UNO

Foto: 

Cedida

Leon Guallart: "UNO no sóc jo, és un espai de creació"

Leon Guallart és el creador d'UNO, un projecte que forma part del cicle Secrets a Ulldecona
Anna Zaera
,
02/03/2022
Música
El proper 20 de març el cicle Secrets d'Ulldecona acull la proposta d'UNO, el projecte creat pel cantant, compositor i realitzador audiovisual Leon Guallart després que es retirés a una casa prop de l’oceà per curar-se de relacions trencades i conflictes passats. Allà va iniciar un procés d’introspecció i renaixement que el portaria a un despertar espiritual. El resultat és un projecte musical conceptual on el folk acústic, l’electrònica, la música orquestral i el pop lluminós es fonen en un relat ple d’arranjaments preciosistes. Un talent expandint-se amb un recorregut futur que fa preveure una projecció sense límits creatius i on la capacitat escènica i interpretativa et porta directament a una experiència sensorial que pocs artistes aconsegueixen. En aquest recorregut musical l'acompanyen altres artistes potents com Ari Besalduch; Lluís Martinez Fenollar; Òscar Garcés i Juanma Artola.
El disc comença en un estat de desequilibri, d'estar en un remolí de confusió i de no saber qui ets, i acaba a la lluna, que seria com un equivalent a l'u

- Com neix UNO?
Neix en un moment d'inestabilitat personal. Vaig deixar-ho amb la meva parella i la universitat i vaig decidir aïllar-me. Vaig anar de Barcelona a Vinaròs, on la meva família hi tenia una casa. M'hi vaig quedar. Al final va acabar sent el lloc per a la meva transformació. Em vaig quedar un any i mig vivint jo sol en aquesta casa. I jo crec que vaig fer un procés d'introspecció molt gran que va acabar definint la meva identitat present. Mai havia compost cançons, no m'havia donat l'oportunitat. També va ser una època de canvi, del cinema cap a la música. Perquè jo havia estudiat cinema. I aquesta transformació personal amb aquest despertar musical és el que dona lloc a UNO.

- Vas decidir desobeir i no seguir el camí acadèmic?
Sobretot en el món de les arts, crec que hauria d'estar permès. Si estudies ciència, potser és més difícil sortir de la universitat. Però les arts tenen molt a veure amb el teu camí personal o amb les formes amb què et relaciones amb el món. Per tant, si en algun moment té sentit saltar-se la uni és en aquest món de la creació. Jo soc molt defensor del fet d'aprendre pel teu compte. Jo mateix soc autodidacta perquè no he anat a cap classe de composició. I a la universitat no m'agradava massa que em diguessin de quina manera havia de prendre les decisions. Les arts han de ser un procés de descoberta personal.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- Integres la part audiovisual en la part musical?
Després vaig tornar a la universitat, en aquest cas a Los Àngeles, i vaig acabar la carrera. Però va ser quan arriba la pandèmia que s'obre aquesta finestra perquè jo pugui realment acabar el disc. I poso totes les habilitats que tinc en aquell moment per portar a bon terme el projecte.

 


- Com recordes aquells dies i quina era la teva rutina?
La pandèmia ha estat un motor de canvi per absolutament tots. Jo crec que és com un gran portal que s'ha obert. I ara sembla que s'està tancant o estem entrant en una segona fase. Crec que han estat uns anys de canvis. De canviar de feina, de pèrdues, i renaixements. En el meu cas, ha estat l'oportunitat de fer aquest disc. Va ser durant la pandèmia que vaig crear la marca i la identitat del que és UNO. Aquesta va ser la meva missió. Va haver una fase de venir a l'estudi cada dia, treballar les veus i adobar la producció. I després hi va haver una etapa de fer els vídeos que, com tu dius, els vaig fer jo sol. Em vaig inventar un sistema per gravar-me amb un maniquí que aguantava la càmera.

- Per què UNO?
Fa referència a la idea d'unitat. Que és una força que jo de vegades la comparo amb la força de Déu, de l'Univers o el Cosmos. És una força gegantesca, a la qual tots hi tenim accés. La idea és connectar-te a ella. En aquesta etapa, jo feia moltes llistes de paraules. Lluna, nit, transformació. Totes aquestes paraules anaven construint un imaginar-hi. I sempre a dalt de tot hi era UNO. Per mi és una paraula multidimensional. També hi ha un espai UNO, l'espai on tu entres i et sents un, et sents íntegre, et sents complet. I la narrativa del disc és aquest procés. El disc comença en un estat de desequilibri, d'estar en un remolí de confusió i de no saber qui ets, i acaba a la lluna, que seria com un equivalent a l'u. És cabar en aquest espai on tu et sents íntegre. Et sents connectat amb totes les coses.

