Surtdecasa Ebre
,
14/09/2017
Música

Els 10 paisatges ebrencs i les seves cançons

El retorn a la rutina ens pot servir per contemplar llocs propers des d’una perspectiva diferent
Instagram #surtdecasaebre 3 d'octubre 2016

Foto: 

Cedida
Sembla que quan acaben les festes majors, comença un curs nou. Ha deixat de fer calor de cop i volta, la jaqueta i els mitjons es troben a faltar i la pell comença a perdre color. Arriba el mes de setembre i la rutina. Una rutina que no té per què ser avorrida ni insípida. Per què no aprofitem les estones lliures per sortir de casa i contemplar llocs propers des d’una perspectiva diferent? Et proposem un joc: relacionarem 10 llocs de les Terres de l'Ebre amb cançons d'artistes ben diferents que ens evoquen aquell espai concret. Algunes parlen directament del lloc en qüestió, altres hi tenen alguna relació directa i n'hi ha que senzillament ens han inspirat. Aquí les tens!

1. Les Coves Meravelles – Un tros de fang (Mishima)
Les entranyes de la terra, a vegades, regalen sorpreses. A les de Benifallet –per alguna cosa els van posar el nom de Meravelles–, s’hi obren galeries subterrànies que amaguen formacions de gran bellesa. No cal pujar a un coet per perdre’s per l’espai exterior per comprendre que la llei de la gravetat també compta amb excepcions. Les escultures minerals formades pel lent degoteig de l’aigua en un torn imaginari ens fan venir al cap la cançó ‘Un tros de fang’ de Mishima. Algú a qui fan sentir petit, dúctil, que modifiquen a voluntat. Com fa l’aigua i el carbonat de calci amb les estalactites i estalagmites. No en va, les de les Coves Meravelles es poden contemplar en el videoclip d’aquesta cançó.

2. La pagesia – David Brown (Falciots Ninja)
Un camp d’oliveres ben podades. Les ametlles a punt de collir. La vinya curulla de raïms brillants. Els cirerers esclatants de roig. Els colors rosats de la flor del presseguer que presagien la primavera. Són paisatges que, inequívocament, relacionem amb el nostre entorn més immediat. A l’Ebre, qui més qui menys, té un tros de terra que cultiva o un veí que li regala les taronges i mandarines que no pot portar a la cooperativa. Les estacions de l’any arriben amb l’olor de la fruita madura. Però la bellesa d’aquesta natura s’ha de treballar tot l’any. Són les mans dels pagesos les que ho fan. 365 dies l’any. Per això, ens ve al cap la cançó ‘David Brown’, del grup Falciots Ninja. Inspirada en un antic tractor de l’avi d’un dels seus components, parla d’una manera divertida de la feina de pagès, constant i feixuga, que no s’acaba mai. “Quin pal! Aquí també es treballen els diumenges. Quin mal!”.

3. La Ribera d'Ebre – Per la vora del riu (Solk)
L’Ebre, sinuós i fent poca fressa, avança lentament en el seu camí cap al mar. A vegades, de tan acostumats a tenir-lo a la vora, sembla que ni ens adonem que viatja al nostre costat. Però hi és. Solca la nostra orografia i modela el nostre paisatge i la riquesa natural de flora i fauna que l’habita. El grup Solk, amb la cançó ‘Per la vora del riu’, ens convida a passejar amb ell mentre ens recorda que, a més de recórrer quilòmetres, també desfila per la història del seu entorn, la que ha vist les mules empènyer llaüts pel camí de sirga, hi ha sentit esclatar les bombes més despietades i ha notat l’angoixa d’un possible allunyament quan el volien apartar de la seva llera.

4. El vol dels flamencs – Els Ocells (Els Amics de les Arts)
Els tons rosacis dels flamencs que alcen al vol contrastant amb les barreges cromàtiques que tenyeixen els capvespres a l’Encanyissada són sinònim de pau i serenor a l’ànima. Una postal per emmarcar d’un paisatge que ens envolta i que acull una au habitual però exòtica, captivadora i atraient. Un compàs temporal que observes de lluny i que recomanes a qui et pregunta que no es pot perdre en una visita al Delta de l’Ebre. I mentrestant, de fons, hi sona ‘Els Ocells’, una cançó d’Els Amics de les Arts que posa en paral·lel el vol erràtic dels ocells que emigren amb determinades relacions de parella que fan que, quan el clima torna a ser agradable, la tornada es converteixi en inevitable.

