Èric Vinaixa

Foto: 

Helena Molist

Èric Vinaixa: "Fer música és com la vida, es tracta d'anar mutant"

El músic de Miravet ha publicat el disc 'La més bonica història', un compendi de cançons lluminoses que miren als orígens i al positivisme
Helena Martín
,
28/04/2021
Música
A la portada del nou disc d'Èric Vinaixa, 'La més bonica història' (Picap, 2020), hi podràs veure un mig somriure. Després del 'Caos a mig camí' (Picap, 2017), el músic torna amb ganes de viure la vida i de transmetre lluminositat. Segons afirma, aquest disc mostra una reconnexió amb ell mateix que l'ha portat a tornar a fixar la mirada en la localitat que figura al seu ADN: Miravet. Optimisme per necessitat, Vinaixa espera recuperar la música en directe i fer voltar les seves noves cançons pel territori.
Sóc optimista per vocació, perquè si no, ens extingirem
  • imatge de control 1per1

- Quina és la més bonica història?
La nostra, la de cadascú. De fet, és l'única que tenim, és la nostra vida i depèn de nosaltres que així ho sigui. Hem d'assumir que hi ha llums i ombres i un cop agafes esta perspectiva, sobretot venint del disc anterior, 'Caos a mig camí' (Picap, 2017), t'adones que val molt la pena viure-la.

- Hi ha hagut un canvi substancial entre l'anterior àlbum i aquest nou, sobretot pel que fa a la lluminositat que se'n desprèn. Això ve marcat pel teu estat d'ànim, que tenyeix la música que fas?
Sí, absolutament. No faig cançons per entreteniment, per a mi la música i l'art ha d'anar íntimament lligada a la vida. És expressió, és creativitat, és teràpia, faig les cançons que necessito fer en cada moment i procés vital. A vegades, a posteriori, veus que són fotos emocionals d'una època de la teua vida. Va íntimament lligada a com estic jo.

- Per tant, i tenint en compte que fa tres anys de 'Caos a mig camí', aquest nou treball discogràfic és el reflex de l'Èric Vinaixa dels últims tres anys?
El meu procés creatiu comença fent la música, jo mai deixo d'escriure. A l'hora de fer les lletres, ho deixo pels últims mesos abans de gravar el disc. Té més a veure amb l'últim any d'entrar a gravar, fins i tot hi ha vegades que se superposen emocionalment dos discos, perquè un l'estàs defensant en directe i estàs acabant de viure una determinada època vital, i n'encetes una altra. A vegades té un punt esquizoide. Te vas traient capes de la pell i vas mutant: i això és la vida, mutar.

- La pandèmia ha fet mutar el disc?
Diria que no. El disc estava escrit, pensat, produït i sentit per entrar a gravar-se el març del 2020, que és quan va esclatar la pandèmia. Però energèticament, com que es va gravar durant el confinament, la intenció era que aquella bonica història encara ho fos més. Que la teua més bonica història se convertix en un camp d'esperança: quan tot això s'acabi, hi haurà una explosió de llums i colors que provoca que el disc surti encara més lluminós del que va estar escrit.

- Ara hem sortit del confinament domiciliari. Creus que les cançons del disc són ara, i per contrast, més lluminoses del que haguessin estat si no haguéssim viscut una pandèmia?
Encara no, jo encara no he pogut engegar la gira, i no ho puc experimentar. El que sí que he experimentat és la rebuda de la gent vers el disc, que va coincidir amb la tercera onada i amb la incertesa de si ens podríem reunir al Nadal i amb l'arribada de l'hivern. Este disc va ser rebut amb los braços oberts per tothom, tant per crítica com públic i músics, perquè era una cosa a la qual agafar-se, i això li ha donat una aura més lluminosa.

- Aquesta aura lluminosa es pot veure incrementada pel fet que, contràriament al que passa en aquest sector, el disc s'hagi fet a foc lent i cuidant els detalls?
Sí, però ja és la manera que tinc de fer els discos. Segueixo els meus propis bioritmes, com m'agrada treballar i anar a buscar unes determinades sonoritats, conceptes, textures... Són discos molt cuidats, que necessiten una producció molt acurada, necessiten un esforç per part de molta gent perquè filen molt prim en els arranjaments, en l'execució i en les mescles, que són una bogeria. Això no ho pots fer en dues o tres setmanes, això necessita un temps llarg de cocció i execució.

