Una faula per somniar la llibertat enmig dels Ports

“Llibertat és somiar sense límits i creure't valedor dels teus anhels encara que hom et cregui boig, malalt o al·lucinat”
(Gisbert, Valer. El vigilant d'horitzons. Aeditors. Pàg. 23)

Fa poc he descobert un llibre que m'ha entusiasmat. En un principi, per la seva força simbòlica i la capacitat de fer que el lector s'abstregui de la realitat, però sobretot, perquè el nostre estimat Massís dels Ports n'és alhora escenari i protagonista. Estic parlant d'El vigilant d'horitzons del jove escriptor doverenc Valer Gisbert. La Cova del Vidre, la Font del Mascar, els Pallers, la Mola, Cova Cambra... Tot són punts que de ben joveneta havia recorregut en mon pare i germans, motxilla al coll, ja fos per anar a buscar fòssils, rovellons o, simplement, una mica de natura. Però en aquest relat breu, Gisbert li dóna un altre significat als nostres Ports dotant-los d'una aura de fantasia i misteri.

Un misteri que es materialitza en la figura del protagonista que li dóna títol al llibre, la història del qual coneixem a través d'un petit viatge a la seua infància i les aventures i desventures que l'acompanyen de més gran. Es tracta d'una faula onírica a mig camí entre la ciència ficció i la tradició popular oral que amaga la metàfora de la llibertat en les ànsies del vigilant de trobar la seva estimada, la Dona d'Aigua d'Ulls Cristal·litzats.

I la llibertat també regna a l'hora de contextualitzar el relat. Gisbert juga a saltar en el temps i l'espai amb moviments com els de les peces dels escacs. De manera que tot i que la zona geogràfica on passen les coses està molt definida (entre Tortosa i diversos termes dels Ports del Baix Ebre i el Montsià), no tenim tan clar si estem en un moment històric real o si, més aviat, tot succeeix en un univers paral·lel. Mentre llegia, tan prompte em sentia dins les històries de gambosins i princeses que, de menuda, m'explicava mun iaio com en algun dels escenaris de la Història Interminable, de M. Ende, o als carrers medievals de Tortosa. Però al mateix temps, em sentia dins d'una d'aquelles excursions que he fet tantes vegades pels Ports. Acabant en una de les que més em va impressionar quan devia tindre vora 12 anys: la visita al Faig Pare -i la imprescindible fotografia d'intentar abraçar-lo entre tots els que érem- que us recomano tant com la lectura d'este llibre.

En definitiva, una història preciosa que ens fa lliures somniant com somniava el Vigilant d'horitzons des de la seua torre de guaita al Castell de la Suda.