5. El tarannà ebrenc - Del Sud (Whiskyn’s)
Vitalistes, irònics, treballadors, alegres i tocats pel Cerç –diuen–. El caràcter de la gent del sud de Catalunya és especial. Com ho són els colors dels seus paisatges, la seva manera d’interpretar-los, d’estimar-los, de defensar-los, de cantar-los i d’enyorar-los. Ja fa uns quants anys, el grup Whiskyn’s va escriure la cançó ‘Del Sud’ per relatar la satisfacció que suposa a la gent de l’Ebre ser d’on és i com és. I per recordar-nos que tenim la sort que, si mai perdem el nord, sempre tenim un sud acollidor que ens retornarà a unes arrels profundes que si bé, a vegades, creixen en totes direccions, no ens deixen anar fàcilment.

6. Façana fluvial de Miravet - Dona de riu (Èric Vinaixa)
El músic de Miravet i exlíder del grup de rock Rodamons està a punt de treure el seu tercer disc en solitari. En el seu treball anterior, Insinuacions, dedicava una cançó a fer un petit homenatge a les Terres de l'Ebre i concretament al seu poble. 'Dona del riu' és un homenatge a les dones, a les mares, a les filles, a aquell matriarcat tan fort característic de les Terres de l'Ebre. També podria ser una cançó d'amor al costat del riu. Perquè com deia el títol del disc, tot són 'Insinuacions'.

7. Les dunes del Fangar – 'Vértigo' (U2)
Les dunes de sorra dibuixant formes diferents en funció del vent és un dels atractius del nostre Delta. El grup irlandès U2 buscava un desert per gravar un videoclip i va elegir al 2004 la punta del Fangar. Aquest paisatge que forma una península de sorra de més de 400 hectàrees, va ser l'escenari del tema 'Vertigo' del disc 'How to dismantle an atomic bomb'.  De fet, aquesta no ha estat ni la primera ni l'última vegada que aquest espai s'ha utilitzat com a plató natural per simular un desert, però aquest tema dels irlandesos va despertar una gran expectació.

8. La Serra de Pàndols – 'La Vall del desert' (Joana Serrat)
Territoris àrids, tant siguin interiors com reals. La cantautora vigatana Joana Serrat va estrenar l'any passat 'Cross the Verge', el seu tercer disc. 'La Vall del Desert' escrita en anglès va ser traduïda per l'autora i ens serveix per evocar també els nostres paisatges més secs. Paisatges que geogràficament podríem situar a la Terra Alta. Hem volgut parlar de valls i de muntanyes i també de dol. Per això ens referim a la Serra de Pàndols, una serra marcada per la història i la tragèdia de la Batalla de l'Ebre. La lletra diu així: "Estepa de la vall solitària, infern de dol, que camines tot sol, infern de dol..."

9. La reivindicació en defensa de l'Ebre - 'Bienes' (Maria Arnal i Marcel Bages)
Un tema que reivindica la natura i la seva utilització mercantilista. El tema 'Bienes' de Maria Arnal i Marcel Bagés, de l'àlbum '45 Cerebros y 1 Corazón' podria servir com una al·legoria de defensa del riu Ebre. A l'espoli que ha patit aquest riu tant per part de les polítiques transvastistes com per la indústria situada al curs del riu. "Si es que el agua tiene dueño, quién manda sobre la luz, quién manda sobre este suelo, quién gana con nuestro cielo, quién gana con nuestro sol" canta Maria Arnal.

10. El fons marí de l'Ametlla de Mar – 'Marès a radial' (Joan Miquel Oliver)
'Marès a radial' del disc 'Pegasus' del mallorquí Joan Miquel Oliver, dibuixa tot un univers oníric que bé podria ser el que té lloc a sota el mar. L'Ametlla de Mar té un dels fons marins més rics de la mediterrània amb una posidònia única. Aquest tema parla de vides marines, peixos i piràmides de sal. “Globus terraqüis amb eixos, nedes i vides de flors submarines, treus es cap i me dius que hi ha molts de peixos” canta Oliver.

Marès a radial · Joan Miquel Oliver por vilawebtv

També et pot interessar