Jump to navigation
- Quan vau crear aquesta associació de suport a la criança?Resulta que cinc amigues vam ser mares a la vegada i vam decidir crear un grup de Whatsapp per compartir experiències. Ens preguntàvem dubtes sobre la criança i això va ser un gran suport i acompanyament. Teníem referències d'altres persones amb qui anàvem parlant i, a poc a poc, s'anaven sumant mares de la Ribera d'Ebre, del Montsià, de la Terra Alta, del Baix Ebre... Aquí a la Terra Alta no hi havia cap associació i quan portàvem un any vam pensar que potser podríem obrir-ho a més persones. Comencem contactant amb naturòpates, amb terapeutes respiratòries per resoldre els dubtes que teníem.- Creus que les xarxes socials van ser clau en el sorgiment d'aquest grup de suport a la criança?Ara les xarxes socials fan més curtes les distàncies. I això ens ajuda molt en una comarca que està molt poc poblada i no és fàcil relacionar-nos. Nosaltres som les mares d'avui dia, les que hem agafat el relleu de les mares d'abans, i el nostre medi és el digital. També estem molt més acostumades a desplaçar-nos. Abans s'educava més des de la tribu del poble, les veïnes t'ajudaven, potser no hi havia tanta necessitat de compartir perquè ja es compartia. Les dones estaven més a casa, tenien més el suport de la mare o de les iaies. És cert que les xarxes socials ens ho han facilitat, però també s'ha creat ara perquè la societat ha evolucionat i estem molt més mancats de tribu que abans.- Què vol dir Conlloga?És una paraula bateana, bé terraltina, que s'usa quan tens afinitat amb algú sobre alguna cosa. Trobar algú del teu pal. Nosaltres hem fet conlloga pel que fa a la maternitat i per compartir articles de criança, noms de pediatra, consells d'osteòpata...- Creus que la maternitat ara està més relacionada amb l'empoderament de les dones? Contempleu diferents models de família?De les cinc que som fundadores, n'hi ha tres que som separades. Està clar que tenim una estructura familiar diferent. És cert que a la nostra comarca encara hi ha un costumisme molt arrelat. L'estructura familiar continua sent molt la de sempre. El que sí que és cert és que avui dia encara continuem sent les dones les que ens ocupem d'aquests temes. I crec que l'empoderament nostre implica la necessitat de coneixement, la necessitat de saber i de compartir.- Per què heu decidit organitzar aquesta jornada sobre dol gestacional i perinatal?El tema del dol gestacional sempre l'hem tingut a sobre de la taula. De tant en tant anem passant enquestes i la gent del grup vota quins temes li interessaria tractar. El dol gestacional és un tema tabú però la gent en volem parlar. Tres o quatre som fans de la Paula Bonet i vam pensar que podríem portar-la i, a partir d'aquí, van sortir totes les idees pel matinal.- I com serà aquest matinal que heu organitzat?El matinal es distribuirà en dues parts, primer amb la xerrada 'Mort gestacional, un dol "petit"?, a càrrec de la professora, doula i escriptora M. Àngels Claramunt. Després tindrà lloc una taula rodona formada per professionals i testimonis que, a través del seu treball i la seva pròpia experiència, aportaran i donaran veu a aquesta realitat silenciada. Amb la presència de la M. Àngels Claramunt, coautora dels llibres 'La cuna vacía' i 'Las voces olvidadas'; del Grup d’Ajuda Mútua 'Dol d’Estels', única entitat de referència a la demarcació de Tarragona que acompanya i dóna suport a famílies en procés de dol; de la llevadora Laura Pino; i de les testimonis Montse Barceló i Carme Ordeix. Durant el matinal, la Norma Grau, autora del Projecte Stillbirth, inaugurarà la seva exposició fotogràfica que es podrà visitar fins al 30 d’abril a la sala d’actes de la Biblioteca. Són unes fotos de família abans de l'acomiadament. Grau va per tota Espanya i fa xerrades tant a hospitals com a centres on ajuda a elaborar aquest procés de dol d'una altra manera.- I què us inspira Paula Bonet?M'agrada molt com s'expressa a través de l'art, com canalitza les coses que li passen. Crec que pots arribar a altres persones a través del llenguatge plàstic. Per mi, el seu llibre 'Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión' és una bomba. Ella li està posant nom al dol. Ho està ensenyant. Hi pots trobar amor, ràbia, enuig. No és gens bucòlic. Ella ho farà com a mare que ha sigut de dues filles que ha perdut. Ara mateix és un altaveu brutal.- Necessitem una societat on es respectin els espais de dolor?Jo fa un parell anys vaig viure un procés de separació i allà vaig comprovar la part positiva de deixar espai al dolor, que se'n parli, de plorar-lo. Crec que és molt important nomenar aquest dolor. Si el dol en una persona adulta ja és difícil, més difícil és el dol d'una persona que mor abans de néixer, que mai estarà inscrita a cap registre. I et diuen que "ja en tindràs un altre". És molt important saber que en la maternitat no és tot de color de rosa, la maternitat és una cicatriu, són els mugrons que et fan mal, és el part, és la depressió postpart. Totes aquestes ombres que són reals i no les pots desatendre. Si estàs fotut, estàs fotut. Estem acostumats a les jornades on es parla d'emocions positives, i en aquest cas no serà així.
Facebook Conlloga Terra Alta