Montse Castellà: "M'agradaria deixar la meua llavoreta al territori com ho han fet Vergés i Massip"

 

Què passarà el 4 de febrer? “Moltes coses”. “Hi  haurà projeccions, poesia, música...” i també un convidat il·lustre: el professor i activista Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, organització a la qual Montse cedirà el 20% de la recaptació. A més, Oliveres farà una conferència prèvia al concert.

 

Ben mirat, serà una nit “revolucionària”, com tant li agrada dir a Montse. Primer, en prosa i després, en música. Perquè Géminis, el disc que Montse presentarà a Tortosa, és una mica això. “Un disc que parla dels paisatges naturals i humans i, sobretot, de lluita, de lluita per fer front a les adversitats”. Per conèixer més l’autora i el disc, o millor dit, per conèixer-los simultàniament, hem pensat fer un recorregut pels temes del disc Géminis i demanar a Montse que evoqui allò que li suggereixen:

 

- Abans de tot, explica’ns el perquè del títol Géminis?

Géminis va ser una revista cultural dels anys 50 impulsada per dos joves que tenien vint-i-pocs anys: Gerard Vergés i Jesús Massip. Ells van lluitar per tirar endavant aquesta publicació cultural. Van demostrar que eren lluitadors i romàntics. Han passat els anys, però nosaltres hem heretat aquell esperit.  

 

- Comencem parlant del 'sinlge', Hemisferi Nord...

Parla d'estes injustícies que, cíclicament, van fent aparèixer la diferència entre l'hemisferi nord i l'hemisferi sud. Potser és un tema que reflexa perfectament les idees de Oliveres.

 

- Leyendo vivo dos veces...

Si llegeixes, et pots transportar a altres móns sense moure’t del lloc. És un agraïment als escriptors que ens permeten traslladar-nos a altres vides.

 

- No hay poeta solitario

L’artista necessita moments de replegament per crear, però sobretot, el que busca és expressar-se. Això ho reflexa molt bé Jesús Massip en una entrevista que li va fer a Vicente Aleixandre a Géminis. Davant d’aquesta pregunta, Aleixandre contestava “la comunicación supone siempre dos personas: el poeta y el tu al que se dirige”.

 

- La barca...

Portugal, Grècia, Catalunya.... Tres països banyats per aigua. I en part, és aquesta aigua la que ens dóna el folklore. Els pobles mariners tenim molt en comú. El paisatge natural sempre perfila el paisatge humà... 

 

- Mi ciudad està en una esquina del mapa...

Parlo de cantonades geogràfiques i cantonades emocionals. Aquells que estem als racons dels mapes potser ens hem de reivindicar més fort. El vent ens arracona.

 

- Quién mejor que tu?

Sabia que m’ho preguntaries!! Aquesta parla de les veritats absolutes. Encara queden veritats absolutes i persones per les quals val la pena viure. De la valentia de tirar endavant amb la teua vida i els teus sentiments. És un agraïment.

 

Montse acaba la conversa deixant molt clar que una de les coses que més il·lusió li fa del concert és que puguin vindre els seus nebots. “Lúltima vegada que vaig venir a l’auditori, no van poder perquè eren massa petits”. “Jo sóc la tieta artista o la 'tieta cargol' –perquè porto la casa a l’esquena-. “Igual que jo he heredat de Vergés i Massip, m’agradaria deixar als meus nebots la meua llavoreta”. 

 

--

www.montsecastella.com