Jump to navigation
'A vivir la ciencia' és un volum construït sobre moltes capes narratives i de coneixement. Hi explica curiositats de laboratori, trobades amb investigadors, descobertes rellevants —i no tan rellevants—, però sobretot reflexiona sobre el paper que juga i hauria de jugar la ciència a la societat. "Hem de promoure una ciència menys acadèmica i molt més humana", comenta per sintetitzar un dels temes principals del seu llibre. I és que el treball, precisament, posa les persones al focus d'atenció: "La societat té unes demandes mèdiques, socials i ambientals i la ciència, sovint, no les atén. L'objectiu final de molts investigadors és publicar un paper, però aquest no és sempre l'objectiu de la societat que els finança. Els científics han d'assumir que els principals protagonistes dels seus treballs han de ser les persones". I des d'aquesta perspectiva social, defensa que el paper dels científics hauria d'anar més enllà de la producció de coneixement, perquè també és feina seua lluitar per aconseguir que a la pràctica els estudis millorin la societat i no quedin en un paper tancat en un calaix.Un discurs honestEstupinyà parla de l’honestedat de la ciència, que presenta com un àmbit essencial per al progrés, però no infal·lible. De fet, la crisi de la Covid-19 ha demostrat que, malgrat el coneixement acumulat sobre pandèmies, els investigadors han hagut de respondre amb rapidesa i sovint amb contradiccions. "Per sort la ciència té la capacitat de reconèixer errors, sap rectificar i això és el més meritori", comenta. En el llibre, aborda també els estudis sobre el canvi climàtic i reconeix que la solució a l'escalfament global implica canvis dràstics de model molt difícils de gestionar: "Alguns escenaris futurs són molt alarmants, d'altres menys, però el que sí que és segur és que la situació anirà a pitjor i que ja no tenim gaire marge per evitar-ne les conseqüències, més enllà de mitigar-les i adaptar-nos-hi. El canvi climàtic només el podrem aturar amb una gran revolució científica i tecnològica".
Pere Estupinyà, en un Festival de ciència de XileEl capítol dedicat a les fake news és especialment interessant, en tractar-se d'un fenomen transversal que impregna molts altres sectors, no només la ciència. "En la meua tasca de divulgador, he intentat ignorar temes com l'homeopatia, els moviments antivacunes o l'explicació racional a suposats fenòmens paranormals. Jo tinc eines per saber quan un estudi científic és rigorós, però la quantitat i l'abast de les teories pseudocientífiques que circulen per la xarxa és tan gran que escapa de qualsevol control", comenta.Els capítols del llibre s'articulen al voltant de conceptes de caràcter emocional: l'esperança, la diversió, la introspecció, la indignació, la curiositat, la preocupació, la inspiració, la sorpresa, la responsabilitat i l'empatia. I de fet, a la portada del nou llibre hi ha dibuixat un cervell i un cor: "L'emoció és la crida a l'acció, és el que ens fa moure. Com a divulgador, cada cop sóc més conscient del poder de persuasió de les emocions. Sovint, pensem que prenem decisions racionals, però en realitat estem condicionats per la subtilesa de les emocions". 'A vivir la ciencia' —com a la vida mateixa— raó i emoció van de la mà.
Web Pere Estupinyà
