Jump to navigation
- Què et va portar fins a Batea per obrir-hi un celler?Quan estava estudiant, al 2003, vaig fer pràctiques a Châteauneuf-du-Pape, una de les zones de França amb més prestigi a l’hora d’elaborar vins amb garnatxa blanca i amb garnatxa negra. Ho fan amb un estil que em va enamorar. I va ser aquest estil més fresc que jo no coneixia el que em va portar a buscar una expressió diferent de garnatxa. Si a França era possible, em vaig preguntar per què no aquí si aquesta varietat es desenvolupava en un terrer adequat. Així va ser com vam acabar aquí buscant especialment la garnatxa blanca per fer vins blancs untuosos, elegants i complexos. A més, un terç de la garnatxa del món està plantada a la Terra Alta!
- El celler l’heu ubicat a Casa Figueras, una casa senyorial del segle XVIII. A part de la vinya, el celler també influeix en el resultat del vi que s’hi elabora?On hem après més coses és a la vinya. Si hem anat aprofundint en el caràcter del vi és per treballar més i millor la vinya i saber interpretar aquest treball al celler. La tecnologia ajuda i facilita, ens treu hores de feina, però és més per un concepte d’eficiència que d’altra cosa. Segur que la cambra de fred ens ajuda a preservar aquest caràcter més fresc però és una cosa que ja treballem des de la vinya buscant rendiments més aviat baixos, que preservin l’acidesa i els aromes més frescos. Si aquests aromes no estiguessin a la vinya, aquí tampoc els podríem capturar i preservar durant l’elaboració.
- Provens d’una família de llarga tradició vitivinícola del Bages. N’ets la cinquena generació. Pesa aquest llegat, en el sentit que t’ha guiat el camí a seguir?La passió pel món del vi ni recordo d’on em ve. Era tan petit el primer cop que vaig trepitjar una vinya que de ben segur que des de llavors que em corre per les venes. Evidentment, en aquest sector la passió és determinant. Estimar el que fas és fonamental per aconseguir que la terra doni el millor de si mateixa i que el vi s’expressi com ho ha de fer. En certes campanyes i en segons quins moments és molt exigent i si no ho dones tot, el vi tampoc ho farà. Per altra banda, també pots arribar amb uns prejudicis i uns esquemes ja determinats. I la Terra Alta no és el Bages. Per aprendre com funciona la vitivinicultura d’aquí, potser has de desaprendre paradigmes que tens com a universals i que funcionen al Bages però no aquí. També has de confiar molt amb la gent que et vas trobant pel camí i aquesta, la Terra Alta, ha estat una terra fantàstica per obrir-nos a la gent que en sabia més que nosaltres i que ens ha ensenyat com cuidar les garnatxes, què era la garnatxa peluda, com es comporta el morenillo, etc. El que no podíem fer nosaltres en dues veremes és saber més que molta gent que porta generacions treballant aquesta terra.
- Respecte els vins del Bages, quina innovació ha suposat per a la tradició familiar el vi que elaboreu a la Terra Alta?Els vins d’aquí són d’un estil menys intens però més elegant. Això ho dóna la garnatxa, que és una varietat molt sensible a l’oxidació i que fa que sigui necessari preservar-ne el deteriorament. Si domines aquest aspecte, pots fer vins fantàstics. Al Bages, però, pel tipus de terra, que és de textura argilosa, els vins són d’una textura i expressió més intensa. De fet, hi tenim molt poca presència de garnatxa però tenim altres varietats que també poden tenir un recorregut molt interessant. Ara s’està recuperant una varietat que es diu mandó i ja hi ha diferents cellers, com el nostre, que l’estan plantant. Té un estil molt únic i molt recognoscible que, en alguns aspectes, és similar al morenillo d’aquí.
- La cultura del vi s’ha estès a gran velocitat darrerament. De fet, LaFou aposta per l’enoturisme. Què creus que ha influït en aquesta tendència en auge?Estem en un món molt global i conèixer el que passa a l’altra punta del món és molt fàcil. En un moment com aquest, crec que és necessari que hi hagi una tendència a refermar la identitat i els valors locals. Sinó, acabes desarrelat i desubicat. El turista busca que es respiri autenticitat, no viatja a l’altra punta del món per trobar-se el mateix que té a casa. Per a la gent d’aquí, saber què et defineix en un món tan canviant és necessari. I això el vi ho té perquè és intrínsec. Segurament no hi ha cap altre producte alimentari que respiri tant paisatge, cultura, història, treball de les persones i tradició. Res té sentit si no tens un referent local molt potent. Hem de mirar de ser ambaixadors des d’aquí. L’enoturisme va per aquest camí perquè cal transmetre i acollir els visitants en el propi territori, fer que respirin les tradicions al celler i al poble i el fet d’explicar-los la nostra filosofia, ens la recorda a nosaltres mateixos.
- Ara, després d’aquests primers anys de vida a Batea, com encareu el futur?Amb il·lusió, sobretot. Mires enrere i et quedes sorprès de tot el que hem fet. Si el 2007, amb la vinya nova acabada de plantar, m’haguessin dit on seríem ara, no m’ho creuria. Tenim presència a Barcelona i en mercats internacionals d’acord amb la producció que tenim –al voltant de les 80.000 ampolles.– Tenim 15.000 ampolles de garnatxa blanca, al voltant d’unes 5.000 de LaFou de Batea i al voltant de les 60.000 ampolles de LaFou El Sender. A partir d’ara hem de treballar més, refinar i seguir explorant. Cada any anem innovant, ja sigui amb els ous de formigó, ja sigui amb els brisats o veient què dóna la garnatxa peluda. Tenim recorregut i ens cal fer els vins cada vegada millors. No pots parar d’anar fent-te preguntes per anar avançant. Cal anar explicant el prestigi i que cada vegada LaFou i la Terra Alta sonin més i millor perquè hi hagi benefici per a tota la cadena.
Web LaFou Celler Facebook LaFou Celler
