Montse íntima

Sentint-la cantar em preguntava què hi havia darrera. Diumenge, són les 12 del migdia. Espero a Montse Castellà a l’Aube de Jesús – un arbre enorme que marca l’entrada a l’urbanització del Canalet -. Als deu minuts apareix. Somrient i al volant d’una la furgoneta verda. Li escau. Després m’ho confirma ella: “Sóc una mica hippy jo...”.

Resulta que aquesta furgoneta és la seva segona casa quan va d’aquí cap allà a cantar... Saragossa, Madrid, Cadis... I no et fa pal recórrer tants quilòmetres sola?. "No...." Aquests moments de soletat, Montse els aprofita per deixar volar la imaginació. I d’aquí surten temes, frases, paraules que seran matèria primera.

 “Molts cops necessito estar sola, apartada del soroll, de la civilització  per escoltar el que passa al meu voltant". De petita, ja  li agradava observar i crear a partir del que veia. “Molts cops, a l’hora del pati, em posava a un raconet a escriure”. Pimer requisit. A més li agradava molt la música i cantar. "Utilitzava el raspall del cabell per cantar i tocava la guitarra amb la raqueta de tenis." Me la imagino amb la mateixa cara d'entusiasme. Que no ha perdut.
 
Passats els anys, prepara el seu tercer disc, que s’estrenarà a l’abril. Quan comença el procés de creació? “No hi ha un dia concret, s’ha d’estar atent sempre”. De fet, ha fet coses inimaginables per no deixar escapar una idea que ha aflorat en un moment inesperat. “Dormo amb la gravadora baix del coixí”, diu, “Quan me’n vaig al llit, el cervell està molt actiu”. Això és part de la seva quotidianeïtat, però n’ha fet de tots colors. “He arribat a anar a una cabina, trucar-me a mi mateixa i deixar les idees al contestador” Sí, estrany. Però la inspiració no es pot deixar escapar. “Que la inspiración te coja trabajando” diu, citant a Picasso.
 
Montse fa relativament poc que viu de la música. Abans ho compaginava amb el periodisme. “En part, em donava el mateix que la música: apendre alguna cosa nova cada dia”. Té raó.
 
Es defineix com a cantautora. “La meva feina no és solament cantar, és expressar, reivindicar, posar un trosset de mi en cada tema”. “Vull cançons que les hagi de presentar”. Això significa que cada tema que Montse interpreta davant del públic és una historia que ella ha viscut, d’alguna manera. Són històries personals. Seves o, en algun cas, escrites per algú per a ella. “Quan estava a Madrid em van fer una entrevista a Radio 3 i un noi de Mallorca que m’escoltava en aquell moment em va enviar un escrit seu” Al llegir-lo, de seguida li vaig posar música. I un día el vaig trucar amb el mòbil mentre el cantava en directe. Aquests moments deuen ser únics, dic. "Si", contesta.
 
En directe és una experiència intensa. “Vull que cada persona que escolta les meves cançons se les faci seves”. No són històries tancades. "Com la vida mateixa". Només necessites que algú obri la porta a l’emoció. Montse, amb la veu i la guitarra, pot aconseguir-ho.