Laia Singla
,
17/01/2018
Activa't

Xavi Pedemonte: "Fer política és participar activament i de manera col·lectiva a la vida del poble"

Conversem amb 'el petit', un jove artista dedicat a la política
Xavi Pedemonte Garcia

Foto: 

Cedida
Xavi Pedemonte Garcia, va néixer a Barcelona fa 36 anys. En fa deu que viu al Pallars Sobirà. És llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona, però es dedica a la pintura mural. D'ençà que va arribar al Pallars treballa a l'Estació d'esquí de Port Ainé i està d'excedència política del seu càrrec de president del comitè d'empresa de l'estació. Viu al poble d'Arcalís i és tinent d'alcalde del municipi de Soriguera per la CUP, despès de dos anys i mig com a alcalde i fruit d'un pacte de govern amb ERC.
"... que la gent jove s'impliqui en la política és un reflex de què la societat està viva..."

Absolutament compromès amb el que pensa, sorprèn el seu nivell d'autocrítica, que porta a creure en la seva sinceritat quan parla dels aspectes positius de la seva gestió, i també deixa veure les seves ganes de millorar en tot moment en tots els àmbits. Hem volgut parlar amb ell per la seva joventut i també pel seu ofici artístic. De com ha compaginat aquest temps les dues tasques i com la seva forma de fer política ha influït en l'art, i com l'art ha influït en la seva manera de gestionar l'Ajuntament.

- Amb quina definició t'identifiques més: sóc polític o em dedico a la política?
Em dedico a la política, perquè és completament temporal i fruit de les circumstàncies.

- Què és fer política? 
En l'àmbit local, és creure que tens alguna cosa a dir i la capacitat de canviar i millorar les coses de manera real. Fer política és participar activament i de manera col·lectiva a la vida del poble.

- Quina va ser la teva motivació per voler ser alcalde del teu municipi?
De fet no en vaig tenir cap, perquè la nostra inquietud era crear l'Assemblea Popular de Soriguera. Un cop creada l'assemblea, uns sis mesos abans de les municipals vàrem veure que, amb la quantitat de gent que formàvem part de l'assemblea i la força i compromís que hi teníem, ens podíem plantejar presentar-nos a les eleccions per entrar a l'Ajuntament. Algunes creien que se sentirien més còmodes des de l'oposició, però hi havia un altre corrent intern que ens sentíem preparades per entrar a l'Ajuntament. Finalment, es va apostar per aquesta darrera fórmula. En el si de l'assemblea vaig ser proposat per encapçalar la llista i vaig assumir el compromís. Tot va fluir d'una manera molt natural, i així em vaig comprometre jo.

- Trobes que l'acció política des dels càrrecs públics en el nostre sistema democràtic té límits a l'hora de transformar la societat?
Si que en te, sobretot ho és l'economia. La gran llosa per arribar a aquesta transformació és el capital. No obstant te escletxes i espai on pots fer coses i emprendre iniciatives que no valen diners. Per exemple, varem recuperar la figura del Consell del Poble per empoderar veïns i veïnes i promoure la participació en l'acció de govern. En aquest sentit, per mi, la política és com una moneda de dues cares.

- Què li diries a qui creu que l'administració pública la fa millor algú amb experiència i de mitjana edat?
Que miri el seu voltant, que es fixi en llocs com Soriguera, i vegi que és possible. A final que la gent jove s'impliqui en la política és un reflex de què la societat està viva, que hi ha relleu, que hi ha voluntats de canvi, progrés i idees noves.

- Quins esquemes creus que s'han de trencar en l'àmbit de la política tradicional?
S'ha de trencar amb els personalismes, i donar-los la volta per facilitar que l'acció política vingui des de baix i de manera transversal. També hem de qüestionar com s'exerceixen els lideratges, ja que han de servir per canalitzar la intel·ligència col·lectiva i sempre a favor de l'empoderament popular.

- Parla'ns del teu punt de vista sobre el concepte municipalisme.
El municipalisme és un concepte que assumim. Fa referència a la manera d'implicar-se a escala local en el dia a dia dels pobles i que a nivell micro tenim molt a dir i podem fer coses. Municipalisme és creure en els teus veïns, en el col·lectiu i mirar de millorar-lo.

- Has estat alcalde de Soriguera dos anys i mig. Administrar un ajuntament, t'ha fet canviar punts de vista sobre l'administració?
Sí, forces. Fins que no ets a dins no t'adones de com funciona. Hi ha lleis, mecanismes, i conèixer-ho a fons et fa canviar la imatge que en tenies. Cauen alguns mites, però en contrapartida aprens moltíssim.

