“Volia retratar la joventut del món amb totes les seves contradiccions”

Marc Serena és un periodista manresà de 27 anys que en fa dos que va fer la volta al món per conèixer de primera mà com vivien persones de la seua mateixa edat en diferents indrets del planeta. El resultat és el llibre La volta dels 25 que el dissabte 4 de juny es presenta a la cafeteria d'Amics dels Castells de Tortosa (19 h.) 

 

- Quants països vas recórrer?

He fet un retrat del món a partir de la seva gent jove. I el 25 es va acabar convertint en un número fetitxe. 25 joves de 25 anys de 25 països.

 

- Com va sorgir aquesta idea dels 25?

Sobre la marxa. Quan vaig començar el viatge no sabia si trobaria la gent que buscava, si em voldiren explicar coses sobre la seva vida... A través de la intuïció vaig anar contactant amb els protagonistes del llibre.

 

- Com vas elegir les persones que apareixen al llibre?

El que sí que he anat a buscar és persones que fossin representatives d’una generació. Són històries de gent que inspiren i que acabaran liderant el món que ve, lideraran entès en un sentit ampli. Alguns ho faran amb les seves families, altres amb les seves terres, altres des dels mitjans de comunicació.

 

- Què et va portar a prendre aquesta decisió?

Volia retratar la joventut del món amb totes les seves contradiccions. No volia demostrar res. És el lector qui ha de treure les seves pròpies conclusions. No és un llibre de les meves batalletes, és un treball al voltant d’una generació.

 

- Però a nivell personal, quin va ser l’impuls que et va fer marxar?

No vaig pensar molt en mi. Vaig pensar en fer aquest retrat. Tenia una feina i vivia feliç a Barcelona. Aquest llibre és una pèrdua de temps i de diners. Amb les vendes no puc pagar ni el bitllet d’avió.

 

- Dius que era un viatge obert. Et va passar pel cap quedar-te a viure en algun dels països que vas visitar?

En el meu cas, no. El meu bitllet tenia data de caducitat. Només passava quinze dies a cada lloc i no tenia temps d’adaptar-me...

 

- Què és el que més trobaves a faltar de casa?

El que jo he fet té una certa aura romàntica, però avui en dia no és així. Jo vaig poder parlar amb la familia gairebé cada dia. La majoria d’albergs tenen connexió a Internet i parlavem per l’Skype.

 

- Quin contrast entre països et va semblar més bèstia?

Sense dubte el pas de Zimbawe al Japó va ser impactant. El primer és un dels països més destrossats del món, hi ha un 90% d’atur i els nens mengen rates i arrels per sobreviure; en canvi, quan arribes al Japó veus tota l’abundància d’una societat consumista abocada a la tecnologia. El pas de Nova Zelanda a Xile també va ser curiós. Perquè surts a la tarda i arribes a Sudamèrica al matí del mateix dia. És com retrocedir en el temps.

 

- Com digereixes aquests canvis?

Els avions volen massa ràpid i el teu cap no té temps de fer-se la idea dels canvis. Tot i això, vaig recórrer sudamèrica de sud a nord amb autobus i et fas una idea més realista de les distàncies i els contrastos.

 

- Segueixes mantenint contacte amb aquesta gent?

En la mesura en la que sigui possible, sí. Els he enviat llibres i aquests dies els estan rebent. M’agradaria que algun dia em poguéssin venir a visitar.

 

- És periodisme o és un dietari de viatges?

Està una mica entremig. Hi ha moltes llibreries que no saben on col·locar-lo. Alguns ho fan a comunicació, altres a literatura de viatges, fins i tot alguns a autoajuda i superació. Mentre no em col·loquin a ficció... Crec que el subtítol del llibre ho resumeix molt bé:  És un atles generacional.

 

www.lavoltadels25.cat