- Repassant les cançons, què hi trobem?
'Void', és el primer tema, i és com una obertura al que vindria a ser la història. És com les obertures de l'òpera. La següent cançó és 'Lost', que és aquesta etapa més densa de tensió. Després passem a una època més folklòrica, on els instruments passen de ser sintètics a acústics. És una manera de tornar a entrar al present. És obrir els ulls i veure què i tens al voltant. Tens un hort, tens un camp, tens gent al voltant amb la que celebrar. Més tard ve una etapa orquestral en el que sembla que el folklore s'eleva. Ja no són tant guitarres, percussió, violins o xel·lo, sinó que és tuba trompeta percussions orquestrals, que t'impulsen cap a aquesta gran resolució. Recobrar l'autoestima i la celebració de la identitat pròpia. I l'última cançó és una cançó coral en la que el silenci és gairebé tan important com el contingut de la música. Les pulsacions baixen i entres en una espècie de pau.

 

Un dels directes del projecte UNO | Foto: Cedida
- Com has viscut els teus primers directes?
Encara estic en fase de descobrir què passa a l'escenari. L'escriptor es passa tres anys escrivint un llibre, però després no li demanes que ho reciti en públic. I estic començant a pensar que el directe ha de ser una creació pròpia, no pot ser només tocar les cançons que tens en el disc. Crec que això no té molt de valor. Llavors el que intentem fer és adaptar els temes al directe o intentat crear espais per a noves trobades amb el públic. I el canvi d'estar sol a anar amb una banda crec que és la direcció que el projecte ha de prendre. Si miro cap endavant, uno ho veig més com un col·lectiu on cada cop més i més persones s'uneixen. És el que comentava abans, UNO no sóc jo, és un espai de creació. Per això, la identitat meva tampoc és tan important.

- Com s'han integrat els músics a la banda?
Vaig començar a preguntar a les escoles de música de Vinaròs i de les Terres de l'Ebre. I totes les persones amb les quals col·laboro són d'aquestes terres. També m'agrada molt la cultura de les bandes de música dels pobles que toquen pels pobles. I aquesta atmosfera s'ha traslladat al disc.

- Creus que hi ha ara una revalorització de la cultura popular que abans era considerada una cultura de segona?
Sí. Crec en un moment on tenim una identitat tan globalitzada a través d'internet i les identitats dels pobles i dels països es dissol, precisament ara ens adonem que les cultures tenen molt valor. El nivell cultural que tenim jo crec que és dels més rics del món. No té res a envejar als americans. Crec que ara hi ha un moviment de mirar cap endins i escollir si volem que això ens defineixi o no.

- Durant la pandèmia vas estar compartint taller amb la teva mare, l'artista Nu Díaz. Com va ser aquest intercanvi artístic en el mateix taller?
Sí, vam compartir espai en aquesta nau enorme de Vinaròs. Era una nau ramadera on abans hi havia diferents animals. L'hem restaurada una mica. Cada dia anàvem a l'estudi, i ella es posava amb la seva obra, que són peces molt grans, i jo tenia l'estudi de gravació aquí al costat. Crec que el gran canvi per nosaltres va ser el fet de venir a viure aquí. Barcelona va deixar de ser el nostre camp base i el vam fixar aquí. El nucli familiar es va moure. Nosaltres no coneixíem a ningú, però gràcies a començar aquest procés de creació, ella va conèixer a Nete Vericat, et va conèixer a tu, etc. I de sobte vam començar a crear nucli i arrels aquí.

- Cap on creus que va el projecte?
Jo crec que anirà canviant i s'anirà expandint. Perquè té una finalitat col·lectiva. Ara ja estic treballant en el següent disc. És un canvi de sons i un canvi de direcció respecte al que era UNO. Una de les primeres decisions que prenc és no treballar sol. Col·laboro amb persones de disseny gràfic, amb músics, etc. Espero que surti aquesta tardor. És un so com d'hivern. De la mateixa manera que aquest era un so molt variat, aquest és un so més acústic, més simple i amb menys instruments. El projecte es diu 'Comfort'.

Més informació: 

A

També et pot interessar