Jump to navigation
- Quan comences a interessar-te per la feina de l’artesania en pell?Als 14 anys vaig saber que, dins de l’exèrcit, hi havia unes escoles a Calatayud i a Madrid on s’impartia formació professional. A la de Calatayud, que era la que em queia més a prop, oferien, entre altres cursos, la possibilitat d’aprendre a fer treballs amb pell, com ara cosir, fer fundes, etc. A mi sempre m’han agradat molt els treballs manuals i m’hi vaig apuntar. En tornar a casa, es va donar el cas que un sabater del Pinell es jubilava i em va demanar si volia continuar la seva feina. Com que arranjar sabates i fer treballs amb pell està dins del mateix món, vaig acceptar la proposta. Després, em va tocar anar a la mili i, en tornar, em vaig establir a Móra d’Ebre, on estic ara, i vaig obrir una botiga on, a més de reparar el calçat, també treballem la pell en general. I aquí seguim.
- Cada cop ens costa menys substituir les coses que tenim en lloc de reparar-les. Aquest canvi de mentalitat ha afectat la vostra feina?La part de la reparació baixa cada cop més. Ara es ven calçat que és molt barat i que et costa més arreglar-lo que comprar-ne de nou. Nosaltres ens hem hagut d’anar especialitzant i per això, en el nostre cas, també ens dediquem a aspectes de reconstrucció històrica de diferents períodes. És a dir, hi ha grups de gent que, per a diferents esdeveniments, s’han de vestir tal com ho feien a l’època romana, medieval, napoleònica, etc., i nosaltres els ajudem a que ho facin de manera adequada, ja sigui de vestimenta com de calçat.
- Els materials de treball són fàcils de trobar?La base és 100% pell, no hi entra cap altre tipus de material. Només que, en aquests casos, hi ha coses que si les haguessis de fer de l’època actual, les cosiries a màquina per abaratir el cost però si es tracta d’un reconstrucció històrica, ho has de fer a mà perquè es vegi més de l’època. No és complicat de fer. A vegades ho és més interpretar com podien estar fetes les coses perquè no ens porten peces de mostra, sinó dibuixos que cal interpretar. Per a fer coses de l’època romana algun cop ens han dut una foto d’una estàtua. Vés i interpreta-ho! [riu] Però a part de tot això, també elaborem moltes fundes per a instruments musicals, com gralles, dolçaines, etc., i les fem personalitzades. De fet, és l’única manera que tenim de poder subsistir: fer feines segons les indicacions i gustos del client perquè els productes surtin a mida. Ens adaptem al que demana.
- Llavors, la continuïtat del mestre artesà està assegurada?Crec que la continuïtat està assegurada. En el meu cas, els meus fills estudien i fan altres coses, així que potser jo ho vaig començar i jo ho acabaré però, en general, l’artesania tindrà continuïtat perquè sempre hi haurà gent que voldrà alguna cosa exclusiva i haurà de trobar algú que li faci. No serà com era abans, està demostrat. Fa cinquanta anys, tothom qui volia unes sabates anava al sabater del poble que li prenia les mides i li feia. Igual que la modista feia els vestits a mida i era el més normal. Ara no ho és, ha deixat de ser quotidià, però hi ha d’haver algú que ho faci igualment.
- I tornant al temps que només feia de sabater, vostè pot conèixer com és algú només mirant-li les sabates?Conèixer com és potser no, però saber quin problema té, segur que sí! [riu]. En segons quins aspectes, les sabates et poden donar a entendre com és una persona. Per exemple, veure si és deixada o no. És un defecte que tinc. El primer que miro a la gent quan vaig pel carrer són elspeus.
- La importància d’anar ben calçat evita problemes de salut. En general, portem les sabates convenients?Com més va, menys ben calçats anem. Sobretot si tenim en compte els preus. Fa uns anys enrere, totes les sabates eren bones perquè es feien amb materials bons i de la manera correcta. La crisi ha fet abaixar els preus i, en conseqüència, s’ha abaixat també la qualitat. A vegades hi ha sabates que, de la manera que estan fetes, ni es poden arreglar. Tot això, a la llarga, ens portarà problemes perquè, a mesura que passen els anys, els peus es deformen i són la part del cos que castiguem més. Valorar més l’estètica que la funcionalitat, es paga. Només cal dir que per cada home que pateix de galindons, et trobes deu dones que en pateixen.
- Enguany, Pinellart arriba a la desena edició. Quin ha estat el paper que ha jugat per posar en valor la feina dels artesans, que potser cada cop va perdent visibilitat?És una manera de donar a conèixer uns oficis que abans estaven a tots els pobles però que ara han desaparegut. Si algú vol una cosa exclusiva, sempre ha d’haver algú que li pugui fer, encara que ara només en quedi un en tota la província. A vegades, vas a alguna fira i passa alguna dona amb els néts i els diu: “mira, això és com es feia abans”. Realment, no és així, és com es fa ara. El que passa és que abans era general i ara és més reduït. Hi ha molta gent que té el concepte que molts oficis s’han deixat de fer quan no és així. El que passa és que si aquella persona no n’ha tingut necessitat, no l’ha buscat. Afortunadament, hi ha oficis artesanals que no han desaparegut del tot. Pinellart serveix per donar a conèixer aquests oficis i materials. Al cap i a la fi, no deixa de ser cultura i un patrimoni que no s’ha de perdre.
- Caldrien aplicar mesures provinents de l’administració per poder mantenir els oficis artesans?Les administracions podrien fer molt més del que fan però ara mateix, la crisi no ha ajudat ningú. Tenim uns carnets que ens lliuren que ens denominen i autoritzen com a artesans però als humans ens agrada la picaresca i, a vegades, ens tirem pedres damunt la nostra teulada. Sota l’empara del nom d’artesà, n’hi ha que col·loquen coses que no ho són. Per això dic que les administracions podrien fer molt més del que fan.
