Jump to navigation
La subtilesa en el plantejament - textos descriptius i curts - i el traç delicat dels dibuixos - fets amb llapissos de colors - són un homenatge a la senzillesa. I en els temps on ens trobem, aclaparats pels estímuls, s'agraeix trobar una creació - un conte en aquest cas - que opti per una expressió tan delicada. Aquest llibret on predomina tant la innocència com la força tempestuosa del blanc - de fantasma - és una peça limitada. Per això, la pregunta és si és art fet conte o un conte d'art.
- Per què arriba ara "A casa viu un fantasma"?Era una de les meves assignatures pendents. Tenia ganes de fer-ho, perquè quan era adolescent no ho havia fet mai. La meva germana Natàlia, que creu molt en mi, considerava que ja tocava que sortissin al món els meus personatges i històries més il·lustratives. Crec que aquest llibre surt d'un moment feliç a la meva vida, d'un present amable, d'un reivindicar el dibuix, el ser i l'estar com a personeta en aquest món. També d'un desig d'empatitzar i comunicar-me amb els altres des d'una mirada fresca i poc sorollosa.
- Eren dibuixos que ja tenies fets del passat o són actuals?Són dibuixos actuals fets al sofà, amb llapissos de color i una llibreta petita. Ha estat gestat des de la placidesa.
- Tenies ganes de recuperar elements i records de la infantesa?Potser sí, sense adonar-me'n veig que ha sortit la quotidianitat més feliç i serena que he tingut mai. És possible que m'hagi fet menuda i gran alhora. El conte em remet als meus referents immediats: a la terra, els meus pares, que ja no els tinc físicament, però si energèticament... Potser també per això existeix el fantasma...
- Com a creativa, per què decideixes expressar-te a través d'un conte i no des d'un altre suport o context?Perquè era un format que no havia realment treballat per a mi. He dissenyat catàlegs, és cert, però això és diferent. Reprodueixo una imatge meva. També tenia molt clar el tipus de llibre que volia crear: un objecte per a ser agafat, per a mirar, contemplar, recrear-te....
- El teu llibre és una narració que permet al lector imaginar un univers a partir d'elements textuals i gràfics. La idea és no limitar la imaginació del receptor, sinó oferir-li un punt de partida per a la seva creativitat?Sí! És un llibre obert, parteixo d'una idea, però deixo que cadascú faci la seva lectura...
- T'has inspirat en algun estil de conte en concret?No, però volia llum!
- Què opines dels contes clàssics que tendeixen a reproduir estereotips familiars, de classe, i de gènere? Algun exemple d'algun tipus de conte que creus que hauria d'estar fora de les llibreries?Uf! Hi ha moltes coses amb les quals no empatitzo. Però crec que tot ha d'existir, i després cadascú decidir el camí que pren. No sóc ningú per a vetar ni adoctrinar. Ignorar és una opció i fer créixer altres discursos ajuden a minvar coses infumables.
- Algun altre projecte vinculat amb el món del conte que tinguis ganes de tirar endavant?Tinc un projecte molt bonic amb una gran persona del món de la cultura i de les lletres d'aquestes terres, per a mi una persona sàvia i menys sorollosa que jo. Ja existeix el seu text i els meus, però l'objecte encara es resisteix a baixar del món de les idees.
