Oriol Gracià: "Al llibre hi ha les meves fòbies i les meves fílies"

El periodista ha escrit 'Escòcia. Viatge al país del whisky, els castells i la boira'

Anna Zaera

, 22/07/2026 - 14:00

Llibres

El periodista Oriol Gracià (Campredó, 1982) ha publicat el seu primer llibre 'Escòcia. Viatge al país del whisky, els castells i la boira' un llibre que a través de l'observació i la interacció amb diversos personatges locals dibuixa un retrat sobre Escòcia, un territori on l'autor ha viscut en diferents temporades. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui les anècdotes, l'enfocament i el procés de concepció d'aquest projecte que porta gestant-se més de 20 anys.

Jo m'interesso pel gaèlic perquè soc catalanoparlant i parlant d'una llengua minoritària i minoritzada

- Per què arribes a Escòcia? Ha estat un enamorant progressiu?
Vaig arribar de manera fortuïta. Vaig contactar amb una agència per anar a treballar al Regne Unit o a Irlanda. Em van trucar que hi havia l'opció d'anar a treballar al nord de les Highlands. I cap allà que vaig anar! En aquell moment, tenia poques nocions del que era Escòcia, només coneixia els quatre tòpics: les gaites, el llac Ness i les faldes. També havia vist les dues pel·lícules de les quals parlo a l'inici del llibre: 'Braveheart' i 'Trainspotting'.

- Vas anar a parar a Braemar, un poblet petit.
Sí, era el prototipus de poblet escocès. Però també vaig tenir un curtcircuit mental quan el primer cap de setmana allà, es celebraven els Highland Games i va aparèixer la reina per inaugurar-los. Era un esdeveniment on la identitat escocesa era portada al límit, ja que hi havia jocs tradicionals però també concerts de música folk. Tothom anava amb kilt. De sobte, apareix la reina que per a mi és el símbol de la unitat britànica. Aquí no estem habituats! T'adones que a Escòcia, la identitat escocesa no està només en mans dels independentistes. Pots ser extremadament escocès i ser unionista. De fet, la percepció és que el nacionalisme escocès té alguna cosa d'identitari, però sobretot és un nacionalisme de classe social. L'independentisme és una actitud antitoris i antitacherisme.

- L'independentisme és molt d'esquerres?
No hi ha cap partit independentista de dreta, com a mínim cap partit majoritari. És més la fòbia que va crear Margaret Thatcher als anys vuitanta i el desmantellament dels sindicats.

- T'apropes a la identitat escocesa a través del mètode periodístic, observant molt?
Sí, vaig anar a conèixer per exemple com viuen el procés independentista al Camp Antinuclear. Vaig parlar amb l'església com vivien el procés. Amb els del petroli. Volia saber com es vivia des de diferents punts de vista. Tampoc no volia caure en el típic periodisme polític de declaració i contradeclaració. El fet d'haver viscut Escòcia des del 2003 fins al 2022, m'ha permès destil·lar bastant els personatges. Trobar persones curioses, la majoria trobades per casualitat. No vaig voler plantejar un llibre sobre Catalunya i Escòcia, però la meva mirada és innegablement catalana. Quan conec a Robert Burns l'associo amb Verdaguer o quan quedo amb la vicepresidenta del Parlament d'Escòcia al Parlament Escocès, acabem parlant d'Enric Miralles que és l'arquitecte que va idear el Parlament.

- Un dels temes és el referèndum.
L'any 2010, David Cameron i Álex Sàlmon pacten el referèndum i des de llavors fins al 2014 van sortir un munt de llibres sobre Catalunya i Escòcia. Eren llibres d'assaig polític i jo trobava a faltar les històries humanes.

- Al cap i a la fi és un llibre de viatges. Al final has fet una distribució territorial?
Sí. És una distribució geogràfica però no cronològica. Saber com organitzava el llibre va ser una de les coses que més em va costar. Jo he decidit escriure el llibre, molts anys després d'haver fet aquestes entrevistes.

- Com ha estat el procés d'escriure'l?
Hi ha gent que em diu que hi troba a faltar històries personals meves. Pregunten on és el meu jo. Està escrit en primera persona, però jo no volia fer un llibre sobre mi sinó un llibre sobre Escòcia.

- Comences a parlar que arribes i et poses a fer de cuiner. Allà et veiem molt i després desapareixes.
Per exemple hauria pogut explicar que havia jugat a rugbi. Al llibre hi ha les meves fòbies i les meves fílies. Jo m'interesso pel gaèlic perquè soc catalanoparlant i parlant d'una llengua minoritària i minoritzada.

- A Catalunya hi ha por a l'autoficció?
La burgesia catalana sempre ha tingut la discreció com un valor. Mira, Marta Ferrusola i Pujol. A Madrid crec que són més ostentosos. Potser això és perquè en certa manera bec d'aquesta cultura.

- Consideres que aquest és el teu primer llibre?
Havia escrit alguns llibres d'història per encàrrec, ben just hi surt el meu nom. Aquest és el meu primer llibre escrit per mi. L'he fet ara perquè m'he sentit preparat per fer-lo. Vaig tenir la sensació que coneixia prou el tema i que aportava un valor afegit. De fet, quan vaig arribar a Escòcia vaig escriure un mail a diverses editorials proposant-los escriure un llibre. En aquell moment crec que hauria estat un llibre molt verd. Però després de tots aquests anys i viatges crec que tinc alguna cosa a dir, més enllà de fer un llibre enciclopèdic.

- Tens més llibres al cap?
Sí, ara estic esbossant un segon llibre. Que és la connexió escocesa amb Le Puy-en-Velay. Stevenson de l'illa del tresor va tenir un desamor i se'n va anar a fer viatges per França. Un de Bèlgica al Nord de França i l'altre a Le Puy caminant amb un burro. Es considera el llibre fundacional de la literatura de viatges. És la primera vegada que un escriptor descriu un viatge sense finalitats comercials. Parlant de la seva passió pels animals, per la natura, amb els paisatges. Vaig pensar que era interessant escriure sobre Le Puy, ja que hi he estat molts cops i he viscut un any.

- Arriba un punt en la teva carrera de periodista que et converteixes en escriptor.
Quan fas periodisme, tendeixes a amagar el jo. No escrius notícies en primera persona. Arriba un moment que tens ganes d'escriure una cosa més personal i sortir dels conceptes més estadístics, de les dades. Per exemple, jo he fet molts reportatges del Delta, però sempre acabes parlant de xifres o de diners, i per exemple, Gabi Martínez fa una novel·la disseccionant el paisatge humà del Delta. Crec que és un periodisme interessant que s'ha deixat de fer. Si mires el periodisme de Josep Pla, Josep Maria de Sagarra als anys vint i trenta era molt més així. En els darrers anys crec que s'ha tendit a un periodisme més asèptic.

- El paisatge té una importància gran en aquest país i en aquest llibre. Hi surt molt la paraula torba?
Acumulació de sediments d'herba. Crec que en un moment donat dic que vaig prendre consciència de com la història s'assenta sobre el paisatge. El paisatge d'Escòcia és molt intens vas trobant castells, vas trobant pobles. Darrere de cada racó hi ha una història interessant. Les Highlands es van començar a despoblar quan van començar a tallar boscos per fer pastures.