Sen Dragó

Foto: 

Cedida

Sen Drago: “El missatge de ‘Live Therapy’ és molt dur: en 10 anys es van morir tots els meus avis i els meus pares"

El cantant ampostí es despulla emocionalment en un disc que marca el seu nou camí musical en solitari
Judit Monclús
,
17/05/2018
Música
Quatre anys de silenci paint el passat i trencant cadenes. Quatre anys preparant un disc que li ha servit per buidar-se emocionalment i que s’ha convertit en una teràpia per veure la llum al fons del pou i agafar forces per reprendre la seva carrera en el món de la música. L’ampostí Jordi Senar Drago –conegut com Sen Drago– presenta ‘Live Therapy’, la seva nova proposta en solitari amb la qual es reinventa i foragita els fantasmes del passat.
"Són 10 cançons sobre situacions molt dures però escriure-les m’ha ajudat a tirar endavant. Ha estat com un final positiu"

- Sempre s’ha dit que la música cura l’ànima i que, fins i tot, pot ajudar a suportar dolors físics. En aquest disc, ho has experimentat així?
Sí, m’ha anat molt bé perquè tot ha estat un procés a mesura que muntava les cançons i que m’ha ajudat molt. A mesura que anava acabant l’àlbum i s’aproximava la data del primer concert em trobava millor. Per a mi ha estat una teràpia en viu, per això el títol del disc és ‘Live Therapy’. Ha estat com si hagués fet un ‘reset’.

- La teva intenció inicial ja va ser que totes les cançons tinguessin una continuïtat referencial?
En un principi, no. Només volia fer cançons i, a part, tampoc volia ser un cantautor en solitari. Vaig intentar muntar una banda amb més gent però per diferents motius no va poder ser. Però també veia que a mesura que escrivia, m’era molt més fàcil fer-ho sobre el meu passat. Tot va anar sortint quasi sense voler. Es van anar posant les peces a lloc i com que per a mi tocar sobre un escenari és com una teràpia, el que em fa sentir bé, també el títol del disc va sortir rodat.

  • imatge de control 1per1

- ‘Live Therapy’ són 10 cançons que recullen 10 moments que han marcat la teva vida. Ha estat complicat despullar-te per donar-los a conèixer?
No, perquè quan composo no penso que ho escoltarà la gent. És com quan agafes un paper per escriure el teu diari personal abocant-hi els teus pensaments o els teus sentiments, que penses que no ho llegirà ningú més. Aquesta part no va ser gens complicada.

- Parles sobre remordiments, situacions que et fan sentir fora de lloc, sentiments de pèrdua, de recollir i endreçar per remuntar... Són aquestes situacions les que necessitem abocar, en aquest cas amb cançons, per compartir-les potser més que les alegries?
El missatge de ‘Live Therapy’ és molt dur: en 10 anys es van morir tots els meus avis i els meus pares. Tot marca. Són 10 cançons sobre situacions molt dures però escriure-les m’ha ajudat a tirar endavant. Ha estat com un final positiu. Tot té solució.

- Quina va ser la primera cançó que vas escriure de les que formen part d’aquest treball?
A vegades tens un popurri d’idees i no tens cap cançó acabada. La primera, però, que vaig acabar va ser ‘See u soon’ i va ser la que em va fer adonar que feia alguna cosa nova i diferent, per això la vaig triar com a single del disc. I dic diferent perquè va ser la primera que vaig muntar amb uns ritmes de guitarra, bateria i cors amb el pedal de loop que m’acompanya des de fa poc. Va ser tot un descobriment que em va fer adonar que era el camí que havia de seguir, tant en el disc com en els concerts en directe. Em va motivar molt perquè també m’oferia molt dinamisme per a les actuacions.

- Les cançons són en anglès perquè els teus referents musicals també ho són?
Sí, els meus referents són grups dels anys noranta, com ara Nirvana. He escoltat molta música grunge. A més, sempre m’he identificat amb gent que ha tingut molts problemes a la vida. Músics com ara Kurt Cobain o Chris Cornell, que es va suïcidar l’any passat. Ara m’estic fixant molt amb Ed Sheeran, que fa uns directes semblants als que faig jo.


