Jump to navigation
Solc sortir de casa vora les 7:25. És així com aconsegueixo arribar a la feina entre les 7:40 i les 7:50. Però ahir a la nit, el grup de música dels meus companys va estrenar una cançó amb el seu respectiu videoclip a les xarxes socials. Aquest enregistrament té una durada de gairebé 4 minuts. Són les 7:23 del matí i jo ho vull escoltar. Si l'escolto, es faran les 7:27 i per tant, ja no podré sortir de casa a l'hora que ho faig de costum. Com a conseqüència, arribaré a la feina més tard de les 7:50. Què prefereixo: Sortir de casa aviat però sense escoltar la cançó, o bé escoltar-la però que això comporti sortir per la porta més tard que de costum? Surto de casa passades les 7:30. Estableixo així el record de tardança. Dos carrers més avall m'aturo. Quant collons tarda un semàfor a posar-se verd?
Parlant de feines recordo una escena que des que la vaig viure us he volgut transferir. Fa cosa d'un any vaig estar treballant en l'hostaleria. Un horari que ens proporcionava un parell d'hores lliures al dia a mi i als meus companys. Dues hores mortes, de 5 a 7. Seguint les preferències de cada persona, uns decidien passar aquells 120 minuts a la platja, en tractar-se d'un lloc proper a la costa, d'altres les gastaven descansant, altres de més sociables fent una visita fugaç a algun amic. La meva sorpresa arribà quan una companya decidí invertir-les rentant el cotxe. Allà em va quedar clar que tot al cap i a la fi és qüestió de preferències.
Preocupat pel temps, per semàfors, per hores, però sobretot per projectes i preferències sento que ha arribat el moment de deixar aquest espai. Vaig publicar el meu primer escrit aquí el dia 4 de setembre del 2014. Ara, en ple estiu del 2016 i després de gairebé dos anys ficat dins aquesta caixeta, he tingut l'oportunitat de participar en altres mitjans de comunicació. Això m'ha permès veure que és el que vull fer. Però el més important de tot, com fer-ho. Segueixo tenint 24 hores al dia com la resta de mortals, però la meva vida ha canviat, i ha arribat el moment d'establir preferències.
Després d'aquest temps, m'agradaria agrair per una banda a l'equip de surt de casa per permetre'm iniciar-me en aquest món en el seu espai. També donar les gràcies a la gent que ha preferit invertir una part de les seves 24 hores diàries llegint-me durant aquests 21 mesos. Desitjo una bona inversió del temps. Ja que, us podeu arribar a imaginar quanta estona ens passem aturats esperant que els semàfors es posin en verd?
Hola em dic Mark O’Neill Compte i estic treballant, criticant, ironitzant, aprenent, explorant tot el que puc allà on puc. El meu objectiu és transferir-vos-en el màxim possible a partir d’aquest espai.
