Anna Zaera
,
20/10/2014
Llibres

Martí Gironell: “Hauríem de recuperar els valors del Neolític”

L'escriptor i periodista presenta “El primer heroi” a Flix i Gandesa
Martí Gironell

Foto: 

Albert Bertran
Martí Gironell
Martí Gironell (Besalú, 1971) fantaseja amb que la segona part d'"El primer heroi" arrenqui en algun espai de les Terres de l'Ebre. Les coves de Benifallet és un indret que l'inspira. El periodista i escriptor és un apassionat de la història. Diu que aquestes històries del passat, molts cops minúscules, t'ajuden a comprendre com hem arribat fins aquí. Aquesta passió l'ha portat a convertir-se en un dels autors de novel·la històrica més llegits al nostre país.
"Ens pensem que hem evolucionat, però l’únic que ens separa dels del Neolític és la tecnologia. Per la resta, de vegades veient segons quins comportaments semblem pitjors"

Entre els seus llibres publicats destaquen "El pont dels jueus", que ha venut més de 100.000 còpies, "La venjança del bandoler", "L’arqueòleg" o "L’últim abat", que el va confirmar com un escriptor a tenir en compte. "El primer heroi", el seu últim treball, es presentarà el proper 24 d'octubre a Ca Don Ventura de Flix i el 25 d'octubre, a la Biblioteca de Gandesa. Hem volgut parlar amb ell perquè ens expliqui què l'ha motivat a fer aquest viatge en el temps i què vol oferir als seus, ja còmplices, lectors.

- Per què sempre t'inspira la història a l'hora d'escriure?
M’agrada saber què ha passat quan nosaltres no hi érem i la història és apasssionant perquè està feta a base d’històries en minúscules que t’ajuden arran de terra a conèixer i a interpretar què ens ha portat fins aquí. Poder-ho fer des de la literatura és un privilegi. Tenim molts personatges a partir dels quals explicar històries excepcionals.

- És l'excusa per passar-te mesos investigant sobre el passat?
Per fer una novel·la històrica necessites informar-te de com es vivia, com es pensava, com es cuinava, es menjava o es relacionava la gent de l’època que vols reviure. És més fàcil si fas que el lector se senti a prop dels personatges. Fas la història més pròxima i arriba molt millor. Crec que la novel·la històrica té un punt de pedagògica que no vol dir alliçonadora.

- Una bona manera de conèixer d'on venim a través del gaudi de la lectura...
Sí. La informació que et permet conèixer i viure aquells moments com si hi fossis l’has de saber dosificar perquè no embafi.

- Quins tòpics creus que trenques amb aquesta història sobre el Neolític?
La imatge que eren persones salvatges i poca-solta. La documentació m’ha demostrat que eren persones amb sensibilitat per l’art, per les persones dèbils, amb habilitats per interpretar la natura, observadores, pràctiques, preocupades pel més enllà... Crec que molts dels valors els hauríem de recuperar, no haver-los perdut mai.

- Vols dir que no som tan diferents...?
Ens pensem que hem evolucionat, però l’únic que ens separa dels del Neolític és la tecnologia. Per la resta, de vegades veient segons quins comportaments semblem pitjors, com si haguéssim anat enrere, més enrere, encara.

- Gràcies al personatge d’Aynires, la companya d’Ynatsé, "El primer heroi" també reivindica el paper de la dona i la seva tasca en el clan. Has volgut destacar el paper de la dona?
No és inventat, és real. Està documentat en unes pintures murals que es van trobar al País valencià. Era un fet que les dones, en aquell període, reclamen tenir un paper igual que els dels homes. Fan de tot i el que demanen és poder prendre part d’una cacera. Això és el que es veu en aquesta pintura de les coves de l’Aranyadel Bicorb: dones que prenen part en una cacera. Això ha donat peu a reputats arqueòlegs a interpretar que sí tenien cura dels nens, dels vells, teixien, curtien les pells, anaven a buscar la mel, treballaven al camp, assecavan el peix, pescaven... Només els faltava caçar, activitat reservada als homes. Em va permetre perfilar un personatge amb caràcter com el d’Aynires.

- Com arriba un periodista a ser escriptor? O tot periodista és un escriptor en potència?
En el meu cas, sí que ha sigut una conseqüència. Però no té perquè ser sempre així. Per a mi, un llibre és un gran mitjà de comunicació, molt potent. Entreté, emociona, forma, informa... Crec que el d’escriptor és un ofici que es va aprenent amb el temps i si, com en el meu cas, ets periodista, les eines que són les paraules les vas esmolant de mica en mica. A més, la vessant de periodisme d’investigació i de documentació és clau per a les novel·les històriques que faig. Et capbusses en la història per saber el què, el qui, el com, el quan i el perquè del que vols explicar, recuperar, reinterpretar i reivindicar.

- Et motiva alguna història vinculada amb el passat de les Terres de l'Ebre?
No en conec tantes, però després d’haver estat a les coves de Benifallet ja m’agradaria fer-hi passar o arrencar la segona part d’"El primer heroi".

- Quins autors catalans són els teus preferits en aquest moment?
Llegeixo de tot i no tinc preferència per ningú en concret. De catalans, últimament he llegit Oriol Ponsatí Murlà o Miquel Esteve, però he llegit Michael Connelly, Jean Echenoz o Javier Sierra.

--
Presentació "L'Últim heroi" a Flix
Divendres 24 d'octubre, a les 19h
Ca Don Ventura (+info) 

Presentació "L'Últim heroi" a Gandesa
Dissabte 25 d'octubre, a les 12h
Biblioteca Municipal (+info) 

   

També et pot interessar