Les millors patates braves de les Terres de l’Ebre

 

En un lloc tan emblemàtic per als tortosins com la Plaça de la Cinta, davant mateix de la Catedral, és d'agraïr acompanyar la visita al nucli antic amb unes bones braves. A L'Olivera te les serveixen acabades de fer, ben fregides i calentes, amb la salsa a part, en un petit bol. Sense desprestigiar les patates, grans i quadrades, aquí la salsa és la protagonista. Amb un bon punt d'all, ben melosa i quasi addictiva, si les proves, segur que repeteixes. 

 

És curiós imaginar com es pot combinar l'alta cuina d'autor amb un plat tan de carrer com la tapa de braves. Al gastrobar Piscolabis de Móra d'Ebre ho vam descobrir. I ens van sorprendre gratament. Tallades a tires, les patates se't desfan a la boca. Es nota que han estat fregides a foc lent amb bon i abundant oli. A més, la salsa, aquí, és saborosa i amb un punt de pebre roig en pols que, de seguida, t'atrapa. 

 

Les patates tenen un color daurat claret i tenen pinta d’haver estat bullides abans. Una de les peculiaritats d’aquesta tasca marinera és que te les servixen amb una salsa brava compacta i espesa que les cobreix gairebé totes. Un excés si no fos perquè la salsa és suau i està feta amb bona maionesa, un toc discret de salsa de tomàquet, pebre negre i una mica de tabasco. Te les serveixen a dintre d’una cassoleta de ceràmica que les manté calentes fins que t’acabes la darrera.

 

Encara que aquest emblema del menú estudiantil a priori no sembla que sigui el plat més adhient per demanar en un restaurant que presumeix de ser dels únics que fa sushi a les Terres de l’Ebre, les patates del Parc mereixen una menció. La recepta recorda molt a unes de les més famoses de tota Catalunya, les del Bar Tomàs de Sarrià, a Barcelona. Estan toves per dintre i molt cruixents per fora. La salsa està feta a base d’allioli i porta un raig d’oli especiat i picant per sobre. La ració és molt abundant, tot un detall tractant-se d’un lloc que no és precisament econòmic.

 

Són les braves més populars de Gandesa, que sembla que últimament estan vivint una segona renaixença. En aquest lloc emblemàtic preparen els daus de patata fregits, amb una bullida prèvia. Així, les patates queden igual de toves per dintre com cruixents per fora. La salsa està feta a base d’allioli, amb una salsa de tabasco i una mica de pols de pebre vermell per sobre. Les pots demanar amb doble d’allioli i queden ben untades. El dissabte i el diumenge és el dia que en serveixen més, sobretot a l’hora del vermut.

 

Al llarg de la setmana, en aquest restaurant situat entre Tortosa i Roquetes poden arribar a servir 30 kg de patates. Segons Valero Castells, el seu propietari, el secret està en la qualitat dels ingredients. Les patates d’aquest restaurant especialitzat en menús casolans i bocates són de la varietat monalissa i de producció ecològica de les nostres terres. Estan fregides en oli verge d’oliva a una temperatura baixa i quan ja estan cuites li donen color amb l’oli ben calent. Si les patates queden al punt, la salsa també està a l’altura. En aquest cas, està elaborada amb una base d'oli de girasol, suc de llimona, pebre roig, all, vinagre i una selecció d’espècies d’origen argentí.

 

Segons la mestressa d’aquest bar de Flix, l’Ana, el secret de les seues patates és que no són congelades. Quan es tracta de braves, “a pelar, toque”, diu. Abans de fregir-les les sala i les escórre bé. Aquest és el secret perquè quedin ben cruixents. A La Presa, les serveixen ben calentes amb una muntanyeta d’allioli i una mica de salsa brava per sobre. La salsa és d’un vermell intens i està feta amb tomàquet, pebrot vermell i tabasco. Si es vol es pot demanar un plus de salsa brava. A part de les braves, aquest local és famós per les patates 'La Presa', que estan cuites amb pop.  

 

En aquest local, les braves recorden molt a les patates tallades a quadradets que posaven les àvies per acompanyar el fricandó o les mandonguilles amb salsa. La base són patates fregides ben petites a les quals hi pots afegir els complements que vulguis, que van des de l’allioli fins a la maionesa passant pel ketchup. Hi ha una versió de les patates braves ben curiosa que consisteix en afegir-hi rodantxes de xistorra fregides a sobre de l’allioli. Així les patates queden condimentades amb l’oli taronjós que despren la xistorra i són exquisides.

 

 

Les braves d'aquest bar de tapes i plats combinats de Roquetes destaquen per la seua salsa. Diferent al que t'esperes, les patates de La Tasqueta, segurament congelades, són servides en un plat de fusta, generoses i cobertes per una abundant salsa de maionesa i ketchup amb pebre negre. El pebre ben molt els dóna un gust característic diferent a la resta de salses braves. El fet que les patates se serveixin cruixents i la salsa sigui tan saborosa les converteix en una aposta segura.
(Atenció! El bar ha canviat de direcció i les patates braves, malauradament, ja no són el que eren) 

 

 

En aquesta tasca de bocates fan unes patates braves amb una salsa brava anomenada “madrilenya”. Un altre lloc on les patates no són congelades i es nota. Els cubs de patata són de dimensions considerables i al mossegar-les estan molt toves per dins, senyal que abans han estat bullides. La salsa que les rega és vermella i està feta amb tomàquet i un toc picant. Juan Manuel Ruiz, el propietari del local, ens assegura que no vol revelar la recepta de la salsa perquè, segons ell, porta ingredients secrets. Haurem d'intuir-la.