,
27/05/2019
Crítica cultural
Slide guitar, Joana Serrat i guitarra elèctrica.
Foto:
Casino Peralada

Foggy-folk osonenc a Peralada

Foggy-Folk és com categoritzaven les cançons de Joana Serrat a la sala Dan’s Silverleaf de Denton, Texas. Acompanyada dels The Great Canyoners, aquestes cançons emboirades per les terres osonenques i que tantes alegries donen entrant per les nostres orelles, ressonaven sota el castell de Peralada el passat divendres. El penúltim concert dels Concerts de Prop va demostrar perquè una artista que ens passa relativament desaparcebuda aquí es fa un fart de voltar per Quebec, Estats Units, Portugal, Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica, França, Sud-Àfrica i tota Catalunya.

Dear Great Canyon, un disc que fins i tot ha sonat en una sèrie australiana, va ser produït pel mític senyor que va produir Funeral d’Arcade Fire (Howard Bilerman). A Peralada va sonar un disc que ha girat molt, Dripping Springs, i la companyia de 5 guitarres destacades pel so d’aquella slide tan sentida en el folk estatunidenc. La musica folk/americana no és massa habitual a casa nostra i justifica una mica la relativa poca popularitat quan parles d’artistes catalanes. Però la presència la té.

Just abans de sonar Solitary road, na Joana afirmava que els músics pensen en els que estimen que són lluny (a casa) quan són a la carretera i llavors a casa només pensen en tornar a la carretera. Tanmateix també es pensa en una carretera boirosa osonenca quan sona Trapped in the Fog d’aquest darrer disc. Altres perles com Lost Battles o la no tan nova Cloudy Heart van embolcallar la música d’un projecte amb orígens al 2008, després d’una estada a Dublín. Aquí a l’Empordà la mateixa artista reconeix no sovintejar-hi, però escoltant projectes paral·lels com els de sa germana C A R L A.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

20/11/2023
La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual.
05/11/2023
FitzRoy, o anomenada també Chaltén, en els llimbs de Xile i Argentina, representa una muntanya particular de 3.400 metres a la Patagònia i és tot un repte per qualsevol que hi vol fer cordada.
09/10/2023
L’últim espectacle de creació de la trajectòria de Dagoll Dagom, amb una adaptació d’una creació de Santiago Rusiñol, estrenada l’any 1898 i esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.
10/09/2023
Anar a un espectacle d’en Peyu és per anar a riure-se’n de tot. I això, amb tot el que implica. No queda cap sense tallar, per això hi ha la llibertat d’expressió.
15/08/2023
Ahir servidor va poder, finalment, descobrir una de les propostes de la Schubertíada.
07/08/2023
The Telephone, or L’amour à trois (1946) de l’italoamericà Gian Carlo Menotti, és la proposta operística que el Festival Castell de Peralada va triar per un públic més jove en l’edició d’enguany, essent-ne la única si e
01/08/2023
Vint-i-quatre “Violons du Roy”, entre ells Guillaume Dumanoir, formaven l’orquestra de corda que va crear Lluís XIII i el seu successor Lluís XIV la va consolidar.