Jump to navigation
L’eclèctica banda de les Terres de l’Ebre interpretarà totes les cançons del disc nou, i d’altres d’anteriors, acompanyades per la projecció, en pantalla gran, del seu corresponent videoclip, realitzats per la companya de l'artista, Elisabeth Sabala. FMG Music va començar amb FMG en solitari el 2010, component, interpretant i dibuixant les seves cançons, però el projecte s’ha ampliat amb la incorporació de David Vallés (La Ràpita) a la bateria, i Gabi Puig (Els Muntells) al baix. Les lletres continuen sent cosa d’FMG qui assegura que les composa igual com dibuixa.- Com us plantegeu aquest concert a La Ràpita?La idea és presentar el disc 'Gotita a gota' i fer un concert audiovisual amb 27 cançons en directe. Potser allò més especial és que cada cançó té un videoclip associat que es podrà veure en pantalla panoràmica. Serà una hora i vint minuts d'espectacle en viu.
- Ets pintor, músic, escriptor... D'on surt aquest projecte musical?Podríem dir que de la meva vida a Masdenverge. Des del 2010 que estic establert aquí. Estava cansat de pintar i vaig decidir dedicar-me a fer cançons. Feia una cançó cada dia. Primer feia la lletra i després composava. En aquell moment, vaig pensar que estava dibuixant cançons perquè m'importava més la idea que el resultat. Sobretot em divertia amb aquest procés. Va arribar un moment en que tenia més de 400 cançons fetes i vaig pensar que ja havia arribat l'hora que m'acompanyessin músics. El grup el formem Gabi Puig, dels Muntells, és el baix, i David Vallés, de la Rapita, és el bateria. Des de fa cinc anys anem assajant sempre que podem i ens hem unit molt a nivell d'amistat. Ells ja em coneixen i tot flueix bastant. Vam fer un primer disc, 'Por ti', i el segon, 'No tengo perdón', els dos són noms de cançons. Sempre solem dir que l'últim disc és el millor, però crec que en aquest cas és així. Estem molt contents.
Els tres integrants del grup
- Com creus que ha estat aquesta transició entre la pintura i la música?Des de petit la pintura em tornava boig, i sobretot, tocar la guitarra i inventar històries. Als 25 anys vaig estar a Madrid tocant en diferents grups, però va haver un moment que vaig haver de centrar-me i vaig estudiar enginyeria de topografia. El meu pare volia que estudiés alguna cosa per guanyar-me la vida. Llavors vaig anar a Barcelona, a l'Escola Sant Jordi, l'escola de Belles Arts més mdoerna d'Epanya. Allà vaig coneixer l'Elisabeth Sabala, que és la meva companya, i portem molts anys junts creant i compartint la vida. Com et dèia, fa deu anys ens vam instal·lar a Masdenverge i aquí hem trobat una nova vida: veiem el cel, la llum, els animals. Crec que aquest fet també marca un punt d'inflexió en la meva carrera ja que vaig tornar a fer cançons, que era una part que tenia una mica abandonada. Vaig començar a fer associacions d'idees entre les pintures i les lletres, tot des d'un procés molt poètic. De fet, les imatges em porten a les lletres, les lletres em donen peu per fer contes, i després fer novel·les. Ara mateix tinc vint novel·les de fetes!- Vint novel·les? És que jo sóc mol prolífic.
- M'interessa aquest diàleg constant entre disicplines.Està clar que hi ha un transvasament entre una cosa a l'altra. Moltes vegades a partir d'un dibuix et surt una idea, i al contrari. Tot influeix. Va tot relacionat. Jo l'únic que procuro és ser el mateix sempre, ser sempre honest. Els videoclips també tenen aquesta part creativa de la imatge.- Com feu aquests videoclips? Tinc entès que en aquest procés també hi participa la Sabala?Sí, primer jo m'invento la cançó i després la gravem. Després entre la Sabala i jo pensem amb una idea de videoclip. És ella la que agafa la càmera i ens grava. Conjuntament ens inventem una història, amb els elements que trobem a la vora i que ens inspiren. També amb parts del nostre cos, com un ull o una mà. Ens gravem i nosaltres fem el tonto per allà. De vegades, tunegem una guitarra o inventem altres històries creatives. Després, sóc jo qui ho munto però la idea és seva i ella també hi intervé com a protagonista. Totes les cançons parlen de la vida. Molts són personatges femenins, com podrien ser l'esperança o la mort.- Conceptes femenins?Sí, són conceptes que també són personatges. Sempre em fa gràcia que una dona es digui Esperança. Jo m'imagino que tinc aquesta part femenina, que sóc part d'aquesta dona. M'atreu molt la part masculina i femenina de la dona. El món de la dona m'atreu molt més que l'home. Tant per cantar com per a pintar. M'interessa molt la psicologia femenina, saber com pensen i senten. Sempre he tingut dones amigues, ma mare, ma germana, que m'han inspirat. Crec que sempre m'he criat al voltant d'un món femení. De fet, jo crec que a tots els pintors ens atreu el món femení, és més bell. Un home crec que és com més senzill, més simple.
- Canviant de tema. Què podrem veure al concert?Serà un resum dels tres discs. Però no per ordre. Estan mesclats i volem ensenyar-los una mica al món. Jo sempre dic que faig música eclèctica perquè tinc un passat de músic. Crec que tota aquesta vida passada em surt ara. Ara tinc més vivències, més punt de vista, més humor. M'agrada provocar. En tot el que faig hi ha una mica de maldat o de fer pensar o de portar la contrària. No m'agraden les coses massa trascendents, sempre necessito una mica d'ironia.
- Així dius que et trobes en un moment molt creatiu?Sí, estic en un moment molt creatiu. Has viatjat més, t'han passat més coses. Tinc l'edat fisicament, però mentalment jo crec que estic en un moment molt bo. Encara tinc molta il·lusió. Per a crear has de tenir una il·lusió i aquesta il·lusió és el que et porta a trobar el moment de la inspiració.
- Què t'inspira més?M'inspiro amb la guitarra i el dia a dia. Crear és el procés més plaent que conec. És un plaer que després et connecta amb l'espectador o amb el lector. Crec que sóc bastant lliure i no tinc condicionaments comercials, no tinc editorials ni cases discogràfiques que em vagin al darrere. Faig la meva obra i quan tinc l'oportunitat doncs la presento. L'important és trobar temps. Perquè si no tens temps... Trobar temps avui dia és el luxe. A Masdenverge em sento com al paradís. M'encanta la gent i el Delta. Jo crec que em moriré aquí. Em nombraran fill predilecte (riu).
- A part de crear, què t'agrada fer?M'agrada passejar el gos, donar de menjar als gats, treure l'herba. Faig una mica de treball físic i després, com tinc tot el temps per a mi, em dedico a crear una mica amb la guitarra i el pinzell.
Facebook FMG Music Web FMG
