Xavi Carbonell: “La música indie, més que depressiva, és intensa”

Xavi Carbonell és el guitarrista de la banda tarragonina Febrero. Juntament amb Adrián Salvador, Diego García i Xavi Escolar han passejat el seu directe elèctric i intens per festivals com Contempopranea, Tremend Pop, Cambrirock, In-somni o Palmfest. Estan preparant el seu segon disc Altos Vuelos, que sortirà al mercat (com no) al febrer. Amb aquest últim treball volen instal·larse definitivament a l’olimp dels grans de l'indie amb grups com Love of Lesbian, Lori Meyers, Dorian o Vetusta Morla. De moment, compten amb tot el talent i la millor acollida de la crítica. El proper dia 10 de desembre els tindrem en directe al recinte firal de Remolins a Tortosa, al concert en motiu de La Marató de Tv3, acompanyant al grup Medina Azahara. 

 

- Què vol dir ser indie?

Ser independent. Nosaltres estem "solos ante el peligro"…Tal i com està el mundillo, molta gent s’ha de buscar la vida… Nosaltres hem autoeditat i autoproduït els nostres temes. Després va ser Starsky Records, una discogràfica de Madrid, qui després d’escoltar-nos va treure el nostre primer disc al mercat.

 

- Em referia a la cultura indie… Sembla que ser indie cada cop és més 'mainstream'. Ser indie ven…

Sí, tens raó. Les coses que es posen de moda s’acaben popularitzant. Llavors és quan les minories tenen necessitat de buscar altres estils. Però si l’indie està de moda, per nosaltres millor! Si no ho estés, nosaltres seguiríem fent el mateix.

 

- Quina música haguéssis fet si haguéssis viscut en una altra època?

Jo crec que haguéssem tirat cap a la psicodèlia. I crec que molts membres del grup estarien d’acord amb mi.

 

- Febrer és un mes especial?

És un mes molt humà, imperfecte, particular. Un mes que no s’ha decidit ben bé quina és la seva durada. És un mes graciós.

 

- L’altre dia em comentava una amiga, que la música indie és música per gent deprimida…

Home, és cert que les bases de l'indie estatal, amb referents com Los Planetas, tenien molt de nostàlgic i melancòlic. Les bandes actuals són bandes marcades per aquell estil. Però més que música depressiva, jo parlaria de música intensa.

 

- Vosaltres us considereu intensos?

A la gent li agrada trobar sentiment en les cançons i moltes vegades te n’has d’anar a l’extrem. A les lletres de Febrero potser trobes una cançó depriment i altres plenes de llum i felicitat. Això sí, ens agrada jugar amb els contrastos. Posar ritmes forts a lletres plàcides i vicerversa.

 

- Amb quin tema de Febrero et quedaries…

Aquesta és una pregunta impossible. Però t’ho diré. Em quedaria amb una que formava part d’un EP que es va esgotar. Ara només la podràs escoltar al nostre website (www.somosfebrero.com) S’anomena Cancion triste.

 

- Què ens pots avançar del vostre segon disc Altos vuelos, que es presentarà al febrer?

Tindrà deu temes i l’estil serà entre el rock i la psicodèlia. S’identifica que és Febrero, però les cançons han evolucionat molt.

 

- Com veus el panorama musical indie a Catalunya?

Tot i que sembla que hi ha un auge de la música indie, en realitat la música en català continua tenint molt de protagonisme…Però no ens podem queixar.

 

- Quins són els vostres referents?

La veritat és que molts. Escoltem moltíssima música. No sé si en té la culpa la descàrrega gratuïta a través d’Spotify. Et diria grups com Love of lesbian, Standstill, Mishima, Facto de la fe….