La Inquietud: “Hem volgut crear el nostre estil, el nostre caràcter”

Diu un proverbi àrab que és millor “obrir una llum, que maleir la obscuritat”. Un aforisme que bé ho val per entendre els motius pels quals, tot sovint, les persones decidim agafar les regnes del nostre destí i donar forma a aquella idea que ens volta pel cap, que ens crema per dins i necessitem alliberar. I només cal pitjar l’interruptor. Potser perquè el món de la comunicació s’ha enfosquit especialment els darrers anys, 14 alumnes de segon de grau de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona han decidit fundar La Inquietud, una revista digital de cultura que també respon –la seva capçalera ho diu tot– a una necessitat generacional. L’AidaVilar i la Mireia Reynal, són les dues noies empordaneses que formen part del projecte. A Surtdecasa Empordà hem xerrar una estona amb elles i amb en Nico González, un altre component de l'equip.

• Com neix ‘La Inquietud’?
Aquest darrer estiu un company de classe va tenir la idea d’iniciar aquest projecte i ho va comentar a uns quants alumnes més. A partir d’aquí, el grup de redactors de La Inquietud va anar creixent a base d’explicar el projecte a diversa gent de la nostra classe fins que vam aconseguir ser un grup cohesionat de 14 redactors, tot i que tenim les portes obertes a futures participacions esporàdiques per part d’altres membres de la nostra facultat.

• És també un altaveu generacional?
James Carey, teòric de la comunicació, diu que cada generació crea el seu propi periodisme. Tanmateix, hem d’anar amb compte a l’hora d’invocar aquest suposat dret segons el qual cada generació s’adapta a les condicions del context per crear, en la forma, un nou periodisme. S’ha d’anar en compte perquè no es pot crear res de nou sense tenir una base. Nosaltres, joves, plenament conscients de quins són els fonaments d’aquesta professió hem volgut crear el nostre estil, el nostre caràcter. Un estil que difícilment pugui esdevenir un referent o, com dius, un altaveu generacional, bàsicament perquè avui dia tothom gaudeix de la possibilitat de, tal i com hem fet nosaltres, crear petits portals periodístics digitals que no responen a un cànon, sinó que responen a una democratització de la llibertat tant d’expressió com d’idees.

• Imagino que des de la Universitat el final de la carrera s’observa com un mena de precipici laboral. Aquest projecte respon, també, a la necessitat de plantejar un projecte de futur alternatiu al mercat laboral?
De moment no ens ho hem plantejat. Sabem que el món del Periodisme està travessant uns moments molt complicats però som optimistes i pensem que aquesta situació pot millorar amb veus joves i fortes com les nostres. De moment, però, La Inquietud és un projecte que respon les nostres Inquietuds personals i que també vol respondre la de tots els lectors que s’hi interessin.

• En principi ‘La Inquietud’ tindrà un format digital. El paper ja no surt rendible?
A nosaltres no ens surt rendible aquest tipus de format. Ens agradaria poder disposar d’exemplars impresos de la nostra revista però això suposaria invertir un pressupost del qual no disposem. De totes maneres, encara que no estem d’acord amb la profecia cada cop més extesa que diu que el paper morirà, compartim la opinió que el format digital és una plataforma que arriba a molta gent ja que actualment pràcticament tothom està a l’abast de les noves tecnologies.

 

• Quin paper jugarà les xarxes socials en aquest projecte?
Les xarxes socials juguen un paper clau en el nostre projecte ja que és el nostre modus operandi. A través de la nostra pàgina de Facebook promocionem la nostra iniciativa cultural fent posts amb contingut relacionat amb la revista per tal de que la gent que ens segueix pugui estar informada de totes les novetats que ens ocupen.

• Sou 14 redactors, tots del grau de Comunicació Cultural de la Udg. Com ho feu per organitzar-vos?
Tots els redactors ens reunim al bar de la nostra facultat cada Dijous per parlar de tot allò relacionat amb la revista: Creem una acta i després la passem a tots aquells del nostra grup que no hagin pogut assistir a la reunió.

• De què ens parlareu a la revista? Quins gèneres tocareu?
El darrer número de la nostra revista va sortir el dia 20 de desembre i el format que presenta serà el que, en principi, ens agradaria mantenir. Tenim vuit seccions i són les següents: Literatura, Arts Escèniques, Arts Plàstiques, Música, Cinema, Sèries, Periodisme i una última de Punt Divers.

• Un racó preferit de l’Empordà?
Tots els pobles petits amb encant.