Jump to navigation
“Som dels pocs forns de llenya que hi ha al Montsià i a les Terres de l'Ebre”, diu Pili, que no s'atreveix a sentenciar-lo com a únic. Fa 17 anys que aquesta nova generació es va posar al front del negoci i aquestes gairebé dues dècades són suficients per fer un diagnòstic sociològic de les tendències de consum. "No han estat anys fàcils", diu Pili. Han vist en primera persona la crisi del sector del pa - degut a la competència deslleial de supermercats, gasolineres i grans superfícies - i ara detecten com els joves atrets per la filosofia slow i KM0 tornen a apreciar el pa de llenya autèntic. “Vam passar uns anys crítics, però l'aposta per seguir fidels a la nostra essència ha donat resultat”, diu Pili, que ha rescatat de l'oblit les receptes de les galetes barates, els carquinyolis, les coquetes de segí o les coques de Sant Joan. “Van ser les pròpies clientes, les de més edat, les qui em van passar les receptes antigues que es fèien al nostre forn fa anys” explica Pili que reconeix que amb els anys el forn va perdre la seva vessant de rebosteria.El que no ha perdut mai ha estat la recepta del pa artesanal. Farina, llevadura, sal i aigua. Juan Luis comença a pastar a les 3 de la matinada. Primer fa la pasta, que dividirà en petites boletes que després, un cop passades pel rodell d'una màquina - que estalvia el feixuc procés manual - , es convertiran en barretes. Aquestes barres es couran de bon matí en el forn àrab que presideix l'establiment, juntament amb els armaris de repòs de fusta que aguanten intactes el pas dels anys. “Seguint aquesta mateixa recepta ara fem pa d'oli d'oliva, pa de cereals, pa de ceba, pa d'olives, etc”, explica Pili, que reconeix que “la clau de l'èxit en qualsevol feina és no deixar d'aprendre mai”.Més de cent anys després d'aquell primer forn, aquest establiment situat al carrer Metge Coto Garcia de Santa Bàrbara continua sent un punt de referència en la vida quotidiana del poble. “La gent ve a coure els pastissos, les mones o les patates”, explica Pili, que elogia el triomf d'una tradició que encara no s'ha perdut. També es manté el peregrinatge fidel i puntual de la clientela diàriament. “Moltes vegades sé l'hora que és gràcies als clients habituals que acostumen a venir a la mateixa hora”. Cinteta la de les 8, Pepita la de les 9,15, Paco el de les 10, Lurdes la de les 12, i així succesivament fins que a les 14:30h acudeixen en comitiva els alumnes de l'institut, just després que hagi sonat el timbre que anuncia la fi de la jornada lectiva. Aquesta parella de forners et reben amb la humilitat dels que no reflexionen cada dia sobre el com i el perquè de la seva professió, simplement treballen amb amor i dedicació, buscant la satisfacció en les paraules dels clients. "El que dóna sentit a la meva feina és quan un client em felicita per un bon pa o un bon pastís", diu Pili, acompanyada del seu home i de la seva filla Berta. La resta, és filosofia.
--Més informació: Forn de pa Lo Pato (Pàgina de facebook)
