Ubaldo: "Crec que bec més de la melancolia que de sentiments clarament obscurs"

Actua el proper 11 de març a Lo Pati d'Amposta i el 16 de març a la Sala Taro de Barcelona

Surtdecasa

09/03/2023

Música

Andreu G. Serra (Amposta, 1991), conegut com Ubaldo, és un artista multidisciplinari que tot i les arrels ebrenques, ha viscut a Barcelona, Lisboa i Bèlgica, des d'on ha treballat amb sons experimentals durant els últims 10 anys. Aquest artista hiperactiu per naturalesa ha explorat un ampli univers musical des d'incomptables prismes, que va de les influències de la no-wave -el punk rock dels anys vuitanta-, a la música electrònica, fins al jazz lliure. Aquest dissabte 11 de març a les 19h, Andreu Serra torna a Lo Pati - Centre d'Art de les Terres de l'Ebre i el dia 16 a Barcelona a la Sala Taro per a presentar 'la nit és fosca, però estic bé', el seu cinquè disc editat pel segell americà Primordial Void. Es tracta d'un àlbum conceptual que parla de la nit i de com la foscor canvia la percepció de l'entorn. El treball es va començar a gestar durant la pandèmia i està dividit en quatre actes en les quals predominen les guitarres, amb gravacions de camp, collages minimalistes i veus que creen paisatges melancòlics i meditatius. El motor de la seva creació persegueix metes molt altes: capturar instants, atrapar fragments de vida tant exterior com interior i connectar l’esperit mundà amb la transcendència. Hi ha col·laborat el músic i compositor Suso Saiz. Andreu G. Serra comparteix el seu alter ego musical Ubaldo amb projectes d'improvisació lliure com Or Sobre Blau o el trio que forma amb els trompetistes Mark Cunningham i Pablo Volt. Els darrers anys ha actuat a Ginebra, Manchester, Colònia, Lisboa, Bristol, Tolosa, Madrid, Amsterdam, Ciutat de Mèxic, Los Angeles, Bilbao, Porto, Glasgow, Berlín, Anvers, Rotterdam, Londres i París. A casa nostra ha passat per festivals com el Primavera Sound i el Sonar, per la Sala Apolo, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l'Ars Santa Mònica.

És com anar a la vora d'un riu a mitjanit i restar a l'espera de l'espectacle que et pot oferir la natura

- La nit és fosca però estic bé. Un títol que parla de foscor però també d'esperança?
Aparentment, pot parèixer un títol fosc, però és tot el contrari. La frase sorgeix d'un fragment de la lletra de la segona part del disc i crec que funciona bé per a captar l'essència del conjunt. A vegades, a la gent la meua música li pot transmetre alguna cosa fosca, però crec que bec més de la melancolia i la tristesa que no de sentiments clarament obscurs. Com deia la meua companya de pis a Bèlgica: "your music sounds joyfully melancholic".

- Perquè està dividit en quatre actes? Què vol representar aquesta organització musical?
La base del disc, va partir d'una improvisació de 50 minuts amb la guitarra elèctrica i pedals, a partir d'aquí vaig veure que es podia dividir en quatre fragments temporals, encara que estan fortament units durant tota la peça. Al final tot és una mateixa unitat i un mateix viatge que invita a la introspecció. Dividir-ho també és una forma de poder donar-li més joc a l'hora de posar títols a les pistes i complementar més tot el concepte que intento mostrar.

- Què representa per tu ser editat pel prestigiós segell Primordial Void?
Ser edtat per un segell de fora sempre crea noves sinergies, i penso que Primordial Void té moltes coses que respecto. Marcel edita sense prejudicis però amb una visió molt clara, creant així un catàleg eclèctic de gent bastant jove amb nous punts de vista. Avui en dia estem a un clic de distància i això dona peu a què puguin passar coses com aquesta, connexions com la d'Amposta (Catalunya) amb Athens (EUA) fan bastanta gràcia. He de dir que la cultura americana i, concretament la musical, ha tingut i té un fort impacte en mi, així que d'alguna manera poder traure el disc allà, tanca un cercle.

- Com ha estat treballar amb Suso Sáiz? Què n'has après?
Tot el procés s'ha portat a terme via telemàtica i telefònica, tot i així ha estat fluït i enriquidor. Poder comptar amb la presència de Suso és tot un plaer, sentir-lo parlar o escoltar la seua música sempre t'aporta alguna cosa bona, és una persona que transmet molta pau i dona bons consells. Crec que on he après més d'ell ha estat veient com toca en directe, la seua tranquil·litat i precisió a l'hora de manipular les eines i la guitarra, crec m'ha pogut influenciar molt a l'hora de portar aquest disc al directe.

- Com descriuries la sonoritat o els sons que has intentat recollir en el disc?
És com anar a la vora d'un riu a mitjanit i restar a l'espera de l'espectacle que et pot oferir la natura. Petits actes que es mouen imperceptibles a la mirada amb presses a la que estem acostumats. Pel que fa al so, molta gent diu que li recorda al post rock de Godspeed You! Black Emperor, tot i que m'agradaria citar a compositores com Kali Malone, Ellen Fullman, Jim O'Rourke o Stuart Dempster, ja que crec que té un fort component repetitiu que beu del drone.