La República dels lletraferits que piquen pedra

D'uns anys cap aquí, el panorama literari català ha viscut una explosió editorial. LaBreu, Periscopi, Fragmenta, Adesiara, Lapislàtzuli, Males Herbes, Saldonar, Tigre de Paper, Pol·len, Sidillà, Raig Verd, Meteora, 1984... i més. Han anat apareixent una sèrie d'editorials menudes –hom ha tendit a anomenar-les microeditorials; elles preferixen, sembla, anomenar-se editorials independents– que malden per fer-se un raconet i més que sigue sobreviure en un context on la gran majoria de mercat està copat per la mateixa empresa, Planeta, i les seues diferents marques.

 

Són editorials que, cada una des de les seues particularitats i característiques, aposten per obra de qualitat, innovadora, trencadora en molts casos, per l'autor jove o desconegut; en definitiva, per la literatura, la poesia o l'assaig no viciats pel morbo, les modes, la comercialitat o els autors mediàtics, com massa sovint és la tònica de les grans. Una de les últimes incorporacions al món de les editorials menudes i independents és Bookland, la República dels Llibres. Arriba, a diferència del que sol ser habitual, des de fora de Barcelona o les comarques de l'Àrea Metropolitana; té referents com LaBreu i denominació d'origen lleidatana i ebrenca. Jordi Prenafeta n'és un dels impulsors:

 

«La perifèria geogràfica», explica, «així com la perifèria artística, pot oferir una perspectiva cultural d'allò més interessant i valuosa, generadora d'aportacions singulars i necessàries per al respectiu conjunt». Però en un país on el món cultural es mou i decidix a Barcelona, a nivell pràctic sí que hi ha un cert desequilibri: «El que passa és que, a la pràctica, la perifèria comporta sovint limitacions i desavantatges en l'accés social i material a la cultura i al mercat cultural que suposen una discriminació efectiva i una minva d'oportunitats respecte al centre de poder cultural. Aquest és per ara el cas de les terres de Ponent i de l'Ebre a Catalunya, territoris que per ara la Catalunya Ciutat no ha volgut o no ha pogut integrar en igualtat de condicions. Evidentment hi ha l'escull quilomètric, però al segle vint-i-u això no és res que no pogués solucionar una aposta política ferma per l'equilibri territorial català».

 

L'editorial naix, senzillament, com l'aposta d'un grup d'escriptors i enamorats dels llibres que volen parir l'editorial on publicarien o que voldrien poder llegir. Com en tants altres casos en el petit món de les editorials independents, prou de queixes, prou d'està tot fatal, prou de lamentacions: si no t'agrada com està el pati, mou-te per canviar-lo. Actitud sana, i constructiva, i a picar pedra.

 

Però no només de qualitat i amor propi viu l'escriptor, i també necessita portar-se el pa a la boca. Sembla que esta particular República té molt clar que la dignitat dels seus habitants és un dret: «Oferim a l'autor un tracte de proximitat, una edició bonica i acurada i sobretot una remuneració digna. Això últim ho considerem imprescindible per a la professionalització de l'autor, i encara més en un mercat de la mida del nostre». Igual com en la indústria de la música, els grups i artistes solen rebre una part minúscula del preu que pagues en comprar un disc i els músics es malguanyen la vida a base de concerts, en la indústria editorial l'autor ha de tirar de presentacions de llibres, conferències i similars, més que de vendes. «Darrerament el percentatge dels drets d'autor», explica Jordi, «que tradicionalment ja era tan sols del 10%, tendeix perillosament a la baixa, així que a la República dels Llibres n'hem fet el nostre cavall de batalla, i esperem que aquesta iniciativa no sigui una particularitat nostra sinó que es vagi escampant com una pràctica a l'alça». I continua: «Nosaltres paguem als autors el 20% del PVP des del primer exemplar venut, però de fet ja hem trobat algun aliat en aquesta causa, com ara Lapislàtzuli, que paga el 15%».

 

Irònicament –o, de fet, potser no–, és en els projectes humils on la gent s'amoïna més pels seus autors. I no és casual. «El fet de ser editorials petites, amb poca infraestructura a mantenir i sovint amb un funcionament alternatiu i innovador, facilita aquest necessari esforç de l'editor en favor de l'autor». I rebla: «Precisament l'aposta dels petits editors per una literatura més de qualitat que comercial pot semblar un escull per assumir aquest esforç, però d'altra banda l'agilitat i la independència que ens caracteritza pot ser la clau per aconseguir-ho i convertir-ho plegats en el tret diferencial i el valor afegit de publicar en petites editorials».

 

Bookland es presenta el proper divendres 6 de setembre a les 20h al SEM Ramon Calvo de Deltebre (C/ Estació, 51). A continuació, hi haurà la inauguració de l’exposició d’Àlvar Bonet i el recital poètic d’Amat Baró.

 

--

Més informació :

www.bookland.cat