Jump to navigation
Dijous
25 abril 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
De batalla en batalla amb el riu de protagonista
Roser Sebastià ens recomana 'Arran de l'Ebre', de Cinta Arasa
Surtdecasa Ebre
,
07/05/2011
Llibres
Sabeu què és passar-vos un viatge en tren de dues hores devorant lletres sense parar ni a parpellejar? Si no ho sabeu, al pròxim viatge, proveu d’obrir
Arran de l’Ebre
de Cinta Arasa i ja m’ho explicareu. Quan, al tren, li vaig explicar al passatger del meu costat el tema del llibre i em va dir “A mi, aquest tipus de llibres no m’agraden”, me’n vaig adonar que no seria fàcil contagiar-vos, estimats lectors, tot allò que em va fer sentir la lectura d’
Arran de l’Ebre
pels prejudicis d’un tema tan immensament tractat en la nostra literatura com és la petjada de la guerra i la no menys dura postguerra. Però us ben asseguro que, aquesta, no és una novel·la sobre la Guerra Civil més.
Cinta Arasa, nascuda a finals dels setanta, demostra un gran treball darrera d’esta primera seua novel·la que interpreta una etapa de la nostra història des d’una mirada allunyada. Per això es pot permetre jugar al seu antull amb el temps del relat. Rebobina, córre, va a relentir... Tot per a fer casar una varietat de trames tal que si les ordenéssim cronològicament anirien des del mateix any trenta-sis –amb l’inici de la batalla cruenta- fins als nostres dies –quan una altra batalla, la de la lluita antitransvasament, també ocupa els nostres carrers. La gran càrrega simbòlica de molts elements narratius i la intriga obscura dels secrets d’una família que passen de generació en generació sense deixar a ningú indemne em va recordar de seguida Rodoreda. Una influència de la qual Arasa no se n’amaga, honestament citant-la diverses vegades en boca dels seus personatges.
Un dia, escoltant una entrevista que li feien a la ràdio vaig riure sola quan li van amollar la típica pregunta "i tu que has estudiat ciències polítiques i treballes a l’administració, com és que et dediques a escriure?". No recordo ben bé la seua resposta, però va defensar valentament que per desenvolupar el talent literari no fa falta estudiar una cosa o una altra o ser de ciències o de números, sinó que el que fa falta és treball i perseverança. Una pregunta que ella mateix respon a l’interior de la novel·la ja que la història dels seus personatges també li serveixen per reflexionar sobre l’ofici d’escriptor, els dimonis interns que aquest desencadena, l'autoestima, la persecució d'un somni que com més el busques menys arriba... En definitiva, allò que cap escriptor pot evitar treure de portes enfora en algun moment.
I finalment, destacar el rigor històric en el retrat de la ciutat de Tortosa i l’audàcia a l’hora de fer un encadenament de la història individual amb la història col·lectiva a través d'imatges i símbols punyents. A la
pàgina de Facebook
d’
Arran de l’Ebre
en podreu trobar més detalls, però espero que amb el que us he explicat aneu corrents a la llibreria i us feu amb un exemplar.
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Recomanacions literàries a Ponent
Foto:
Cedida
Les 5 recomanacions per Sant Jordi del Penedès
Foto:
Paula Meijide
Reflexions de 4 bibliotecàries del Gironès, Pla de l’Estany i la Selva
Foto:
Cedida
Parlen els llibreters del Vallès Occidental
Foto:
Cedida
Les cinc recomanacions literàries de Ponent per Sant Jordi
Foto:
Surtdecasa
Els 5 espais imprescindibles per recordar la Guerra Civil