La pastisseria centenària de la Ribera d’Ebre

Tothom a la comarca coneix la Pastisseria Valero. Aquella que està situada a l'Avinguda Comarques Catalanes de Móra d'Ebre, que té algunes tauletes de marbre per degustar els pastissos i en la qual sempre s'hi respira un ambient acollidor. Cent trenta anys d’història serveixen per fer-se un nom, tot i que aquest obrador segueix guanyant-se la fama dia a dia com si de res servís l’aval dels anys.

 

Valero Munté (1961), que alterna la jornada de professor a l’Escola d’Hosteleria de Lleida amb la seua activitat a la pastisseria, pertany a la quarta generació de pastissers. Abans el van prescedir el seu pare –que encara és viu i qui encara li dóna un cop de mà-, el seu avi i el seu besavi qui, el 1886, va fundar la primera pastisseria a Móra d’Ebre i després la va traslladar a Riba-roja. Actualment, conviuen les dues pastisseries amb molts trets en comú: per una banda, la constant innovació i, per l’altra banda, el bon tracte als clients.

 

Potser aquests dos ingredients són fruit de la passió amb què el Valero viu la seua feina. “Estem molt pendents de saber què els agrada més als cients i què no tant…”, diu. Fins i tot, al seu lloc web té una petita enquesta on els clients poden elegir quin és el seu pastís preferit: mousse de tiramisú, mousse de llimona, braç de gitano, pastís de trufa, pastís de formatge, merenga, lioneses, santmarcs…I és que aquests són els clàssics del lloc, però a part, Valero és un gran entusiasta dels postres d’autor, on deixa anar tota la imaginació. Una imaginació que també intenta potenciar en els alumnes.

 

Valero confessa que, quan era un marrec, els seus pares el deixaven en un cabasset baix del taulell mentre feien i venien pa. Aquesta experiència va marcar-lo fins a tal punt que va decidir que la seua vida havia d’estar lligada a la pastisseria. “Els meus pares em van donar estudis, vaig fer magisteri perquè tenia interés en ensenyar als xiquets, però aquesta feina tan bonica no m'acabava d'omplir, per això també em vaig fer pastisser”, explica.

 

A hores d’ara, Valero està preparant un llibre que, a més d’un receptari, contindrà bones dosis autobiogràfiques i també moltes de les anècdotes que han tingut lloc entre les quatre parets de la pastisseria durant aquests anys. Valero explica que el capellà del poble sempre encomanava ous de Pasqua a Setmana Santa i un any, quan els va venir a buscar, va preguntar-li a sa mare ben fort: “Mare, on són els ous del capellà?” Valero encara se li escapa el riure quan recorda aquell moment.

 

Potser l’únic que fa una mica de pena és saber que aquesta història centenària tindrà algun dia final. Aquest pastisser de la Ribera assegura que està gairebé convençut que no hi haurà una cinquena generació. “Tinc dos fills i crec que cap d’ells es dedicarà a la pastisseria”, diu alegre i fugint de les solemnitats. Perquè la pastisseria Valero és una institució, per a diferència de moltes altres, una institució que es renova cada dia.

  

--

Pastisseria Valero

www.pastisseriavalero.com