Filla, el pare Noel sóc jo

31/12/2015
http://urbanshit.de/fra-biancoshock-santa-claus-suicide

Engany: Falta que es comet quan es fa creure a una persona una cosa que en realitat no és veritat.

 

El pare Noel ha baixat per la xemeneia plena de sutge amb el seu vestit vermell i blanc i ha deixat una colla de regals sota l'arbre. Els reis macs d'orient aparcaran els seus camells a l'entrada de la casa o de l'edifici de 10 plantes on vius, endraparan el menjar que els hi deixaràs preparat, i et soltaran una colla de regals. Vam començar a alimentar el tió de nadal el dia 8 de desembre, és per això que el 24 a la nit, després d'inflar-lo a garrotades, va cagar regals per tota la família.

 

 

Com a adults racionals sabem de sobres que el pare Noel no té un pressupost il·limitat. També tenim clar que ni de bon tros té una condició física ni una edat per anar-se passejant per les teulades sota la llum de la lluna. Però per sobre de tot, estem convençudíssims que no pot deixar-se caure xemeneia avall sense trencar-se la columna vertebral en l'aterrament. I és que la majoria de cases d'avui en dia ja no disposen de xemeneia i les que en tenen la tapen, desgraciant així un dels millors creadors d'atmosferes hivernals d'una llar. És per això, que podem afirmar que la seva existència és igual o menys probable que l'empat del diumenge passat a l'assemblea de la cup. Tot i això, perquè seguim enganyant els nostres fills respecta la realitat i els procediments gens ortodoxos i molt sospitosos d'aquest blanc panxut?

 

Es pot alimentar un tall de tronc d'arbre de magdalenes i fruita i a la vegada anomenar-se tió de nadal? Que jo sàpiga un cop talat un arbre la majoria de les seves parts passen a ser anomenades llenya i són cremades per tal d'escalfar les cases. Perquè ens capfiquem en fer creure als nens i nenes que el maleït tronc es passa quasi un mes devorant galetes i pelant taronges per després cagar regals. Uns excrements ben diferents als aliments anteriorment ingerits. És així com volem guanyar la confiança dels nostres fills i filles? Explicant-los que hem de donar aliments a un tronc inert, que aquest durant la nit se'ls cruspeix, i que un cop engreixat, hem d'escalfar pals per posteriorment agredir-lo de manera injustificada per tal que defequi regals. I si algun nen o nena associa que és colpejant amb un pal com s'aconsegueixen els regals que un vol? Es farà antidisturbis?

 

De veritat tenim dret a estranyar-nos quan els nostres fills adolescents fan cas omís a les nostres paraules si durant una colla d'anys els hem explicat aventures dels tres macs d'orient? Que si segons el nou testament, guiats per un estel varen portar tres regals al nen Jesús. Or, encens i mirra. I és que algú sap què és la mirra? Algú es creu que seguint un estel s'arribi a algun lloc si ni amb una brúixola som capaços d'orientar-nos. En segon lloc les cartes reials. Per favor. Amb les presses de la societat contemporània no hi ha ésser capaç de llegir i de fer una síntesi dels regals més desitjats per part dels més petits.

Enganyar no és bo, però estem disposats a ser sincers fins al punt de posar en joc la integritat dels nostres fills? Quins poden ser els riscs de ser francs i explicar la realitat del pare Noel, del tió de nadal i dels tres macs de l'orient? Volem crear un infant que es posi davant de tota la classe i s'enfili sobre la cadira. Un noi o noia que a tall de discurs antinadalenc els faci saber a tots i cada un dels seus companys que aquests personatges no existeixen. I que per si no fos poc, anunciï que les aglomeracions produïdes a les botigues durant aquestes dates són causades per munions de pares comprant regals pels seus fills enganyats? Volem anar a buscar el nostre fill a l'escola i adonar-nos que en Pere, el seu company de pupitre, li ha etzibat un cop de puny en resposta als coneixements del nostre fill. Batzac que farà que el nostre fill passi les vacances amb un ull de vellut. Trenquem la màgia del nadal si els diem la veritat? Ben pensat, potser no és necessari fer-los saber la realitat, si al cap i a la fi és una tradició. Però també ho són les corregudes de toros i ens hi oposem.

 

Tant com si els hi dieu als vostres fills i filles que el pare Noel i els reis macs de l'orient existeixen i que el tió no és un inanimat tronc sinó un golafre masoquista ésser viu. Com si preferiu ser sincers i esmicolar part del món fantàstic dels vostres fills explicant-los que tota aquesta colla d'elements són un invent i que són els pares qui compren els regals, el nadal té encant. Dóna vida als carrers de les nostres ciutats, les il·lumina, canvia, tot i que temporalment el rostre de gran part de la població, ens permet fer grans àpats i reunir-nos. És per això que si no anem més enllà amb els motius i tot plegat poden ser un encant de festes. Pel que fa la cadena d'enganys orientada als més petits que es veu multiplicada aquestes dates, l'escriptor Austin Cline es pregunta: No faria més feliços als nostres fills saber que els responsables dels regals són els pares i no un poder sobrenatural. Sigui quin sigui el vostre posicionament BONES FESTES.

 

 

4transferencies@gmail.com

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.