Després de sortir del caos, hi ha un punt de tornar a les arrels, de reconnectar amb els teus, amb l'entorn i la teua manera de sentir

- Comentaves que, entre l'anterior disc i 'La més bonica història' hi ha un salt de la foscor a la llum. Quina continuïtat hi podem observar?
La continuïtat és que és la mateixa persona que beu de les seues fonts musicals que l'han marcat des de l'adolescència, i un estil molt propi d'entendre la música, els arranjaments, la producció... És un univers personal molt propi que va avançant i la manera de construir les cançons ja és molt marca de la casa.

- En l'àmbit sonor, has descobert algun artista que hagi influenciat les noves cançons?
No crec que m'hagi influït res nou del que estigui escoltant. Segueixo escoltant los meus clàssics, els centenars de discos que tinc a la meua discoteca. Me continua emocionant d'un gènere que beu del rock, del pop, del blues, del soul, de música negra, de la música simfònica... tot això és el que me condiciona. Escric d'una manera molt visceral i gutural, agafo l'instrument, obro comportes i allà surt. Segueixo escrivint amb la guitarra, amb un piano, anant pel carrer i imaginant-me sons. És més el que tinc al meu entorn que no factors externs que m'han modificat. Els meus tòtems són els Beatles, els Rolling Stones i Queen.

- En aquest disc, Miravet hi juga un paper molt important. A què es deu?
Quan me plantejo 'La més bonica història', és un punt de reconnexió amb mi mateix. Després de sortir del caos, hi ha un punt de tornar a les arrels, de reconnectar amb els teus, amb l'entorn i la teua manera de sentir. Miravet és casa meva i fa que, quan tires de records i de passat, present i futur, veus que Miravet és molt important, fins al punt de plantejar-me tornar cap allà. Per l'altre costat, quan fem les fotografies i el videoclip, estem mig confinats i necessitava un lloc que fos potent, que estigués molt lligat a mi i que em permetés anar sense mascareta i amb llibertat total. El més fàcil era Miravet.

- Personalment, abans Miravet no tenia un espai tan gran dins la teva música?
Sí que l'ha tingut perquè abans que músic, un és persona i m'he criat i crescut en racons, envoltat de la cultura del riu i ebrenca, i això ho portes impregnat. Després te fas gran, te'n vas a Barcelona i voltes pel món, però l'ADN ve de sèrie. El que és veritat és que fins este disc no m'havia plantejat a curt termini tornar a la vora del riu. Barcelona és un centre neuràlgic cultural on hi ha els mitjans més potents i on tens unes dinàmiques, i la pandèmia ha ajudat a veure que no és així, ja no és imprescindible estar a Barcelona, és anar tancant un cercle. Barcelona no em dóna el que em donava als vint o trenta anys.

- Més enllà d'aquesta reflexió sobre tornar als orígens, quines altres temàtiques tracta l'àlbum?
Lo que transpira el disc en general és el positivisme, l'acceptar les coses tal com les vivim, aprendre dels errors, créixer... Per primera vegada, fins i tot a la portada, tinc un mig somriure, cosa que no és habitual. És mullar-se amb la vida, dir "vull tirar cap aquí", sobretot venint del disc anterior.

- Ets igual d'optimista pel que fa a la situació professional dels músics? Podrem tornar a gaudir dels concerts com abans?
Sóc optimista perquè no em queda un altre remei. Sóc optimista per vocació, perquè si no ens extingirem. El sector cultural està tocat de mort. O es comença a activar tot ben aviat, o desapareixerà molta gent del sector: músics, creadors, instrumentistes, estudis de gravació, management, promotors, muntadors d'escenaris, productores... Vull pensar que poquet a poquet aniran passant coses, bàsicament perquè la gent té la necessitat de tornar a sentir això en directe. No sé si podrem fer grans produccions o una gran gira, però a nivell petit sóc optimista.

Més informació: 

A

També et pot interessar