La Fata: el fenomen social de la música tradicional

Cada dimecres, un grup de persones es reuneixen a L’Ampolla per cantar al voltant d’una taula. És un esdeveniment curiós. Perquè sorgeix d’una iniciativa popular, sense ànim de lucre i, sobretot, perquè el boca-orella l’ha convertit en un fenomen social, una cita ineludible on reunir-se, beure i cantar a la qual cada cop s’hi uneix més gent.

 

Una nit a la Fata es podria descriure com una agradable sobretaula entre amics i, també, com una vetllada familiar de taverna. Fa aproximadament quatre anys, un grup de gent de L’Ampolla va arribar a la conclusió que, un cop acabat l’estiu, aquesta era la millor opció per passar un bon hivern. Per això, en un dels restaurants oberts tot l’any, la pizzeria Fata Morgana, van començar a trobar-se per sopar i cantar una mica.

 

El grupet, que al principi era de sis o set persones, poc a poc va contagiar l’entusiasme a amics, coneguts, amics d’amics i la colla es va anar fent gran. “Hi ha dies que en aquest local som més de 100 persones”, diu Martí Poy, un dels habituals i impulsor de fer el recull en paper de les cançons populars que es canten a la Fata. “Ve gent de Tortosa, d’Amposta, d’Alcanar, fins i tot del Priorat”, explica.

 

Cap a les 22.00 h de la nit, els cambrers col·laboren a retirar les taules del mig del local i posen les cadires en rotllana. Tot preparat perquè comenci aquesta funció, on tothom, veterans i nouvinguts, poden cantar.

 

Els músics treuen les guitarres, la bandurries i alguna gralla. “Des de fa poc portem un micròfon perquè és millor si hi ha un speaker que cohesioni el grup, ara que som tanta gent”, diu el músic Artur Gaya, un dels principals impulsors d’aquestes nits juntament amb el també músic Josep Maria Bonet, conegut com el cowboy del Delta. El repertori és variat, però gira al voltant de les cançons populars, això sí, tant de les nostres terres com de la resta del país i també alguns clàssics italians, portuguesos o grecs. Perquè “Allà on es canta pots anar-hi a viure”, diuen el grup de la Fata al seu webiste i això ho saben a tots els països i a totes les cultures.

 

A hores d’ara, el repertori és més o menys estable. Temes molt nostres com La farola del Fangar o La Manta al coll, s’alternen amb d’altres més internacionals com O Sole mío o Mulher. I ara, de cara a Nadal, tot el protagonisme el prendran les nadales.

 

Les nits a la Fata són l’exemple del triomf d’una iniciativa popular que surt de les ganes de la gent de passar-ho bé un cop s’acaba la jornada. “Què seria de la vida sense estos ratets?”, diu Gaya un cop acabat el recital. I aquest, sense dubte, és l’esperit de la Fata.

 

--

www.cantemalafata.com/