Sen Drago                                                                                                                                   Foto: Eva Mascarell

- Però a l’hora d’expressar unes coses tan íntimes també t’hi sents més còmode?
Tot això ve de que quan composo: primer faig la música i després hi canto per damunt. El que passa és que a mi no m’ajuda posar una lletra i intentar que quadri amb la melodia. Llavors, el que faig, per cantar damunt d’una roda d’acords que m’agrada, és anar dient “uachu uachu”. De fet, si pogués, faria concerts només amb aquests crits [riu] i el més semblant a aquest “uachu uachu” és l’anglès. A part, com que canto en anglès també m’oblido del que estic dient i es com si fes crits tàntrics. Em desfogo.

  • imatge de control 1per1

- La teva trajectòria musical ha tingut altibaixos molt lligats a la teva situació anímica i emocional. Com ho has gestionat?
Primer vaig estar amb el grup Mantra (1998), que va ser molt bèstia perquè fins i tot vam signar per una discogràfica i va anar molt bé. Van ser sis anys però llavors ho vam deixar. Vam muntar un altre grup, es va morir ma mare... Al final, el que em va passar és que anava fent per avançar en el dia a dia per no enfonsar-me però no acabava fent res del que m’agradava i no m’acabava d’omplir. Feia diferents projectes i començava molt bé, però com que alguna cosa grinyolava, no acabaven de funcionar. L’última cosa que vaig fer va ser tocar en un grup de versions de Tortosa, els Somerock, i també vaig muntar un grup fent versions de Nirvana en acústic, però vaig haver de parar perquè no sentia allò que estava fent. He estat quatre anys aturat. No volia saber-ne res ni en tenia ganes. No em sentia valorat. Durant aquests quatre anys, però, sí que componia però ho deixava tot aparcat en un calaix fins que em vaig adonar que tenia un munt de material i vaig decidir que podria preparar alguna cosa.

- Les cançons que formen part de ‘Live Therapy’ eren d’aquestes que es quedaven al calaix o ha estat una producció ràpida de buidatge també ràpid?
Hi ha una mica de tot. N’hi ha alguna que he recuperat però que ha evolucionat. La cançó ‘Invisible Magnet’, per exemple, té un ritme més de jazz que les altres perquè la vaig compondre fa més de dos anys al piano i aquesta essència s’hi ha quedat. També hi ha algunes cançons més del passat i d’altres de més noves.

- Per què has decidit que el disc sigui només virtual?
Són els nous temps. A més, la idea en engegar aquest projecte era el de fer les coses ben fetes. He estat quatre mesos preparant el concert que vam fer el 12 de maig a Amposta perquè fos una aposta d’alt nivell i tenir material per després poder trucar portes. Al final, també vaig pensar que, en aquests temps que corren, si fas un disc físic te’l compraran només els quatre amics. La gent s’ho baixa tot per internet. Per això vaig pensar que era millor oferir-lo de manera virtual i gratis perquè arribi al màxim de gent possible. A mi el que m’interessa és que quan vagi a tocar, als concerts hi vingui gent.

- Quines sensacions t’emportes després del primer concert de presentació?
Va ser brutal! El que m’emporto és, sobretot, veure que tinc un munt de gent al meu costat que em dóna suport i m’anima, que no estic sol. No sé on arribaré perquè aquest món és molt difícil però noto almenys que estic construint alguna cosa des dels fonaments.

- Just acabes de presentar ‘Live Therapy’ però ja tens en ment noves propostes musicals per un proper treball?
Ara només assajo el directe, però sí que estic pensant en quina direcció vull que vagi el proper disc. No estic fent encara cançons, però el meu cap no para i estic començant a agafar idees però no les desvetllaré ara encara.

Més informació: 

Web Sen Drago
Facebook Sen Drago

A

També et pot interessar