Jump to navigation
Tots menys en Xavi!
Sí, i n’estem molt contents. “Pa amb oli i sal” és una de les primeres cançons que hem tocat en directe. Quan la vam crear per nosaltres era una cançó més. N’estàvem molt orgullosos, sí, però no creiem que es pogués convertir algun dia en el nostre primer single, i ni molt menys ens imaginàvem, que ens obriria totes les portes que ens ha acabat obrint.
Crec que aquesta cançó és capaç d’evocar sentiments i sensacions diferents i personals en cada persona. Així, cadascú de nosaltres també li dóna un significat particular, ens evoca moments diferents de les nostres vides.
Sí, ens va presentar un amic que tenim en comú a l’any 2003 i vàrem començar a fer experiments musicals. Venim de mons molt diferents: en Xavi feia molts anys que tocava la guitarra, escrivia cançons i actuava en solitari per Barcelona, en canvi jo vinc del món de la música clàssica. Ens va agradar com el so del meu violí encaixava amb els seus temes.
Mai! En aquell moment simplement ens ajuntàvem per passar-ho bé. No hi havia ni intenció de formar un grup ni de gravar un disc. Al 2009 ens va sortir l’oportunitat de fer un concert a Barcelona, on ja va participar l’Oriol (violoncel) i que va funcionar molt bé. Arran d’això al cap d’un temps vam decidir gravar una maqueta, fins que finalment la discogràfica Picap es va interessar per nosaltres i se’ns va unir també en Manel Padrós (bateria) i, més tard, en Manuel Krapovickas (baix). El 2012 ja presentàvem el nostre àlbum “El turista”. Un somni, tot plegat.
Perquè ens sentíem una mica “turistes” quan vam treure el disc. Tots nosaltres érem força nous en el món de la música Pop i com a banda en general. Era com “fer el turista”, és a dir, moure’ns per ambients desconeguts amb un projecte nou, tocar davant grans públics, recórrer el país...
Al principi sincerament no ens vam plantejar crear cap tipus de so o estil propi. De fet, aquest primer disc és un recull de cançons d’estils força diferents: n’hi ha unes amb una mica d’electrònica, d’altres que s’acosten més al Pop o al Folk... Però això no està buscat amb cap intenció, simplement cadascú de nosaltres té el seu passat musical, de manera que els nostres gustos de sonoritats i musicalitats es fusionen.
No és habitual però evidentment no som els únics que ho han fet. Només cal recordar la gran cançó “Eleanor Rigby” dels Beatles... Per a nosaltres aquests instruments de corda tenen un paper molt important, però això és perquè durant tota la vida els hem tocat i els dominem. Si jo ara toqués la gralla i l’Oriol el fagot... probablement utilitzaríem aquests.
Dir una recepta clara és complicat. Crec que és aquesta barreja de tots nosaltres, de cinc persones amb personalitats i passats musicals molt diferents: en Xavi és cantautor, l’Oriol i jo venim d’estudiar i tocar música clàssica, en Manuel ve del Jazz... No crec que existeixi una fórmula que garanteixi el funcionament d’un grup. A vegades simplement es donen certes coincidències i s’arriben a trobar persones que connecten i són capaces de crear quelcom molt especial.
Normalment en Xavi escriu les lletres i composa les cançons amb guitarra i veu. Després cadascú planteja els arranjaments que creu necessaris i no parem fins que no ens convenci a tots. Sol ser un procés llarg però ens il·lusiona moltíssim.
Si sabés la fórmula màgica podria escriure un llibre! Suposo que cal que et toqui la musa aquell dia i sàpigues crear una melodia que després li ressoni a la gent, o que provoqui sensacions especials i arribi a les persones... Evidentment mai és un procés casual, darrera d’una gran cançó hi ha d’haver moltíssimes hores de dedicació. A més, també ajuda tenir uns anys d’experiència en el món de la música per poder interpretar quin tipus de melodies o ritmes poden funcionar... També és molt important que una cançó et convenci primer a tu mateix, només així podrà convèncer també a la resta de persones. La clau és dedicar-s’hi moltes hores i no buscar forçosament un “hit”. És fer el que t’agrada i bolcar-hi la teva ànima, amb tota sinceritat i honestedat.
Ja fa temps que treballem en les cançons. De fet, n’hi ha una que ja toquem als directes: “Previsions d’acostament”. Pel que fa a la resta... ja us ho trobareu! (riu). De moment estem acabant d’optimitzar el CD/DVD d’ “El turista simfònic”, arran del concert que vàrem fer al maig amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell.
Absolutament. És admirable tot el que s’està fent a l’Empordà i tant de bo duri molts anys. En un context de problemes econòmics i socials, la música i la cultura en general és sovint el que dóna sentit a les coses. La cultura és un aliment més, i que hi hagi festivals on això es promogui, i a on participin artistes de tot el món, és primordial i admirable. Estem encantats de poder-ne formar part.
El Top 5 d'en Vassil!
