Yannick Garcia: “Que un jurat hagi apostat pel llibre dóna la seguretat que has passat un filtre”

El passat divendres presentava el llibre L'horitzó primer del seu amic Joan Todó. En aquesta ocasió, va representar el paper de mestre de cerimònies de forma impecable. Els que el coneixen, diuen que sempre ho és, d'impecable. En el que diu i en el que fa. El passat divendres a la Biblioteca, ni ell ni tots els presents sabien que dos dies després seria ell el protagonista de totes les portades culturals del país. El jurat del 'Premi Documenta' elegia el passat dilluns l'ampostí Yannick Garcia com a millor autor jove de l'any amb l'obra de relats La nostra vida vertical, un recull d'històries, totes elles amb un fil argumental: l'interés per l'"ascens social" dels protagonistes. L'obra guanyadora serà publicada al mes de març per primera vegada a la nova editorial independent L'Altra Editorial −anteriorment ho feia Empúries-.

 

El jurat del Premi Documenta, format per Jesús Cartañà, Marina Espasa, Pau Vidal, Josep Cots i Eugènia Broggi, ha valorat "la varietat estilística, l'elegància, la pulcritud i el rerefons tèrbol del seu univers literari". Una frase que, segons el propi autor, ha generat molts comentaris entre bambalines.

 

El Premi Documenta reconeix autors de menys de 35 anys, i els darrers anys l'han guanyat Albert Forns (Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), el 2012), Bel Olid (Una terra solitària, 2010) i Pere Antoni Pons (La felicitat dels dies tristos, 2009).

 

- Quin és l'eix vertebrador del recull de relats La vida vertical, premiat recentment? Com resumiries l'essència dels relats?

Els relats que conformen el recull tenen, aparentment, poc d'unitaris: passen en espais i èpoques molt diferents: Sibèria, Brasil, Suïssa, Nepal... El títol, però, fa referència a una manera de viure que sí que uneix els protagonistes del llibre: tots apunten alt, volen pujar sempre a tots els ascensors, progressar, millorar, ascendir, alguns transcendir i tot... amb el gran risc que això comporta: la possible caiguda cada cop des de més amunt.

 

- El jurat ha valorat "la varietat estilística, l'elegància, la pulcritud i el rerefons tèrbol del seu univers literari". Estaries d'acord amb aquesta descripció de l'obra (sobretot en això del rerefons tèrbol)?

No sóc el millor jutge del que escric, però és una descripció que m'afalaga, en tot cas. El "rerefons tèrbol" és una expressió que ha captat l'atenció de la gent. Jo crec que no cal buscar cap situació extremament truculenta per fer-nos esgarrifar. Només amb els tipus de convivències que tenim, les maneres que exhibim de relacionar-nos, estimant-nos i ferint-nos a parts iguals (en el millor dels casos), amb la quotidianitat ja en tenim prou per intuir aquesta terbolesa. De tota manera, a Barbamecs, el meu llibre anterior, hi havia escenes un pèl més sinistres que a La nostra vida vertical, vull creure. M'he amansit una mica.

 

- Què representa aquest premi en la teva carrera?

Els premis no són ni necessaris ni de vegades significatius en una trajectòria, això ho tinc molt clar. Però és cert que, segons quin, et dóna una projecció que permet que molts lectors nous s'acostin al que fas. Hi ha lectors que no segueixen les novetats premiades, que es van bastint el seu propi criteri i no entren mai al solc, però hem de reconèixer que no sempre és així, i que per a molta gent el fet que un jurat hagi apostat pel teu llibre és reconfortant, dóna una seguretat que el llibre ha passat un filtre. Tot això és una reflexió literària o potser més comercial que literària, però no impedeix que, personalment, estigui molt i molt content per la notícia, evidentment.  

 

- Recomana'ns 3 autors de la teva generació que valgui la pena llegir...

Mmm... N'hi ha moltíssims i de molt bons. Per diversificar una mica i agranar cap a casa, et diré només noms de relatistes de la meua quinta (any amunt, any avall) en català: Pere Guixà (que fa anys que no publica i m'entristeix molt que no ho faci, però té cinc llibres de relats extraordinaris); En anglès, estic entre Wells Tower (la seua òpera prima és brillant, Everything Ravaged, Everything Burned - en castellà Todo arrasado, todo quemado-) i Miranda July (també el seu primer, No One Belongs Here More Than You - Nadie es más de aquí que tú. Per desgràcia cap dels dos traduïts al català); i en castellà, Matías Candeira (qualsevol dels seus reculls, tots tenen alguna perla, té una visió del món molt inquietant). De tota manera, és un exercici reductista per naturalesa.