Eba Peransi: “Una vida d'una persona sensible és com 50 vides d'una persona normal”

La cantant tortosina presenta el seu segon disc 'Respirant/Respirar' on participa també Manu Guix

Anna Zaera

03/06/2014

Música

Ha sortit un raig de llum que travessa els núvols densos d'aquest final de maig. Ella mira cap al riu Ebre, al seu pas per Tortosa, buscant quedar de perfil a l'objectiu de la càmera. “M'estan començant a agradar les sessions de fotos”, diu Eba Peransi (Tortosa, 1980). "Semblo una estrellita repel·lent", com demanant permís per lluïr-se. Ha vingut corrent, després de sortir de classe. De dilluns a divendres, Eba és mestra de tercer de primària, però ara acaba de presentar el seu segon treball Respirant/Respirar, un disc -gravat en català i en castellà- que la torna a llençar als escenaris, tres anys després del seu darrer disc. Eba, vestida amb un top negre i una caçadora texana, mira a la càmera de la mateixa manera que ha concebut la música del seu darrer disc. Un treball sensual, lluminós, senzill però amb tocs de flamenc i de jazz.

'L'impuls que m'ha mogut per tirar endavant el disc són les ganes de compartir coses molt meves'

Pel que fa al contingut de les lletres s'intueix com un punt d'inflexió de la cantant cap a la vida adulta. Un aturar-se, agafar aire i refer-se per continuar el camí de fer-se gran. “I ara sé el que he de fer, seguir respirant, perquè demà tornarà a sortir el sol i qui sap què portarà la marea”, ha volgut posar Eba Peransi en la segona pàgina del llibret que acompanya el disc, inspirada en la frase de la pel·lícula Nàufrag. Tota una declaració d'intencions vital i musical. Tres anys després de Desde hoy, el productor de Presuntos Implicados, Nacho Mañó, torna a apostar per ella, en aquest cas no només en la producció d'un tema, sinó de tot el disc. Mañó ha estat l'artífex també de la col·laboració amb el músic Manu Guix, que forma duet protagonista amb Eba al videoclip realitzat pels tortosins Ramon Balagué i Satyavan Galiana.

Eba presentarà Respirant/Respirar en directe el 12 de juny a l'escenari de la Sala Vaqueria de Tarragona, el 19 de juny a la Sala Monasterio de Barcelona, i el 27 de juny a la Sala Karibú Club de Roquetes. Hem volgut conèixer-la en persona.

- Com et senta tornar a estar presentant un disc tan especial després d'una etapa de repòs?

En realitat, en repòs, no he estat. Tot i que no he fet directes, m'he estat movent per preparar aquest segon disc. Gravant, fent gestions... Ara és el moment de recollir els fruits.

- Aquest segon disc és una continuació natural del teu primer treball Desde hoy?

Tant en el primer disc com en aquest segon, l'impuls que m'ha mogut per tirar-lo endavant són les ganes de compartir coses molt meves. Després de molts anys cantant versions en una orquestra, tenia ganes de donar aquest pas, i el segon disc és una continuació d'aquesta aventura. No volia deixar que les meves composicions es quedéssin al calaix.

- El contingut i les lletres són diferents del primer disc?

Aquest és un disc ple d'esperança.

- El títol Respirant és evocador. Has respirat per seguir endavant?

I tant! He d'agafar aire contínuament! És necessari respirar profundament després d'una sensació d'ofeg.

- Durant aquest temps apartada dels escenaris, has pensat en algun moment deixar la música?

Sí, alguna vegada. Però la sensació que visc al cantar, el contacte amb la gent és tan màgic que de moment em segueix compensant.

- Suposo que necessites expressar-te. Es nota que ets una persona molt sensible...

La meua sensibilitat no és gens fàcil de portar. Aquesta sensibilitat fa que visquis les coses molt intensament i, clar, necessites una via d'escapament per on poder descomprimir i expressar-te. La música fa aquesta funció. Jo tenia un amic que deia: 'Una vida d'una persona sensible és com 50 vides d'una persona normal'.

- Com es mou una persona sensible en un món competitiu com el de l'espectacle?

Envoltant-te de gent com tu. La humilitat és una cosa que valoro molt en la gent. Moltes vegades m'ajuda a decidir amb qui vull treballar i amb qui no. Pots tenir ego sense ser desagradable.

- Si haguéssis de descriure l'estil d'Eba Peransi diries...

Encara l'estic buscant. Intento no imitar i buscar la meua pròpia manera de cantar. Ara bé, podríem dir que m'agrada fer un pop elegant i sincer.

- El disseny del disc també segueix aquesta línia elegant amb les imatges de Mònica Galera...

Sí, vaig conèixer el seu treball a través de les xarxes socials i em va semblar que encaixava amb el que volia a nivell d'imatge. També amb la dissenyadora del CD, Sandra Quispe i l'estilisme de Núria Barberà. El resultat penso que transmet just el que volia: llum, aire, positivisme.

- Aquest disc coincideix amb la teva tornada a Tortosa?

Sí, després de viure cinc anys a Barcelona, he tornat a Tortosa. Aquí tinc la calma que la meua salut i la meua vida necessitaven. Em desperto i per la finestra veig els Ports, i la llum del matí reflectida a l'Ebre. És un privilegi que m'ajuda a mantenir l'equilibri.

- És complicat fer música pop en castellà en un territori on hi ha molts músics dedicats a recuperar la música tradicional amb un fort component identitari?

No sento que estigui fent una cosa deslligada del territori. Penso que a les Terres de l'Ebre caben molts estils diferents. En el primer disc, hi ha un tema amb sons de dolçaina i a la presentació del disc a Tortosa, una amiga va ballar una jota. No descarto fer més coses així en aquest segon disc.

- Com ha estat treballar amb Manu Guix?

Molt fàcil, és un noi encantador. Li vaig passar dos temes per triar i al final vam escollir Respirant. Després de gravar-lo va dir: "Què més? L'altre també el gravo?", com disposat a fer el doble de treball (riu). En realitat només ens hem vist un dia, perquè ell ha gravat a Barcelona i jo aquí. Avui dia les noves tecnologies faciliten molt els processos.

- Suposo que estàs preparant ja concerts de presentació. Quins són els que més il·lusió et fan?

Em fan il·lusió els tres que tinc de moment. A Barcelona, per retrobar tots els amics que hi vaig deixar fa un any, quan vaig retornar a Tortosa. A Tortosa, per ser a casa i a Tarragona, perquè és la primera vegada que hi cantaré i part dels meus músics son d'allà. També intentarem anar a València i Madrid més endavant.

- Hauràs de compaginar-ho amb la teva feina de mestra de primària. Com és compagina música i docència?

Sí, treballo de mestra a Tortosa. M'encanta estar en contacte amb els xiquets, i més en un col·legi on molts dels alumnes són nouvinguts. Aquest fet em fa sentir encara més útil.