La cantautora i productora Laura Guarch.

Foto: 

Raphaël Neal
La cantautora i productora Laura Guarch.

Laura Guarch: "Quan creo no busco un estil concret, sinó el que em surt de l'ànima"

La cantant i compositora d'Ulldecona presenta el seu senzill 'Fleeting Light'
Roser Regolf
,
13/08/2020
Música
Per a Laura Guarch (Ulldecona, 1988) els carrers de les principals ciutats europees han estat una escola i, durant mesos, lloc de treball. L'any 2015, arrenca Street Voices, un projecte de versions a cappella on acompanyada d'una loop station recorre el centre i l'est d'Europa. Amb una veu potent d'influència soul, Guarch s'inicia ara com a cantautora i productora amb el seu primer senzill 'Fleeting Light'. Una cançó que ja teniu disponible a les principals plataformes digitals des del 24 de juliol. Hem parlat amb ella.
"Obrir-te a explorar, col·laborar amb altres artistes, improvisar és molt important per definir una identitat"

- Després d'una llarga gira per Europa, 'Fleeting Light' marca el teu retorn musical i arranca una faceta teva com a productora. Què et porta a engegar aquest nou projecte?
Després de tots aquests anys com a solista, m'adono que no estic transmetent un missatge com a artista. A banda, sento una necessitat bastant forta i intuïtiva d'expressar qui sóc i que vull transmetre a través de la meva música, per això decideixo engegar el meu propi projecte.

- El teu primer single parla de les estrelles, font d'inspiració per a molts artistes. Com naix el senzill?
Vaig tenir la sort que a principis d'any, abans de la pandèmia, vaig poder viatjar a Tailàndia. Allí estava a una illa gairebé deserta i, mirant el cel estrellat des de la platja, se'm va acudir com ens deuen veure a nosaltres les estrelles. Com des de la perspectiva d'un cos astral, que ha estat milions d'anys a l'Univers, es veu tot el que passa i el que està a punt de passar a la Terra. És el procés de prendre consciència del planeta on vivim, però des d'un punt de vista exterior.

  • imatge de control 1per1

- El moviment ecologista sempre ha estat molt lligat a la teva carrera.
És una cosa que ha anat creixent en mi de forma intrínseca. A Londres vaig estudiar un màster de col·laboració interdisciplinària que em va portar a crear Convex, una iniciativa amb la qual ja hem fet molts projectes relacionats amb la contaminació i el canvi climàtic. Jo ja tinc un bagatge d'haver crescut al Delta de l'Ebre, el que comporta que sàpiga en què consisteix el moviment de la defensa de l'Ebre i del territori, per això vaig voler extrapolar aquesta experiència allà, explorant com altres cultures es relacionen amb els rius. I d'aquesta investigació va nàixer una acció immersiva al voltant del Tàmesi, una passejada sonora en la qual encara estem treballant per seguir conscienciant a la gent sobre l'emergència climàtica.

- Tornant a la música, aquesta estima per la natura també la transmets a 'Fleeting Light', aquest cop enregistrant tu mateixa una combinació de percussions electròniques i sons naturals...
Sí, hi ha dos moments que vaig enregistrar aquests sons: a Tailàndia va ser per simple curiositat, i ja ho havia fet en una acció amb Convex, així que em vaig proposar saber com sonaven els diferents indrets del planeta. Després, quan vaig posar lletra a la cançó vaig valorar la possibilitat de barrejar-ho amb aquells sons tan purs del paisatge sonor del viatge. Un cop a Londres, de forma més premeditada, vaig completar-ho amb els sons d'elements naturals d'un parc que tenia prop de casa. Així que la cançó és una mica de cada lloc.

- Què vols transmetre?
Si t'atures a llegir la lletra de la cançó, compara la Terra i l'Univers amb una partitura musical. I és aquesta música que està perdent tota la seva diversitat i riquesa, com passa al planeta. Després hi ha també la metàfora del disc de vinil, que gira al voltant d'una agulla que, en un moment determinat, comença a fer coses estranyes, però nosaltres mirem cap a una altra banda.

