Fira de Fibres Vegetals del Mas de Barberans

Foto:

Cedida

Corda neandertal trobada a Abri du Maras. Imatge feta amb microscopi electrònic per M-H. Moncel

L'arqueologia de les fibres vegetals

La Fira de Fibres Vegetals del Mas de Barberans ha convidat l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)

Anna Zaera

, 27/07/2026 - 12:00

Fires i festes

Nous descobriments, han posat de relleu que fa milers d'anys, els neardentals ja utilitzaven les fibres vegetals en els seus utensilis quotidians. Enguany, aquesta línia conceptual és una de les novetats més interessants de la Fira de Fibres Vegetals del Mas de Barberans. El poble del Montsià es prepara un any més per acollir el Racó dels Artesans, la fira monogràfica de les fibres vegetals que enguany arriba a la vint-i-tresena edició i que tindrà lloc els dies 1 i 2 d’agost. Una quarantena d’artesans, principalment de Catalunya, participaran en aquesta trobada que té com a segell distintiu la diversitat de tècniques i materials emprats pels artesans que hi participen. Així hi trobarem objectes fets amb materials tan diversos com les fulles de pi i de panís, la bova, el cotó, el vímet, l’espart o la pauma.

Les fibres vegetals acostumen a quedar fora del relat històric, perquè sempre prioritzem elements com la casa o els ossos

Evidències del passat de les fibres vegetals
Enguany, per primera vegada, s’ha comptat amb la participació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), que oferirà una conferència i dos tallers al voltant del passat de les fibres vegetals, 'Revelem l’invisible: l’arqueologia de les fibres vegetals' i 'Fem una torneta vegetal'. La conferència titulada "De les fibres als objectes vegetals: un enfocament metodològic pel seu estudi arqueològic" tindrà lloc diumenge a la tarda i anirà a càrrec de l’arqueòloga Susagna Romero-Brugués de l’IPHES, amb reserva prèvia.

"L'arqueologia de les fibres vegetals moltes vegades passa desapercebuda i, en realitat, n'hi ha per tot arreu. No només evidències i rastres marcats sobre la ceràmica sinó també restes de carbons o pòl·lens que es troben al sediment o empremtes de fustes. Tot ens dona pistes de quina vegetació, plantes, arbres o flors hi havia al passat i ens permet interpretar com era el bosc, quina fusta s'usava com a combustible, amb quines plantes fabricaven estris o quines plantes menjaven. Tot això ho estudia una disciplina que es diu arqueobotànica" diu Núria Ibáñez de l'IPHES. En la mateixa línia s'expressa Andrea Alías, divulgadora científica de l'IPHES i encarregada de retornar el coneixement científic a la població. "Les fibres vegetals acostumen a quedar fora del relat històric, perquè sempre prioritzem elements com la caça, els ossos, etc. Però el que veiem és que les plantes eren un punt central de la vida de les persones al paleolític i neolític. De fet, de vegades era més important que la carn, ja que quan la caça fallava, sempre hi havia les plantes. Per tant, en aquests tallers, volem donar importància a les plantes i les fibres vegetals" assegura.

La complexitat cultural dels neandertals
A les darreres dècades, nous descobriments -alguns aconseguits per l'IPHES en jaciments referents com l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona)- han demostrat la complexitat cultural dels neandertals, anteriors a l'Homo sapiens. De fet, l'Abric Romaní serveix per reconstruir bona part de la seva història. "L'Abric Romaní té una ocupació de neandertals que comença des de fa aproximadament 110.000 anys i es va mantenir fins fa uns 40.000 anys. Els conjunts arqueològics d'aquest jaciment es troben en un molt bon estat de conservació, incloent-hi empremtes de fusta i llars de foc. S'han identificat més de 200 llars, evidències de llits de palla, llances de fusta i inclús elements de suport vegetals per dividir l'espai" explica.

Un altre exemple es troba a l'Abri du Maras (França), on hi han descobert una corda sobre una peça lítica de 60 mil·límetres. Sobre la seva funcionalitat, els autors dels estudis científics suggereixen que la corda podria estar enrotllada entorn de l'eina com si fos un mànec o podria ser part d'una xarxa o d'una bossa. La datació del fragment de corda, se situaria entre fa 41.000 i 52.000 anys, la qual cosa la converteix en l'evidència directa més antiga de tecnologia basada en la utilització de fibres naturals. La troballa amplia el nostre coneixement sobre les habilitats cognitives dels neandertals durant el paleolític mitjà, fa entre 300.000 i 30.000 anys abans del present. Abans d'aquest descobriment, l'evidència més antiga eren unes fibres descobertes a Ohalo II, a Israel, amb una datació al voltant dels 19.000 anys d'antiguitat.

"Les evidències de l'ús de les plantes ens il·luminen una part de la història que de vegades ha quedat relegada: les tasques relacionades amb les dones, tal com la recol·lecció de les plantes, incloent-hi aquelles amb usos medicinals, i la recol·lecció del combustible per a realitzar fogars. Diferents estudis ens permeten explicar aquests secrets, com són els estudis d'antracologia -estudi del carbó-, de palinologia -estudi del pol·len- i fins i tot l'anàlisi de les dents! Un estudi d'una dona del calcolític ens rebel·la que havia utilitzat les dents per la fabricació de fil, una tasca molt preuada en aquella època que li hauria atorgat un gran prestigi. Aquestes tasques a vegades oblidades haurien estat crucials per a la seva supervivència" diu Alías.

Altres tallers vinculats amb l'arqueologia
També d’arqueologia són els tallers que impartirà Marco Pla al voltant de la pintura rupestre i sobre com fer un collar neolític. Els altres tallers gratuïts de la fira són 'A llatar!' d’Artpauma; 'Peixet de vímet' de Pau Trepat; i 'Fem paper de fibres vegetals: palla d’arròs, espart, pauma' de Sastres paperers, als quals cal afegir el taller de dansa 'Laboratori de moviment i fibres vegetals', que impartirà la ballarina de dansa contemporània Sònia Gómez, sobre el procés de creació del seu nou espectacle. Els tiquets de tots els tallers, tant de fibres vegetals com de prehistòria, es podran recollir a l’estand de l’Ajuntament una hora abans de l’inici del taller.

Pel que fa a la procedència dels expositors, enguany la nota internacional la posa l’artesà polonès Adam Pliszko, que també impartirà un taller al Fibrescampus. Pliszko treballa la fulla de pi ponderosa per bastir diferents tipus d’objecte fent servir la tècnica de la cistelleria en espiral, barrejada amb fusta. Un material i unes tècniques poc habituals en la cistelleria catalana. Altres noms nous a la fira són l’artesana basca Lola Altolagirre, que fa servir la fulla de la panolla de panís en les seves creacions; l’ecomatalasser, Carles Casas; Eva Ribas de la marca Silvestrem que treballa amb plantes com el lli i el cotó; o Saray Lorenzo de Canàries que utilitza la pauma canària. Tots ells compartiran protagonisme amb altres artesans més habituals a la fira com ara Espartos Manolito, el gadità Antonio Rodríguez (pauma), Simone Simons (espart) o els catalans Joan Farré, Pau Trepat, Josep Mercader o Mònica Guilera, que treballen principalment amb vímet, canya o jonc. També repeteixen Joan Clop (mobiliari de bova), Tim Johnson (materials tous), les artesanes d’Artpauma o la filadora de cotó de Sant Jaume d’Enveja, Maria Pilar Girbes, entre altres.