Aina Vega: "Cada ànima necessita coses diferents"

La periodista de Flix publica 'Melodies de l'ànima' un llibre que vincula obres de música clàssica amb les emocions que provoquen

Anna Zaera

10/11/2020

Llibres

Qui no ha estat tocat per l'emoció que desperta la música? El llibre 'Melodies de l'ànima' d'Aina Vega Rofes (Flix, 1984) es presenta com un viatge musical a través de les estacions de l'any i l'ànima. Cada estació inclou tretze emocions i una peça clàssica que la representa. Així, el 'Nocturn' de Chopin ens parlarà de malenconia, 'Tristany i Isolda' de Wagner, d'amor i mort i 'Quadres d'una exposició' de Mussorgski, de l'admiració cap a un amic. Així, ens condueix per obres literàries, peces artístiques i pensaments filosofics relacionant- los amb meravelloses peces clàssiques musicals i creant una proposta discogràfica imprescindible. Aina Vega Rofes també és editora de Barcelona Clàssica. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui més detalls.

Si enlloc de néixer a Flix, hagués nascut a Wuhan el meu amor per la música s'hauria manifestat d'altres maneres

- Quan creus que comences a vincular música i emocions? De petita, creus que és la música la que et porta a les emocions o són les emocions les que et porten a la música?
Al llarg de la meva vida hi ha hagut dos elements en contacte constant. D'una banda, l'impuls cap a l'autoconeixement i l'aprofundiment en la meva intel·ligència emocional i, per l'altra, l'estudi i la pràctica primer i, més tard, la teorització sobre la música. No hi ha cap moment determinat que hagi despertat la relació entre ambdós conceptes: l'un es retroalimenta amb l'altre. La música és l'emoció que es desplega al llarg del temps de maneres infinites depenent del talent de la compositora o improvisadora. Com a manifestació del Wille schopenhauerià, és l'essència del món. Tergiversant una mica les paraules del filòsof, diríem que emocions i música són l'Arkhé -com ho havien estat el foc, l'aigua, l'aire, la terra o l'Apeiron-, l'origen, allò que ens fa humans i ens dóna raó de ser. I estan intrínsecament relacionades des que els homes som homes.

- Recordes alguna experiència primigènia vinculada a la música, o la més antiga o especial que recordis.
Recordo un dia en què mons pares em van portar a la Plaça Reial a escoltar en directe l'Obertura de 1812 de Txaikovski. Ja la coneixia, perquè, com a una de les obres preferides de mon pare, l'escoltàvem a casa alguns diumenges. Potser eren molts, potser en va ser un de sol, no ho sabria dir. Gaudia descobrint el so dels cavalls o el tro dels canons. Aquesta obra tan èpica l'he associat al meu libre a l'Esperança. Però, sens dubte, els meus millors records d'infantesa i adolescència són a l'Escola Municipal de Música de Flix, on feia solfeig, cantava, tocava el piano, el clave, tenia grans amics i un professor que m'ha inspirat sempre confiança i empatia. Era pura felicitat.

- Com surt la idea de vincular obres i autors clàssics amb aquest mapa emocional?
En primer lloc, val a dir que la temàtica del llibre me la va suggerir la meva editora, la Rosa Rey, d'Angle Editorial, que, després de plantejar-li diversos temes relacionats amb Schönberg-Berg-Webern (II Wiener Schule), Viena 1900, Schopenhauer, Karl Kraus, La Secessió i tot això lligat amb Barcelona em va dir: m'agradaria que escrivissis sobre música i emocions. M'ho vaig prendre com un repte que a poc a poc va convertir-se en una passió i vaig veure que tot prenia sentit quan podia relacionar dos aspectes essencials de la meva vida personal i professional.

- Creus que és fàcil poder descriure una emoció de manera tancada?
En cap cas es pot descriure una emoció de manera tancada i, de fet, intento deixar molt clar que el meu llibre exposa idees que són pinzellades perquè el lector continuï investigant. En els darrers dies, companys i crítics em comenten: jo hagués escollit aquesta o aquella obra en lloc de la que proposes tu, o no hauria recomanat aquesta gravació. Moltes gràcies, companys, però aquest és el meu llibre, les meves emocions i les meves músiques.

- Creus que les emocions estan vinculades al pensament? Per tant, podríem dir que hi ha emocions d'obres de música clàssica creades per autors europeus que reflecteixen el pensament occidental?
Penso que la filosofia és la traducció intel·lectual de les emocions del filòsof. Ens indica si és introvertit o extravertit, optimista o pessimista i, per tant, la filosofia és una mena de recopilació de pensaments neuròtics que volen emergir a la superfície i que es sublimen amb la writing cure, una variant de la talking cure freudiana. Per tant, si en lloc de néixer a Flix, a la vora de l'Ebre, hagués nascut a Wuhan, a la vora del Iang-Tsé, hauria pensat i escrit diferent i el meu amor per la música s'hauria manifestat d'altres maneres. Però sóc d'una generació que s'ha educat en el culte a occident i em costa desprendre'm d'aquesta Weltanschaaung.

- Què ens aconsellaries per escoltar en aquests moments d'angoixa social i incertesa? Què creus que necessita l'ànima?
Cada ànima necessita coses diferents segons la manera en què l'ha tocat la pandèmia. Per a mi ha estat una gran desgràcia, però també m'ha emès a buscar l'equilibri personal i emocional. Respecte al conjunt de la societat, en un article recent defensava que en aquests moments necessitem música que ens reconforti, que ens interpel·li, que sigui significativa i revolucionària socialment. Perquè tots hem de defensar la cultura, que és segura, però els artistes han de demostrar amb fets empírics per què ens poden alleujar el dolor o, senzillament, abstreure'ns del dolor del món, l'angoixa i, a poder ser, conduir-nos a la felicitat. Per això hem de defensar els creadors, perquè ells són els líders que ens guien en aquest camí fosc i costerut. La meva recomanació, ara, seria que escolteu els quartets de Beethoven interpretats pel Quartet Casals. Amb ells, passen tots els mals.