- Al teu estil particular, ara incorpores el pop electrònic o d'avantguarda. Com et definiries en aquest moment?
Ara mateix vaig més per la línia del pop electrònic, però quan creo no busco un estil concret, sinó el que em surt de l'ànima. Pot ser sí que importen les influències de cada moment, aquest temps he estat escoltant Björk, Aurora, Agnes Obel o Florence + The Machine, entre molts altres. És més, l'experimentació d'haver treballat molt a escala local també ha sigut una gran influència, per això cada cop m'interessa més el tema del so i ara creo pensant des de la veu.

- Sabem que, tot i que acabes de treure la teva primera cançó, estàs preparant un segon senzill…
Sí, serà 'Nàufrags'. És una cançó en català i també va sorgir del viatge a Tailàndia. Aquesta cançó amaga una història curiosa, perquè vaig sortir d'aquella illa pensant en el fet d'estar aïllat de tot i de tothom al mig del mar, i en arribar aquí va començar una altra forma d'aïllament. També puc dir que està inspirada en el Delta i l'amenaça que vam viure amb el temporal Glòria.

- Tot plegat, és el punt de partida per a un nou disc?
Sí, la idea és poder treure un nou disc per al 2021. Tot i que amb 'Fleeting Light' he estat diversos mesos creant, ja tinc diverses cançons al calaix i espero poder tenir el disc l'any vinent.

- De ben segur que serà també una nova etapa després de la gira amb Street Vocals. Com t'ha marcat tot aquest temps?
A nivell més pràctic podria dir que he après infinitat de coses, però sobretot ha estat una etapa d'autoconeixement, d'aprendre a triar el meu camí i a escollir la meva realitat. I totes aquestes experiències m'han portat a un punt on em pregunto què vull fer, i la resposta és tirar endavant aquest projecte per definir qui sóc com a artista. Obrir-te a explorar, col·laborar amb altres artistes, improvisar... És molt important per definir una identitat.

- El 2020 ha estat un any molt dur per a l'escena artística en general, però tu has sortit al balcó a cantar. Com has afrontat la situació?
Ha sigut dur a diferents nivells. A Londres el confinament va ser força diferent que a Catalunya, perquè podíem sortir a passejar i a fer esport, però l'afectament en l'àmbit cultural ha estat similar. Personalment, ha sigut complicat no poder cantar en directe i, tot i que ha sigut bastant productiu per concentrar-me i produir, m'ha faltat allò que més m'enriqueix, que és el contacte amb el públic. Des del març que no experimentava aquestes connexions que passen en un bolo, per això cada migdia sortia a cantar al balcó amb el meu company. De forma menys improvisada, amb la meva companya Sara Le Quang Sang de Convex vam engegar EchoStations, unes sessions participatives per connectar amb la gent a través de la música positiva.

- Si mirem enrere, fa cinc anys arribes a Londres per cantar pels carrers, mentre que avui ja és casa teva. Amb l'estrena del nou disc seguiràs cantant en espais públics o vols tancar aquesta etapa?
Cantar a l'espai públic és una cosa que m'agrada molt per com connectes de forma espontània amb el públic. He de dir que últimament ho he fet menys i he cantat també en festivals, però de cara a aquest disc m'agradaria aprofitar també espais no convencionals, on tens unes opcions tècniques difícils de tenir al carrer, que et donen una seguretat que tot sortirà bé. M'agrada experimentar amb els espais, però quan graves un disc, i més aquest que necessita ordinadors i altres materials tècnics, necessites unes condicions que la majoria de cops al carrer no trobes. Però estic oberta a proposicions.

Més informació: 

Web Laura Guarch
Instagram Laura Guarch
Web Convex 

A

També et pot interessar