Mireia Ibáñez: "Soc partidària de deixar que baixen les idees i les transmissions"

Ha guanyat el 25è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors amb el seu poemari 'Esta negra mala herba'

Anna Zaera

17/09/2024

Llibres

La jove poeta ebrenca Mireia Ibáñez Cid (Santa Bàrbara, 1994) ha guanyat el 25è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors amb el seu poemari 'Esta negra mala herba' (Editorial Fonoll) que es presentarà a La Setmana del Llibre en català. En un món on tenim un excés i acumulació d'informació, esdeveniments i propostes culturals el llibre gira al voltant de la fecunditat del buit. Hi ha moltes metàfores que ens remeten al buit, ja sigui el silenci, la nuesa, la pell, els ossos o l'herba salvatge que creix en el buit. De fet, podem conèixer el buit perquè és l'espai on es generen les coses. En el pensament d'Occident tenim aversió al buit, el famós "horror vacui". En canvi, a Orient, el buit és potencialitat i llibertat. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui més detalls del poemari.

- El poemari es divideix en tres parts. Rominguera, fam i matrioixca. Com sorgeix aquesta estructura narrativa entre allò vegetal i el món urbà?
En el meu cas, no és que els poemes ja estéssin escrits i finalment jo els ubiqués en una narrativa per fer el poemari. Jo conscientment vaig dir: "vaig a fer un poemari". Em vaig inscriure al taller de Míriam Cano a l'Escola Bloom. La idea principal era parlar de la fecunditat del buit. A partir d'aquí, vaig començar a escriure entorn del tema. Coses que observava relacionades. Quan ja en vaig tenir uns quants, m'ho vaig mirar i vaig pensar com estructurar-ho. Vaig observar que apareixien dos temes clars, un més arrelat en espais naturals i, un altre, més en l'imaginari urbà. Per això, ho vaig dividir així. A la tercera part, incorporo un text de poesia en prosa, em venia de gust per fer una espècie de tancament.

- I el títol 'Esta negra mala herba'?
L'herbam i la mala herba apareix com una cosa molt orgànica. Com la premissa inicial era la fecunditat del buit, sento que totes les coses que existeixen es generen a partir d'un buit. Aquí hi ha implícita la idea de fecunditat, com d'alguna cosa que brota, que creix. Llavors, l'herba és una imatge que ve bastant natural. Per mi, l'herba representava no només la vida, sinó la realitat, el tot. El fet misteriós que de sobte podem ser aquí. Mala herba també en el sentit de rebel·lia. Sembla que les coses per algun motiu volen existir. El títol forma part d'un vers del poemari. Molts dels poemes surten perquè, de sobte, em ve una combinació de paraules i a partir d'aquí començo a escriure sense saber molt d'on ve.

- Què curiós quan apareixen aquestes construccions?
Jo soc partidària de deixar que baixen les idees i les transmissions. Jo només soc una simple escrivent i transmeto allò que se m'està enviant. A més a més, jo no sé molt bé d'on ve, però estiro aquest fil. I ho vaig triar com a títol, perquè com volia que el poemari estés escrit en lo nostre dialecte, volia que hi hagués alguna paraula que ho denotés, com "esta". La sonoritat m'agradava molt. El ritme de les vocals. Ea, ea, aa, ea. M'hi fixo molt en el ritme o en com repetim patrons de sons, més que en les rimes. I el "negra" perquè fonèticament encaixava molt, però també em va agradar perquè li donava aquest sentit de rebel·lia, que et comentava abans. La vida té ganes d'existir i d'expressar-se. Només el simple fet d'existir i d'expressar-se, tots els éssers, forma un tot molt ric i molt complex. Hi ha poemes que connecten amb la rebel·lia en sentit de camí personal. Com les males herbes que creixen al costat del camí i són les persones que decideixen no seguir el camí marcat, com una planta que creix en un test.

- Has optat per utilitzar el dialecte ebrenc?
El poemari el vaig començar a escriure en català estàndard. De fet, havia començat a recitar alguns poemes abans d'acabar-lo i de publicar-lo. El primer clic va ser en un recital que vam fer al festival Neo que organitzen les xiques d'Aprop Ebre. No sé si farà un parell d'anys. Vaig recitar uns poemes i després va venir Quim Melchor de la revista Solstici i em va dir que li havia agradat molt, però que perquè canviava la meva manera de parlar quan recitava. Aquella pregunta em va quedar donant voltes al cap. Vaig pensar: "ostres, realment té raó, perquè dic "aquest" si jo dic "este". Paral·lelament, uns dies després, va ser la presentació del poemari de Mari Chordà al Llar i veure com una referent com ella també escrivia utilitzant el "lo" tal com parlem nosaltres, llavors vaig pensar realment té sentit i ho puc fer. Vull dir que no ho havia fet, no perquè hagués decidit conscientment no fer-ho, sinó perquè simplement no se m'havia plantejat com a possibilitat. Com un pilot automàtic que es posa a escriure en l'estàndard i ni t'ho planteges. I després, em va semblar que connectava molt més, que tot el que volia dir, amb el meu dialecte, cobrava més força.

- Per què optes per la poesia com a gènere literari?
La pregunta del gènere literari és interessant. D'entrada, la narrativa potser és el gènere que em resulta més llunyà. El que m'impulsa a escriure és expressar d'alguna manera, idees, reflexions més metafísiques o filosòfiques sobre la realitat, més que crear una història i uns personatges. No és el que em surt de dins. L'assaig sí que és un gènere que em resulta molt interessant, però ara sento que les coses que m'interpel·len i sobre les quals reflexiono són bastant inefables. De vegades són intuïcions. Quan escrius un assaig, és necessari tenir més rigorositat, referències i un mètode més científic. Sembla que la poesia dona aquesta llibertat de poder expressar coses més abstractes. Com si pintéssim un quadre expressionista. Combinant les paraules com si fossin sons i imatges.

- I la tercera part, Matrioixca, aporta una faula sobre la creació?
La part de Matrioixca completa aquesta reflexió sobre el buit. Aquest primer Big Bang que fa que exploti, i que en lloc del res, comencin a sorgir coses. Em va semblar interessant fer un paral·lelisme entre aquesta idea, i com els éssers humans, cadascú a la seva, a les nostres vides, realitzem diferents actes creatius. Sigui una peça d'art o qualsevol altra cosa.