Sofia Morales: “Sense nostàlgia, no hi ha il·lusió”

Sofia Morales i Enric Panisello no es pensaven que el que havia de ser una experiència d’una sola nit a dalt dels escenaris s’acabaria convertint en un projecte com Riu en so, un grup que poc a poc ha anat incorporant musics - Sergi Masip (dolçaina, viola de roda, sac de gemecs i castanyoles), Albert Curto (flauta travessera), Pau Casanova (baix) i Enric Ferré (percussió) –  i que ha culminat amb el disc Tot això eren horts. Un disc que alterna la música d’arrel amb les influències pop i que ara ha desembocat en la primera producció audiovisual del conjunt: el videoclip Ai, Pageseta, rodat en un sol cap de setmana al Delta de l’Ebre pel realitzador deltebrenc Albert Vidal.

 

- L'amor a la terra és un dels eixos de la vostra música. És un sentiment fort que us inspira?

És el principal. Mon pare pagès em va ensenyar, des de menuda, a estimar la terra i crec que això surt en tots los moments de la vida. I a l'hora de fer música, també.

 

- Els vostres temes tenen parts iguals de nostàlgia i d'il·lusió. Quin dels dos sentiments guanya?

Difícil pregunta. Sense nostàlgia no hi ha il·lusió. Però si he de triar, et diria que apostem per la il·lusió i l'esperança. Apostem per un futur digne i sempre pensem en positiu. O almenys és el que intentem transmetre en les cançons que fem.

 

- Heu presentat el primer videoclip, on es mostra com uns turistes descobreixen la nostra terra. Com creus que ens veuen des de fora?

Ens veuen un pèl exòtics i els costa entendre que puguéssem viure sense tantes  "comoditats"…Vull dir que els xoca el fet que anem molt a peu per tot, o en bici,  ens coneixem tots, ens donem coses de l'hort d'uns als altres, prenem la fresca... La sensació que tinc és que, en part, ens envegen per la nostra qualitat de vida.

 

- Ai, Pageseta... Qui és la vostra musa? La pageseta és la musa d'algú?

Li hauries de preguntar a Enric que és qui va fer la cançó.

 

- Tot això eren horts, mítica frase popular. Com se us va ocórrer?

Com dius, és una expressió que hem sentit dir molt als nostres familiars més grans. Quan la sents, et fa pensar en tot el que significa i, en part, és el reflex del que natros volem fer pensar a la gent. Estem destruint horts i natura a canvi de ciment i diners. És per pensar-ho.

 

- Com definirieu el vostre estil i com creieu que està evolucionant?

Música d'arrel, d'aquí, en un  component pop. L'evolució del grup no sé encara cap on tirarà. Jo vinc del món tradicional i Enric més del pop. Voldríem mantenir una mica els dos estils i de moment és el que hem fet en el treball Tot això eren horts.

 

- Quin és el teu repte musical personal?

Ser una bona cantadora i que la gent conegue el que faig i el que m'agrada. A mi em fa molt feliç i, si a més a més, també puc fer feliç a la gent, molt millor.

 

- Creus que la música tradicional ha resorgit? Pot fer-se un lloc en els circuits musicals urbans?

Crec que la música tradicional fa una funció social i així ha de continuar, al carrer. Un cop pugem a l'escenari parlem d'espectacle, així sí que té cabuda en el circuit urbà, però perd una mica els seus orígens.