- Com a alcalde, com és la teva relació amb els veïns i veïnes del municipi?
Em paren pel carrer i la gent, que sap on trobar-me, m'expliquen, em comenten coses i em transmeten les seves opinions. Això forma part del dia a dia. Al principi aquest fet m'atabalava, però nosaltres som la gent, no les elits i en aquest punt fem visible el nostre funcionament assembleari. He treballat molt conscientment sobre la meva actitud amb el veïnatge i ara ho porto amb molta més naturalitat.

- Creus que qui no et va votar, et votaria ara?
Potser sí. Potser hi havia por i desconeixement, però amb el dia a dia i la normalitat ens hem guanyat la confiança de qui no ens en va fer. Però també penso que és possible que hi hagi algú no ens tornaria a votar. També tenim gent crítica internament, cosa que és bona, perquè vol dir que comencem una trajectòria, que el camí és viu i que creiem que hi ha molta feina per fer encara.

- Ser una persona creativa i amb esperit artístic, t'ha ajudat en la teva tasca com d'alcalde?
D'alguna manera si, perquè al final la creativitat és posar-hi cap, cor i sobretot deixar fluir les idees. Permetre que apareguin alternatives. Això ajuda a tenir una tasca oberta, amb la ment desperta i més enllà dels prejudicis. Per mi un dels valors associats a la creativitat és l'empatia. Com a artista, interpretes un paisatge, un entorn, uns colors i aprens a generar aquesta empatia abstracta. Resulta una emoció molt important de cara a relacionar-te i ajudar als teus veïns. Com a contrapartida, els artistes potser som massa somiadors.

- Què et consideres més ara mateix, polític o artista?
Artista sempre, sense dubte. Ser polític és circumstancial.

- Com es combinen aquests dos rols al teu dia a dia?
Amb naturalitat. El fet artístic el porto cada dia, sóc jo. Pinto cada tarda. El rol d'alcalde és amb el que em vesteixo dins de l'horari de la meva tasca política. Una cosa és assumida i l'altra és el que sóc. Al principi em va costar de compaginar, però en vaig aprendre.

- L'entorn on viu un artista influeix en la seva obra. Creus que la teva experiència a l'Ajuntament ha influït en la teva?
Absolutament. Jo sempre ha estat molt polititzat, però el meu art no ho estava. Abans era més naïf i bucòlic, però des de fa tres anys s'ha polititzat. He fet obres sobre refugiats, sobre l'1 d'octubre i també una sèrie sobre les agressions del Black Lives Mothers, un moviment de defensa dels drets civils de la comunitat negra aparegut després de diversos fets d'extrema violència i racisme a Chicago i Tennessee.

- I la teva faceta artística ha deixat empremta en la vida política de Soriguera?
Quan fas coses sempre deixes empremta i aquesta especialment crec que és la meva aportació personal. Sento que és el meu camp. Una de les iniciatives que hem portat a terme en dues edicions són els actes del dia de la dona treballadora en què artistes del municipi aportaven literatura i pintura amb temàtica de dones. Una altra iniciativa que hem portat a terme és el mural de Baro sobre la violència de gènere. Tot això ha servit per posar-nos en comú i trobar-nos un seguit d'artistes del municipi i ens ha fet veure que hi ha una comunitat artística molt important a Soriguera. En una població de 400 persones n'hi havia 20 que treballaven en l'àmbit artístic i que era un valor del municipi que s'havia de potenciar, fet que ens ha dut a proposar-nos fer una fira d'artistes locals pel mes d'agost a Vilamur.

- El grafiti va néixer en l'àmbit urbà. Com es trasllada aquesta disciplina al món rural?
Vaig començar a pintar grafiti amb 15 anys i als 25 vaig venir al Pallars. Per adaptar la meva feina aquí vaig començar a fer el que s'anomena 'grafiti rural'. No tindria cap sentit fer murals de temàtica urbana, per tant el que fem és pintar sobre superfícies noves que desentonen en l'entorn de les cases de pedra del poble. Fem actuacions com reproduir murs de pedra o donem continuïtat a un paisatge en un mur de ciment. D'aquesta manera integrem l'entorn. En altres ocasions pintem fauna en aquestes superfícies i així també es fa divulgació dels valors naturals pirinencs. Aquest ha estat la interpretació, que el grafiti ajudi a integrar l'obra a allà on ha estat pintada. L'idea està dirigida i l'art hi és des del moment que crees una idea que t'han demanat quan es tracta d'un encàrrec. Potser és un art més decoratiu. També treballo en altres superfícies, combinant una tècnica mixta entre l'esprai i la pintura a l'oli. En aquests casos el plantejament de l'obra és diferent, ja que no és un encàrrec i creo sense condicionants. Pinto i cerco un impacte i un moviment d'idees.

- Fas activisme quan pintes?
Sí, molt, perquè m'expresso en plenitud.

Més informació: 

També et pot interessar