Carles Sanjosé

Foto: 

Cedida
Carles Sanjosé

Sanjosex: “M’agrada fer cançons complexes, encara que vagin en contra de la comercialitat”

El músic empordanès presenta el seu cinquè disc 'Festival' al Festival Í-taca, el proper 14 de juny a Pals
Arnau Margenet
,
07/06/2014
Música
Aviat farà 10 anys des que Carles Sanjosé (La Bisbal d’Empordà, 1977) es posés a composar sota el sobrenom artístic de Sanjosex. Una dècada fructífera i de recorregut ascendent d’un grup referència a l’Empordà. Entre les seves fites, molts recordareu cançons com ‘Temps o rellotge’ o ‘Fent l’amor’, que posaven la nota musical d’una sèrie catalana d’èxit com va ser ‘Porca Misèria’ (TVC-Arriska Films, 2004-07), o la publicació de cinc treballs que han anat construint un univers sonor molt recognoscible, comandada per la peculiar veu d’en Carles. L’últim d’ells és ‘Festival’ (Bankrobber, 2014), un disc de tonalitats vitals que compta amb la producció d’un emblema de la música catalana com és Quimi Portet. El proper 14 de juny tindreu la oportunitat d’escoltar-lo en directe a Pals, en el marc del Festival Í-taca. Nosaltres hem volgut aprofitar aquesta confluència de fets per xerrar una estona amb ell. El truco al seu mòbil, però la senyal s’entretalla. Li pregunto si té un telèfon fixe per on poder parlar millor. Em diu que és a casa, que no té fixe. Internet? Tampoc. “Vaig al despatx. Truca’m en mitja horeta”. 30 minuts després, el truco.
"A vegades ni el mateix músic té ni idea de si el que fa està bé o no"

• No tens internet ni telèfon a casa?

A casa no. Tinc un despatx, i a casa m’agrada estar molt tranquil. També és per estalviar. Si tingués diners tindria internet a tot arreu, suposo (riu).

  • imatge de control 1per1

 

• Ets un heroi! Bé, som-hi. Aquest cinquè disc es titula ‘Festival’. És una crida a l’optimisme?

És una barreja de coses. Em semblava divertit posar-li aquest nom pel moment que estem vivint, que cada cop és més un festival. A més, el disc és molt eclèctic, cada cançó és diferent a l’altra i no té un so tancat. Hi ha molts discs d’indie que utilitzen els mateixos instruments i fan els mateixos arreglaments, i sona tot molt unitari però massa concret, en canvi aquest disc és molt obert. Respecte l’altre disc d’estudi ‘Enmig d’un camí’ hi ha més comunicació i no sé si és més optimista però sí més vital. Em semblava que posar-li ‘Festival’ era una bona manera d’expressar-ho.

 

• Ja ho dieu al vostre web: ‘Festival’ és un disc “expansiu i sencer, auster i grandiloqüent”. Us heu volgut treure la faixa creativa?

Ja costa prou fer cançons i ja m’imposo prou exigències escrivint-les com per estar obsessionat amb tot. Sobretot si el que vols és transmetre una sensació de vitalitat i expansió, fins i tot de certa frivolitat, com he volgut fer en aquest disc, és necessària aquesta tranquil·litat. Simplement tenim uns instruments, i aquests instruments poden fer el que poden fer, i a partir d’aquí pot sortir qualsevol cosa. En definitiva, aquest és el plantejament del disc.

  • imatge de control 1per1

 

• Sense racionalitzar-ho tant...

Sí, volia que el so anés per aquí. Fins i tot a l’hora de composar hi ha hagut moments on m’he deixat anar. I la veritat és que mai he sigut un tio que digui ni faci coses a la babalà, al contrari, sempre ho he mesurat tot. Però en aquest disc m’he deixat anar.

 

• També expliqueu que heu ordenat les cançons en funció del que us deien amics, família i la pròpia discogràfica, deixant la sentència de si aquesta és una bona o mala decisió a mans dels que l’escoltin.
M’ha passat una cosa molt sorprenent en aquest sentit. Els músics i jo teníem una visió més o menys compartida sobre quines eren les cançons més importants del disc. Però després el vam deixar escoltar a amics i a gent propera, que és molt sa fer-ho, i ostres, la resposta va ser absolutament diferent. Hi havia una distància brutal entre les dues visions. I al final et feies la pregunta: quina cançó m’agrada més? I no ho sabies dir. Les úniques cançons on tothom coincidia varen ser ‘No hi ha mirades’, ‘ Llegeixo’ o ‘M’agraden els colors’. La conclusió és que a vegades ni el mateix músic té ni idea de si el que fa està bé o no.

 

• Sembla que no hi ha cap bola de cristall a l’hora de saber si un disc funcionarà o no i que, efectivament, “això de la música és misteriós”...

És molt misteriós, molt... i a vegades una composició que no tens massa en compte, que la fas ràpid i a tota pressa, es converteix en una cançó fantàstica. És molt complicat; si funciona o no no ho sabràs mai.

 


• Per gustos colors...

També composo cançons que no són molt evidents i a vegades fa que no sigui fàcil entrar-hi. Ho reconec, no ho poso fàcil. I també és veritat –contradient tot el que acabo de dir– que quan una cançó és realment bona en seguida funciona i agrada a tothom.

 


• Per a la producció d’aquest disc heu comptat amb la col·laboració d’un emblema de la nostra música com és Quimi Portet. On hi trobarem la seva mà en aquest disc?

