Xavier Riembau: “Els Dj's han de prendre més riscos, però la gent té menys paciència que abans”

El conegut com a Diego Armando Dj actua el proper 15 de gener a la festa #surtdebarna

Rosa Banqué

12/01/2015

Música

El bisbalenc Diego Armando és l'alter ego de Xavier Riembau, un dels pares del segell discogràfic Bankrobber, casa dels Guillamino, Sanjosex, Mazoni, Le Petit Ramon, El Petit de Cal Eril o Esperit! Aquest dj, que just ara ha decidit abandonar el projecte discogràfic per centrar-se en la vessant més experimental de la seva tasca com a punxadiscos, serà l'encarregat d'ambientar la festa #surtdebarna de Surtdecasa.cat que tindrà lloc el dijous 15 de gener a l'Arts Santa Mònica de Barcelona. Riembau reflexiona sobre l'ofici de Dj i ens parla dels seus projectes més immediats.

"Al públic és tan important donar-los el que no esperen com el que esperen"

- Disjòquei, punxadiscos, Dj set, playlist… Hi ha un concepte difús sobre què és un Dj. Creus que és un ofici? Una afició? Un art? Què diferència el noi que punxa al bar del poble amb el Dj resident d’una gran discoteca?
Un Dj és aquell qui selecciona, seqüencia i, en alguns casos, mescla música per un públic concret. És una feina que requereix passió, amor i sobretot molta música a la maleta! De Dj's artistes n'hi ha alguns però sovint un artesà és tant o més vàlid que un artista per fer aquesta feina.

- Com va sorgir el projecte de Diego Armando?
Neix fa més de 10 anys com a nom de guerra, però abans del nom ja feia temps que em dedicava a punxar on em deixéssin. El nom li dec a en Mani, el baixista d'Stone Roses & Primal Scream, a qui vaig conèixer un Sant Joan i que a falta de saber el meu nom em deia Diego. Hi ha gent que pensa que m'assemblo al gran Maradona! Cada cop que el trobava em seguia cridant Diego Armando. Finalment, vaig decidir prendre'l pel meu alter ego de Dj!

- Últimament, tothom s’apunta a fer de Dj: bloggers, models, artistes en general... És tan fàcil com sembla?
Com sempre les coses no són ni bones ni dolentes per ser fetes per un suposat professional o un que no ho és. Allò important és tenir una cultura musical àmplia i ganes de fer gaudir al públic. L'experiència és un grau i en una pista de ball és quan es nota qui té la mà trencada. Encara que tots, i fins tot els millors Dj's, tenen millors i pitjors nits. Res és garantia de res!

- Quina part de predicció o psicologia té fer de Dj? Com endevines què vol el públic en cada moment?
T'has d'avançar al públic i això, com et deia abans, es fa a còpia d’experiència. És tan important donar-los el que no esperen com el que esperen. S’ha de ser creatiu i no tenir por. Crec que sempre t'has de saltar alguna norma del que teòricament no es pot fer. En una sessió de ball el públic és més d'un 50% de la teva sessió. Quan fas més de fil musical o ambientador segurament l'espai de l’esdeveniment o tu mateix, maneu més que el públic.

- Quines tendències diries que regnen ara per ara a les pistes de ball?
La veritat és que no estic massa assabentat del que es cou a les pistes de ball del segle XXI. Crec que segurament són més previsibles del que caldria. Es mira més cap enrere que cap endavant, amb aquesta retromania constant que tenim. La primera vegada que es va punxar Strings of life en un club, la gent no la va ballar i ara és un tema que no falla mai. Els Dj's han de prendre més riscos, però la gent té menys paciència que abans!

- El projecte de Bankrobber té traces semblants al de Surtdecasa.cat, tots dos es creen en un ambient local i de proximitat, per acabar ampliant-se i ressonant per tota Catalunya. Veus aquesta semblança? Quins són els reptes d’un projecte així?
Tot i que ja no estic a Bankrobber des d'aquest 2015, justament per poder-me dedicar més i millor a Diego Armando, crec que l'amor i la proximitat són característiques comunes i, per sobre de tot, la descentralizació. El fet de no ser de Barcelona encara que ja fa 15 anys que hi visc, et fa veure les coses amb una perspectiva menys centralista i et fa estar atent al que passa a comarques, que és la mar d'interessant!

- Quin és el teu pròxim pas musical?
A part de les mil-i-una cabines que vull visitar: Artte, Pullitzer, Banker's... Hi ha dues coses que em roben el temps ara mateix: els tallers que dono al Convent de Sant Agustí, i un projecte musical anomenat Wunderkammer, compartit amb Enrique Doza, en el que experimentem amb música d'arrel i electrònica, des de la prespectiva del hip-hop. Un nou món on jo segueixo treballant en el fomat de Dj, ja que treballo amb un mixer i dos plats, i el meu company es dedica a la part més electrònica, amb els pedals i els sintetizadors.

- A part de la festa de Surtdecasa.cat del proper 15 de gener a l'Arts Santa Mònica, on més et podem trobar?
He tingut un final d'any força mogut al Trópico Club, Stash R&R, Indivendres Weekend, Artte, La Cate... llocs on va anar prou bé perquè em tornin a trucar! Un dels objectius és sortir força de casa, i em refereixo que em ve molt de gust tocar arreu de Catalunya i, per això, també estic mirant de tancar unes dates per Europa.