Paula Pairó
,
23/01/2018
Activa't

Héctor Carrillo: "Els joves no saben tot el que poden arribar a fer des de la política"

El rosinc ha estat 8è a la llista de Catalunya en Comú per Girona

Foto: 

CEDIDA
L'Héctor va votar al referéndum d'independència del passat 1-O.
Amb només 24 anys, l'Héctor ha estat implicat en diverses associacions de Roses, en una llista per les eleccions municipals del 2015 i, últimament, també ha estat el 8è membre de la candidatura de Catalunya en Comú Podem pel 21-D a Girona. Per si no n'hi hagués prou, combina la seva gran passió amb els estudis: cursa el doble grau de Ciències Polítiques i Dret a la Universitat de Girona. Idees clares i molta honestedat: l'Héctor no es talla en confessar que les seves conviccions el van portar a votar el 21-D una candidatura d'esquerres i independentista tot i formar part de la llista dels comuns. Té clar que l'experiència que ha aconseguit amb tan poca edat l'ha portat a entendre que els joves poden fer molt més per la política i que la política brinda moltes possibilitats també als joves.

- Com a jove a qui li agrada i s'implica en política segur que algun familiar o polític t'ha fet el típic comentari alertant-te que no et posis en política, com si això fos una acció dolenta...
La meva mare va ser la primera que em va dir "Hostia, ten cuidado". Jo però li vaig dir que seguiria implicant-me perquè m'agradava i sobretot perquè m'agradava implicar-me amb el meu poble, Roses.

- Tots hem sentit alguna vegada el tòpic de què als joves no els interessa la política. Creus que és així?
Crec que el procés independentista ha ajudat que els joves els hi interessi més la política. Ja no només els joves sinó la societat en general s'ha començat a preocupar per la política, pel que està passant i el que passarà. Així i tot, crec que els joves en general no són gaire propers a la política.

- Segons dades de 2017 del baròmetre de ProyectoScopio, només el 3,8% dels joves veuen útil pertànyer o col·laborar en un partit polític. Què en penses i per què creus que passa això?
En termes generals la societat en general s'afilia menys als partits polítics. La gent cada vegada és més passiva amb la política: dipositar el vot i fer tertúlies però poc més. Hi ha gent en política municipal que t'animen i et diuen que les coses han de canviar però quan els demanes la seva implicació es tiren enrere. Si ens queixem però no ens hi impliquem no canviarà res.

- Com són els teus inicis en el món de la política?
Quan tenia 15 anys vaig entrar a la Xarxa de Convivència, una associació de Roses, on vaig ser-ne el secretari. Allà em vaig començar a relacionar amb tots els temes burocràtics, amb l'Ajuntament i amb la Generalitat. Durant les reunions de l'associació es parlaven de temes de política municipal i va ser allà on "se me despertó el gusanillo". Vaig veure que aquest món tenia alguna cosa que em cridava l'atenció.

- També vas formar part d'una formació política per les eleccions municipals del maig del 2015, no?
Vaig estar en una formació municipalista que es deia Rosincs, com a independent. Em va agradar l'experiència tot i que van acabar sorgint mals rotllos interns i no ens vam acabar presentant.

- I després de la decepció amb la candidatura municipal què?
M'havia quedat amb les ganes i això em va ajudar a entendre que es poden fer coses pel teu poble. Crec que això és l'error dels joves, que no saben tot el que poden arribar a fer tant des de la política com des del món associatiu. Així doncs a partir d'aquell moment vaig animar-me a crear una associació per recollir propostes dels ciutadans i vam aconseguir tenir diverses reunions amb l'equip de govern del poble.