En general la gent m’ha dit que el disc els agrada molt perquè, tot i que la mà d’en Quimi es nota, realment seguia sent Sanjosex. I això diu molt d’ell. Crec que el disc sona molt bé, sobretot els instruments. Pensa que des que en Quimi va decidir muntar el seu estudi a Avinyonet, ja fa bastants anys, ha tingut un repercussió a nivell internacional i Musicland ha acabat convertint-se en un estudi importantíssim. En Quimi és una figura dins el món de la música molt més rellevant del que la gent es pot pensar. I és molt bo. A més, té un caràcter collonut, és una persona generosa i divertida, i tot això ha anat en benefici del disc.

 

• Al track ‘Per ser feliç’ les al·lusions al procés independentista semblen bastant evidents. El posicionament, però, ja no tant... Ve amb càrrega d’ironia?

No, no. És una cançó molt sentida. Aquesta cançó parla sobre què estem disposats a fer per ser feliços, a nivell personal i a nivell col·lectiu. I sí que té una relació amb el moment actual, però no tant per parlar concretament del procés independentista sinó més aviat per reflexionar sobre com reivindiquem la nostra felicitat. El que pretenc dir és que tot aquest procés que estem vivint és genial, però també té els seus perills perquè a la vida és fàcil passar-se de frenada. Per això la cançó comença dient “vull un hort, una casa, vull un llac i vull un camp”, perquè voler un hort i una casa és una cosa bastant natural, però voler un llac i un camp ja no tant. En definitiva, m’agrada jugar a fer cançons complexes i que tinguin moltes lectures, encara que vagi en contra de la comercialitat. No em sento còmode fent una comparsa de les qüestions socials.

 

• Hi haurà (com jo) qui hi hagi vist missatges críptics on no n’hi ha...
Fer cançons sobre qüestions col·lectives és molt emocionant i autèntic, però també molt difícil. Quan pensem en discs importants pensem en els primers discs d’en Bob Dylan, pensem en Manu Chao o Bob Marley, en gent que ha tocat les qüestions socials en les seves cançons. Aquesta música emociona molt, però és molt difícil de fer. És molt fàcil caure en el ridícul. I no fujo tampoc, potser algun dia m’hi posaré, però de moment no m’hi veig amb cor. Tot i que en aquest disc si que hi ha alguna cançó reivindicativa com ‘Tan amables’.

 

 


• Perquè en aquesta vida “vens a ser feliç”: què et fa feliç a tu?

Ostres, doncs aquest disc explica bastant què és el que em fa feliç. Em fa feliç menjar, l’amistat, el sexe, estar tranquil... i també em fa feliç assolir les meves petites ambicions, com a tothom.

 


• Què fa Carles San José quan no fa música? Treballes a l’Ajuntament de La Bisbal, oi?

Sóc arquitecte independent, i em van proposar escriure el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística) juntament amb altres arquitectes, i d’aquí la meva faceta municipal. En el grup dels PSC no m’hi sento especialment còmode en aquest moment, però tampoc té massa importància perquè és una ‘qüestió de poble’. Quan explico aquesta faceta sempre crida l’atenció perquè sembla que vulgui formar part del discurs polític, i no, més aviat sóc discret en aquest sentit. Tinc més dubtes que afirmacions.

 

• Et tindrem el proper 14 de juny a Pals, en el marc del Festival Í-taca. Què et sembla això de vendre ous i pomes per entrades?

Em sembla molt bé. És una manera de reivindicar la injustícia i la mala fe que hi ha en aquesta acció d’apujar l’IVA cultural al 21%. A més, el festival trobo que juga bastant bé en el límit de dir “som un festival i ens hem de guanyar la vida” però alhora “volem que hi hagi un debat sobre això que fem”. Trobo que fan molt bé en ser atrevits.

 

• I pel que fa a festivals empordanesos de cultura, Í-taca també esdevé en l’alternativa davant els grans monstres...

Tens tota la raó. A més, està molt ben plantejat perquè recorre diferents pobles de l’Empordà.

 

• Bé, i ens pots avançar alguna cosa del repertori que oferiràs a Pals?

Tocarem gairebé tot el disc, evidentment, perquè estem fent presentació. Però tocarem bastants temes dels discs anteriors, i serà un concert bastant llarg. Bé, ens adaptarem al temps que ens marquin perquè abans toca en Xebi SF, però serà un directe molt variat. Els concerts de la gira els plantejo de manera diferent als concerts que són de pura presentació. La gent que escolta Sanjosex vol escoltar les cançons antigues, i les tocarem, és clar.

 

• Per acabar: tens cap racó preferit a l’Empordà?

Molts. Pals és un lloc fantàstic, increïble. Quan et diuen que Colom va sortir d’allà, dius: “n’estic segur”. A Les Gavarres m’hi perdo, i m’encanta. També podria dir Cala Estreta, Ullastret... És el meu lloc, no puc ser imparcial, i per mi tota la zona de l’Empordanet és un lloc increïble.

 

• Per cert, no creus que hi ha com una frontera invisible, social i cultural, entre l’Alt i el Baix Empordà? Jo veig certa reticència de la gent de l’Alt a baixar, i viceversa.

És cert. Però crec que antigament això no era així. Tot i que és evident que l’Alt Empordà té un clima i un paisatge diferent al del Baix, fins i tot que el caràcter és diferent (en Pla era d’un caràcter, i en Dalí d’un altre, per exemple), abans l’Empordà era una sola comarca. A la província de Girona hi havia l’Empordà, La Selva i la muntanya, punt. Crec que aquest canvi es deu a les actuals vies de comunicació i a la manera que tenim de relacionar-nos.

 

El Top5 d'en Carles!

A

També et pot interessar