diferent de les altres fires medievals.

- Calen mesos de preparació per recrear els fets amb rigor. 
Evidentment. Per treballar els guions vaig estar mesos informar-me i fent recerca sobre els personatges de l'època. I tot i que ens prenem la llicència de convidar a la boda a personatges que possiblement no van venir, sí que recreem personalitats reials que coincidissin en el temps i que tinguessin algun vincle amb les corones d'Aragó i de Castella per justificar la seva presència a la cerimònia.

- Pel que fa als fets històrics, es diu que l'Infant Jaume va fugir per respondre a la seva vocació religiosa. Va ser realment així?
En part, sí. Era l'excusa que posava ell per fugir d'allò que l'hi havia tocat, que era succeir el seu pare. I de fet, per això també li van posar Jaume. Però es veu que no li agradaven massa els acords que havia de complir, per això es va refugiar en un monestir.

- Prop de Gandesa?
Sí. Ell es va refugiar a Lledó, suposo perquè va escollir el lloc més remot del regne. I quan va accedir a casar-se, per això ho va fer a Gandesa, però el més normal en aquella època era que la boda es fes a una de les capitals de la corona, com bé era Barcelona, Saragossa o València. 

- I després d'aquella boda frustrada, com va anar tot?
Es veu que es va tornar a refugiar a un monestir de Tarragona, però com això no acabava d'anar amb ell va marxar una temporada a València "de festa". I després va tornar a intentar entrar com a successor del rei, però ja era massa tard i es va acabar fent monjo. 

- Una història complexa.
Realment aquestes coses et fan pensar si ser monjo era una excusa o no. Per això es parla de la seva possible homosexualitat, que com a càrrec polític important havia d'amagar. Llavors tot aquest component dramàtic també el fem servir a l'obra per a donar-li més cos al personatge.

- Tot i que frustrat, va convertir durant uns dies la Terra Alta en un lloc visitat per moltes personalitats reials.
Això és el que aquest any volem donar a conèixer a través de 'La taverna': com les botigueres parlen que han d'anar a Miravet a proveir perquè no tenien prou producte; com les carnisseres mataven molts més animals per alimentar tothom... Va suposar un daltabaix enorme.

- I avui també reuniu un bon nombre d'entitats i veïns per recrear els fets. 
El bo és que cada entitat o persona aporta el que sap fer millor. En el cas del grup de teatre, ens hem fet molt més grans i l'esdeveniment ens serveix de pedrera per trobar gent a qui li agradi interpretar. Amb els cavalls també es fa molta feina, ja que són clau per transportar alguns personatges; o l'associació de dones que donen suport en molts aspectes. I no cal dir els comerços, les perruqueries...

- Quants en sou en total?
Entre actors i actrius en serem uns 200, perquè aquest any s'ha sumat més gent. A més de les 400 persones del poble que s'impliquen en tot voluntàriament.

- És molta gent per un poble com Gandesa. Com es viu tot plegat com a director d'escena? 
És molt satisfactori perquè veus persones que no havien fet mai teatre implicar-se moltíssim. El príncep i la princesa, per exemple, cada any canvien d'actors. Enguany ella sí que havia participat a 'La farsa', però ell no havia vingut mai i s'està entregant molt i ha fet una evolució molt satisfactòria. Crec que sortirem tots amb llàgrimes als ulls.

- I de cara al futur, cap on creus que anirà 'La farsa'? 
No ho sé. A mi m'agradaria que evolucionés una mica més, perquè ja fa anys que fem coses similars. Aquest any és el punt d'inflexió, i tot i que no hem d'abandonar les interpretacions teatrals i el casament, sí que podem sortir una mica més i apostar cap al teatre de carrer. Fer petits fragments i coses noves que la gent es pugui trobar al mig del mercat o a una cantonada... La idea és que la gent es mogui pels pobles a conèixer el seu patrimoni i les seves festes. 

Més informació: 

També et pot interessar