- Aquest últim any se t'ha vist formant part de la llista de Catalunya en Comú Podem pel 21-D. Com vas arribar-hi?
Vaig començar a implicar-me anant a les reunions territorials i quan el 8 d'abril de l'any passat vam fer l'assemblea fundacional vaig anar-hi. Em vaig inscriure per tenir veu i vot i de seguida van arribar les eleccions. Per formar part de la llista cada partit polític dins de Catalunya en Comú Podem proposava una sèrie de noms amb gent que volgués formar-ne part. Vaig estar d'acord en anar a la llista, sabia que a Girona teníem possibilitats de treure un diputat. Així i tot, he de reconèixer que no sabia que aniria tan amunt a la llista, quan vaig anar a l'assemblea que tocava aprovar-les vaig veure que anava 8è i em vaig sorprendre, però m'ho vaig agafar amb il·lusió i amb ganes d'aprendre i saber com funcionava una campanya electoral per dins.

- A les eleccions vas acabar, com tu mateix has confessat a través del Facebook, votant a un partit independentista i d'esquerres i no pas al partit del qual tu formaves part. Què va passar?
Amb el tema nacional vam punxar. Això de ni DUI ni 155 està molt bé perquè està clar que ni una cosa ni l'altra no han funcionat però calia proposar alguna cosa. Un referèndum pactat? Amb qui? Jo tenia la responsabilitat afegida d'estar a una llista i de defensar una cosa que potser no hi estava del tot d'acord. He de dir que sóc Comú i em sento Comú, crec amb les seves polítiques encara que amb el tema nacional tingués discrepàncies.

- I no vas intentar canviar-ho?
Em vaig discutir amb diversa gent del partit, amb alguns que porten a la política tota la vida i no entenen que estan a una formació nova. Penso que la gent que va anar a votar l'1-O, la gent que va anar a tallar carreteres i la gent que s'ha concentrat en els últims mesos, també són gent "Comuna". Jo els hi deia que no estàvem a l'altura, vam arribar a un punt que no ens permetien ni el debat. Mai no vaig entendre el perquè, ja que se suposava que estava en una formació que es declarava "radicalment democràtica".

- Aleshores vas optar per apartar-te'n i vas acabar no votant a Catalunya en Comú Podem...
Sí. Realment jo estava en la línia de l'Albano Dante Fachin. Crec que tot i no ser independentistes aquesta era una oportunitat per votar un partit independentista, ja que aquest era un vot per canviar el país, per canviar la manera de fer. Crec que no hem sabut interpretar el mapa polític, perquè aquestes eleccions s'havien de llegir en clau independència o unionisme. A més a més, jo sóc dels que penso que si una llei és injusta, s'ha de desobeir, si no molts dels drets que tenim avui en dia no els tindríem. Si hi ha dos milions de persones a Catalunya que no accepten una llei, potser hauríem de fer alguna cosa.

- En termes generals, pel fet de tenir 24 anys t'han deixat de prendre en serio en algunes ocasions?
Constantment. Quan et veuen tan jove no et prenen seriosament. Tot i així vull recordar a tall d'exemple que ara fa uns dies es va escollir el President del Parlament de Catalunya i és curiós però en Roger Torrent és el President més jove que s'ha escollit mai. Quan vaig iniciar-me en l'associació, amb només 15 anys, vaig tenir la idea de fer un campionat de ball a Roses, en el que vaig aconseguir reunir 2.000 persones. Llavors em vaig sentir molt orgullós, també per aconseguir callar boques de tota la gent que pensaven "donde va el niño ese". Em va costar que la gent em reconegués el mèrit, era un nen però era capaç de fer coses grans.

- Creus que les xarxes socials han ajudat a impulsar la veu d'aquests joves que com tu s'inicien en la política?
Si però en general, és a dir, no només als joves. En aquest sentit crec que les xarxes socials ens han ajudat a arribar a més gent però està clar que si el que dius és una bestiesa la gent et deixa de seguir. A les xarxes has de demostrar que ets capaç i que tens ganes de canviar les coses i ajudar.

- Les pròximes municipals són relativament a prop. Hi ha possibilitats de veure't en alguna llista o en algun merder?
Embolicat en merders estaré sempre, no hi ha dubte. Però en una llista electoral... no vull dir totalment que no però el més possible és que no, bàsicament perquè estic fent un doble grau i entrar en política seria un caos i la carrera se m'allargaria. Però no m'importaria donar suport a una llista.

També et pot interessar