Surtdecasa Ebre
,
22/10/2018
Música

Anaís Falcó: "Aquí he vist que la festa encara perdura com una celebració que fa la comunitat perquè ho necessita, no per mostrar-se"

Participa al Festival Músiques en Terres de Cruïlla que se celebra els dies 27 i 28 d'octubre a La Sénia
Anaís Falcó

Foto: 

Cedida
Anaís Falcó
Dins el procés festiu la música interactua, identifica, ordena i genera moments de clímax col·lectiu. Un dels actes d'aquesta edició del Músiques en Terres de Cruïlla serà la ponència d'Anaïs Falcó, llicenciada en etnomusicologia a l’ESMUC i intèrpret de música tradicional. Ella ha investigat diverses manifestacions musicals de festes a Catalunya. A La Sénia, Falcó explicarà com la música intervé en la festa. A la vegada, s'abordaran problemàtiques generals de la festa en què la música és una eina per entendre-les millor: processos de patrimonialització, massificació, tradició i transformació són alguns dels temes que es tractaran. Aquest festival se celebrarà els dies 27 i 28 d'octubre a La Sénia amb concerts, ponències i tallers, enguany amb la temàtica de la festa com a element vertebrador. Hem parlat amb Anaís Falcó.
"Abans era l'Esglèsia qui podia controlar la festa, ara és l'UNESCO l'organisme que fa creure a la gent que allò que fan és interessant però al mateix temps estableix una sèrie de normes"

- La festa des del punt de vista musical. Per què t'interesses per aquest aspecte de la cultura popular?
Perquè jo sóc musicòloga i sempre m'ha interessat el tema de la festa des de l'antropologia i des de la sociologia. Des de la música era un camp una mica verge, entendre el context des del vessant de la musicologia, em va anar interessant en els meus treballs acadèmics, fins a arribar a fer la tesi doctoral sobre això...

- I què vas descobrir?
Que la música juga molts papers a la festa. En general podríem dir que la música de la festa el que fa és identificar els grups de la festa i també identificar la pròpia festa. Una de les funcions més importants és la d'ordenar el temps, la música fa un paper de puntuar. En situació de festa, el temps no funciona igual que en el dia a dia.

- Com per exemple?
Explico un cas d'una festa hipotètica. Quan sona un repic de campanes vol dir que ha de començar una cursa de cavalls, per exemple, i quan arriba el primer cavall toca una banda de música, i així les persones que hi ha a l'altra punta poden saber que és el moment de desplaçar-se allà o a una altra plaça on tindrà lloc un altre esdeveniment. En moltes festes, aquestes s'inicien o s'acaben amb una dansa. Una cosa interessant és que la música juga un paper molt important per poder arribar a sentir la comunitat a la qual pertanys, més enllà de la imaginació o dels sentits.

- Sentir el fet de pertànyer a una comunitat a través de la música?
Sí. Hi ha uns companys que parlen de la retòrica dels sentits. És el moment en què s'exciten tots els sentits perquè sents una olor de festa major, un ambient, un tacte diferent... I la música significa també un clímax que explica el perquè espiritual o religiós que ens porta a fer la festa...

- Has estudiat alguns rituals concrets al nostre país o fora?
He llegit sobre moltes festes, però les que he estudiat de més prop són les festes d'hivern de l'Alt Empordà i els elements dels balls cantats. També he estudiat molt la Patum de Berga.

- Has vist de prop també les festes populars de les Terres de l'Ebre?
Sí, hi he estat algun cop. Vaig veure el carnaval de Godall i a Bot per Sant Blai em va servir per entendre algunes coses que havia estudiat. Com per exemple, el fet que hi ha moltes celebracions que no estan fetes de cara a la galeria, sinó que es fan de cara endins, per al mateix gaudi de la comunitat. Estem en un moment en què es veu molt la patrimonialització de la festa, com s'intenta lluir, mostrar-se als altres o al turista. Aquí he vist que la festa encara perdura com una celebració que fa la comunitat perquè ho necessita, no per mostrar-se.

- Cada cop es busca més aquesta categoria atorgada per la UNESCO o per alguna altra administració?
Es busca molt el reconeixement extern. Enmig d'aquesta globalització que sembla que anul·li les diferències, la gent busca aquest reconeixement en la pròpia dinàmica del món global, perquè sinó sembla que no s'existeixi. El que passa és que això ve d'uns interessos concrets que exerceixen un poder. Molts cops és un tema de poder perquè amb aquests certificats, les identitats i els mecanismes de la festa queden controlats, i perden el seu caràcter més subversiu, més incontrolable. Són formes molt interessades de poder controlar. Abans era l'Església qui podia controlar la festa, ara és l'UNESCO l'organisme que fa creure a la gent que allò que fan és interessant però al mateix temps estableix una sèrie de normes. La tendència general és aquesta des de fa dues dècades. Però crec que ja comença a haver-hi una mena d'esperit crític...

- Com a musicòloga, creus que la música de banda tan popular a les terres de cruïlla a poc a poc ocupa el lloc que mereix en l'imaginari musical contemporani a Catalunya?
A principis del segle XX, la identificació cultural del catalanisme es va produir a través de la sardana i va deixar fora la jota i la música de banda. Després d'uns anys de discriminació positiva, crec que s'ha millorat però crec que si envien una delegació catalana a un país foraster encara triarien una cobla en lloc d'una banda...

- Formes part del grup Tornaveus. Una manera de posar a la pràctica la teva recerca acadèmica?
A Tornaveus tots som musicòlegs. Aplico tot el que investigo. Crec que és una reivindicació d'una generació de joves que no volem ser musicòlegs de despatx perquè creiem que per teoritzar és important estar en actiu dins dels camps musicals.

Més informació: 

També et pot interessar