Jump to navigation
L'ampostí Oriol Fuster, que va viure uns mesos a Itàlia, va ser qui va parlar del col·lectiu a l'editora de Godall Edicions, Matilde Martínez. Junts van decidir apropar als lectors catalans aquesta experiència d'escriptura creativa amb l'obra 'L'invisible arreu', que són quatre narracions sobre la Primera Guerra Mundial que demostren l'important vincle que hi ha entre aquell conflicte bèl·lic i la vida política i quotidiana actual. Aquest divendres 19 de gener a les 20h es presentarà a la Biblioteca d'Amposta. Hem parlat amb Oriol Fuster.
- On vas conèixer el col·lectiu Wu Ming? Com els descriuries?Wu Ming -"sense nom" en xinès- és un col·lectiu d'escriptors italià que des de finals dels 90 treballen per "transvasar" algunes de les propostes filosòfiques més interessants del moment a la narrativa, per mitjà sobretot de la literatura històrica. Són molt reconeguts entre els moviments socials i la cultura alternativa, sobretot a partir dels 2000, i sempre seguint pràctiques col·lectives i de cultura lliure (alliberen periòdicament tots els seus llibres, per exemple). Defensen i apliquen una lògica molt poc individualista, per la qual l'objectiu i el resultat són més rellevants que qui fa una cosa determinada. - Què té la seva narrativa que la fa especial?Wu Ming proposen una narrativa molt rica, al meu entendre, en veus, imatges i capacitat de suggestió. Destacaria també la voluntat de la seua literatura d'incidir en la societat de la qual són ciutadania. A 'L'invisible arreu' mostren quatre mirades sobre la Primera Guerra Mundial on no només proposen una relectura del conflicte sinó que també dialoguen amb el context històric, polític i social actuals. Tenen també molt de sentit de l'humor i una sensibilitat que arriba a fer mal.- Com es dóna l'escriptura col·lectiva? Saps com creava aquest col·lectiu?La vida és escriptura col·lectiva, d'alguna forma, no? Diria que Wu Ming han tingut l'habilitat d'apostar per "infectar-se" constantment per col·lectius i persones de tota mena i això és el seu pal de paller. De fet, a Itàlia són percebuts més com una categoria, una geografia difosa però tangible, una actitud, que com tal grup de persones determinades. Publiquen regularment novel·les com a col·lectiu, però a més diversos d'ells - signant com Wu Ming 2, Wu Ming 4, etc. - han escrit altres llibres amb autors de fora del col·lectiu, per exemple, i són persones molt actives en el circuit cultural i social italians.
